Van Morrison

Una nit d'estiu de cap a l'any 1977 sintonitzant una inèdita FM de Ràdio Popular d'Eivissa, aleshores situada a l'església de Santa Creu, el vaig escoltar per primera vegada.

Un Rafa pletòric que desplegava tots els seus encants, mesclant històries amb cançons... cançons que curiosament han fet història, personatges, noms introduïts per una veu plena de registres: d'infant però a la volta profunda, suau i sempre encisadora.
Molt ben acompanyat per Pep "Piset" i Joan Serra varen construir una casa meravellosa a la qual varen posar per nom Onda Viva.

Per les finestres d'aquella casa deixaren entrar els estels d'una nova constel·lació: Bruce Springsteen , Janis Ian, Neil Young, Alessi Brothers, Bob Dylan, Rickie Lee Jones, Supertramp, Boz Scaggs, Steely Dan, Daryl Hall & John Oates, Lou Reed, Leonard Cohen, Fleetwood Mac, Eagles, Stevie Wonder, Eric Clapton, Santana, JJ Cale, Bob Marley, Mark-Almond... i entre aquells astres brillava amb llum pròpia Van Morrison.

Quan la música de les multinacionals enlairen melodies i artistes buits de contingut sense altre atractiu que ser números 1 d'unes llistes fetes a la mida dels seus interessos, s'agraeix revisar l'obra d'artistes que han sabut seguir un camí al marge dels cànons comercials i han experimentat al llarg de la seva carrera pels camins de la música, la literatura, la poesia, l'amor, l'espiritualitat i en definitiva de la vida, buscant la seva identitat.

Aquest camí, com tota trajectòria vital, no ha estat fàcil i ha estat plegat d'incerteses, desavinences, excessos, silencis i fracassos comercials sonats: quan triomfaven les peces de rock (Brown Eyed Girl, Gloria) , ell es tornava més intimista i introspectiu (Astral Weeks) o bucòlic i pastoral (Common One), quan tornava a passejar-se per les llistes de vendes (Tupelo Honey) donava un altre gir imprevisible mesclant -com un perfumat i cromàtic gimlet-soul, jazz, rhythm and blues, country, gospel, folk... (No Guru, No Method, No Teacher ).
El seu compromís amb la música estava per damunt de contractes, agents, multinacionals o fins i tot d'afectes personals.

Una coherència que ens porta a trobar-hi les seves arrels irlandeses, que són presents a tota la seva obra. Quantes voltes ens ha portat als carrers de la seva infantesa, als paratges de Belfast per trobar-nos-hi els seus personatges, ritmes i instruments, les seves vivències, emocions i creences. (Cyprus Avenue, Madame George, Listen To the Lion, In the Garden, Streets of Arklow...).


Els músics no toquen mecànicament, amb Van Morrison, s'entreguen a sessions d'una intensitat i creativitat úniques. Treballen amb uns acords que donen l'estructura de la cançó i deixa que els músics li vagin donant forma junt amb la seva veu que la va modelant, polint, matisant i donant-li color, com un mestre artesà.

Les seves cançons han servit de bandes sonores tant de pel·lícules de renom com de les nostres vides, donant-nos molts de petits moments de felicitat.
I així ho entén Andrea (Uma Thurman) a Beautiful Girls quan diu: "la felicitat és un matí de diumenge llegint el diari amb la persona que t'estimes escoltant vells discos de Van Morrison".

Una veu única que s'encén, brilla, parpelleja, s'apaga, xiuxiueja, murmura. De la seva veu s'han dit moltes de coses, però la que trob més encertada és la del director de cinema Win Wenders que va dir que "la veu de Van Morrison és la veu d'un home que abasta la humanitat sencera". Hi cap des del gemec del nounat al clam agònic de la humanitat, la desesperació, la joia, l'angoixa, la felicitat, l'amor...

La primera cançó de Van que va programar en Rafa aquella nit va ser "Angelou" ("Into the music"- ficat dins la música-), comença amb un: Yeah! que desperta tots els sentits i a poc a poc va apoderant-se de cada una de les fibres i porus de la nostra pell, colant-se fins al raconet del cervell que mou els nostres sentiments i estats d'ànim.

Aquelles nits d'estiu en Rafa ens va ensenyar el poder reparador que té la música i, si m'ho permeteu, la MÚSICA amb majúscules- la música dels mestres- a submergir-nos dins d'aquestes aigües purificadores i renovadores que ens curen de les ferides que ens va deixant una vida plena d'arestes.

Els banys purificadors dels milers d'ones que ens inundaren aquelles entranyables nits d'estiu varen ser capaces de despertar tot un món d'emocions i sensacions que avui segueixen ben vives dins de nosaltres....