SANTA MARIA

Acabat el batxillerat elemental, els alumnes del Seminari baixàrem de Dalt Vila i ens vàrem enrolar al Santa Maria -com el vaixell del descobriment-, atracat davant Can Ventosa, que ens va acollir a les seves aules. I així, una quarantena de grumets de quinze anys vàrem posar rumb al descobriment de noves terres, nous horitzons. Àvids d'aprendre, d'experimentar, amb una curiositat difícil de saciar, tot un esclat hormonal i festiu!

Al pont de comandament: un capità d'altura com era Ferrer Guasch i al seu costat, una primera espasa, Llanos, varen reclutar per a aquella gesta els oficials més prestigiats i prestigiosos: Arellano, Bebis, Joaquín Roig, Juanita, Pep Marí, José María Prats, Planas, Cerrajerías, Bartomeu Roselló, Natalio, Nuñez, Jordá, el Conde, Julia Cano, Noguera, Pascual, Mario, Palau, Sorá, "Botja", Estela, Manolita Mestre...

Ens quedaven tres anys de singladura i, com a objectiu, preparar-nos per sortir de les nostres fronteres i conquerir el món.
Ens sentíem forts, segurs, adults, tot i que la paraula adolescent ens venia encara un parell de talles gran. Però el món, segons ens varen ensenyar, no es podia conquerir d'altra manera que per la via del coneixement i així:

El metòdic professor Arellano ens va obrir les pàgines naturalistes de la seva cultura enciclopèdica, catalogant i descobrint la flora dels nostres boscos i desentranyant un dels misteris que més ens interessava: el misteri de la vida.
Memorable la sessió magistral sobre els cicles vitals i els tipus de reproducció: l'ameba i la seua reproducció asexual i la reproducció sexual donant com a resultat un magnífic i magnificat zigot... -Si no hi hagués hagut dones presents, ja li hauria explicat jo què és el zigot! Comentava tot emprenyat un dels nostres amics després d'haver hagut de sortit a la pissarra.

Unes joveníssimes Bebis i Juanita hi varen posar tot l'entusiasme i la paciència necessària. Bebis a les classes de busseig per les lletres castellanes amb el seu encant personal i Juanita, amb la seva dolçor, mostrant-nos els orígens de la nostra civilització de la mà de Sòcrates, Plató, Aristòtil...

Amb Joaquín Roig, hi férem experiments, desenvolupàrem fórmules, problemes... però el mes autèntic és que les seves classes -com els sermons dominicals de Joan "Murtera"- mai no acabaven i la campana sempre ens salvava del desenllaç final...

Toni Planas, un home d'una vasta cultura i privilegiada intel·ligència, home renaixentista, bon conversador, tertulià, "enfant terrible", excessiu, molt crític i conscienciós, ens va desmamar amb les seves passades de calcetí repartint roscos de Can Vadell i ens va il·lustrar amb les teories basades en estudis empírics treballats per ell mateix sobre ses Salines, l'alcohol de garrova, les plagues de mosquits, el combustible del futur: l'aigua, el Castell d'Eivissa...
De la matèria que impartia, química, en feia un joc i així ens va ensenyar regles mnemotècniques que avui encara record: ALAGLUGUMAIGATA, que servia per aprendre els sacàrids (aldosa, lactosa, glucosa...)

Don Natalio ens va enlluernar amb la seva extraordinària memòria, fregant allò paranormal i els seus cabussons, en forma de passes mil·limètricament estudiades com un diapasó, que marcaven el tempo de les seves sessions d'història. Els companys dels dos grups el vàrem posar a prova i gravàrem la mateixa sessió feta en dos dies diferents a uns i als altres i el resultat no ens va defraudar: exactament iguals, amb les mateixes pauses i perfecta i idèntica prosòdia.

De José Maria Prats, un dels veterans i dotat d'una fina ironia, record que la primavera sempre començava a les seves classes, deixant-nos obrir les finestres per poder gaudir de la brisa càlida i del raig de llum ataronjada d'aquelles tardes que inundava l'espai.

Pep Marí va intentar elevar el nostre esperit amb audicions dels romàntics: Beethoven, Schubert... i ens va ensenyar a perfeccionar les nostres males arts jugant al tuti a l'autobús del viatge d'estudis a París i Londres.

Aquella nau estava plena de vida i a les seves cabines es visqueren alguns episodis que recorden escenes de pel·lícula dels germans Marx, amb el Sr. Nuñez posant-hi ordre amb la seva bonhomia natural.

Al gimnàs, encara deuen retronar les veus dels nostres "estimado amigo el Conde" i Julia Cano que aconseguien posar ferma la marineria.

Joan "Botja", lluint un look precursor de "Saturday Nigh Fever" dels Bee Gees, va portar al vaixell els jocs d'Olimpia i va fer prendre la flama que avui segueix ben viva als nostres cors.

Els anys de la infantesa i de l'adolescència tenen un pes molt important en la nostra formació, no tan sols acadèmica sinó humanística. Crec que el vertader valor d'un bon ensenyant és saber despertar la curiositat -innata a l'ésser humà- envers la seva matèria, obrint nous camins, transmetent un corrent de coneixement heretat dels nostres avantpassats. I el més difícil és fer-ho captivant l'atenció d'una tropa d'hormones en estat d'efervescència.

Però aquell viatge que iniciarem no hauria estat el mateix sense la presència intensa d'una veu enèrgica amb personalitat arrasadora, un geni explosiu amb gran cor, una visió humana amb una mirada còmplice, una alenada d'aire fresc i tot un exemple de dona lluitadora: Llanos, que ens va il·luminar amb les seves conferències del pensament filosòfic i la seva pròpia llum.

I atracàrem a diferents ports, però el viatge, com el d'Ulisses a l'Odissea, segueix... Gràcies, amics meus, per mostrar-nos el camí !

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
(...)
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes." (Kavafis, Llach, Riba)