Cançó que marxa

Diuen que a la guerra se'n va anar,                  
i no escolten, i no el ploren.
Diuen que ha caigut dins un forat,
i és per sempre, i el que queda.

Però ara recordant la seva olor
fa com si no tingués por.
Que ha arribat un altre dia                            
i els somnis no en són mentida,                    
són només dolces carícies.

No esperis mai de ningú,
no ensenyis mai la jugada,
no perdonis al passat,
és només cançó que marxa.

Diuen que una nit que feia fred
les onades, van somriure.
I en una barqueta un esbufec
va partir, buscant el dia.

I després no hi havia ningú
i provant de naufragar,
les onades el dansaren
i el dugueren lluny on l'aire,
sempre és com bressol de mare.

No esperis mai de ningú,
no ensenyis mai la jugada,
no perdonis al passat,
és només cançó que marxa.