La màgia existeix?

Al solpost mentre intercanviàvem contes, històries i cançons, la meva filla de set anys em va sorprendre amb aquesta pregunta tan senzilla: "Papà, la màgia existeix?" . Per un moment vaig dubtar de la resposta més idònia, però en veure-li el somriure vaig encertar tot d'una la resposta:

La màgia, filla meua, existeix, està present en el teu somriure, en cada alenada de vida que desprenen els teus pulmons, en cada raig de llum que reflecteixen els teus ulls, en el tacte suau de cada porus de la teva pell, en cada una de les notes afinades de la teva veu, en la fragància de la teva pell de nacre, en la finor del teu cabell, en l'alegria que transmet la teva rialla, en la fragilitat de la teva figura, en el tacte càlid de les teves mans, en el teu son serè i confiat, en la intensitat amb què vius cada nova experiència, en les teves llàgrimes salades, en la puresa de la teva mirada, en l'emoció que desborda cada un dels teus descobriments i primeres passes a la vida.

La màgia, filla meua, està present a tots els actes de les nostres vides. Ens envolta, es posa en cada una des les coses que ens rodegen, en cada un de nosaltres, esperant uns ulls àvids i decidits com els teus que la vulguin veure. Una mirada que la reconegui.

Aqueixa candidesa de la mirada d'un infant que pel pas dels anys i de les vicissituds de la vida es va tornant més rígida i dura, més escèptica i suspicaç, més distant, defensiva i desafiant i cada vegada menys càlida i sensible, menys propera i franca, menys solidària, altruista i compassiva i, en definitiva, menys humana.

És com el moble de fusta treballat al taller de l'artesà amb les vetes vistes en les quals s'aprecia la bellesa de la seua textura i que amb el pas del temps s'ha decidit a pintar de diferents colors, fins que al final no es pot reconèixer el material de què estava fet.

Facem caure aquestes capes que desnaturalitzen la nostra vertadera essència i tornem a recuperar aquesta mirada neta i relaxada.

Tornem a mirar-nos als ulls sense recels, sense prejudicis, sense por i aquesta pregunta que avui m'has fet, filla meva, es contestarà tota sola. Perquè tornarem a veure-la present a les nostres vides i ningú no dubtarà de la seua existència i la seua aurèola serà la llum que il·luminarà els nostres corets.