s'ha tornat a transcriure malament... això deu ser que hi ha algo que no rutlla... bé el tornaré a enviar...a la 3a va a la vençuda...

me'n vaig menjar un tros, se me'n va anar una mica la olla, l'he tornat a enviar sencer!! espero...

dins el meu away d'examens m he pres una mica de temps per llegir-te. Genial!! em meravelles! se que he sigut una mica esqueta però és que he d'anar ha estudiar, tu ets el meu descans per poder desconectar! Gràcies

quina passada, quin títol més rebonic! un koala al meu llit!! és un títol d'aquells que te'lmenjaries,,, la impressió que he tingut desprès de llegir aquet poema és que ... ets el nou Dalí de les paraules!

Si els núvols solucionen els seus problemes plovent, tu soluciones els de tots els lectors en aquestes breus estones de cel que ens deixes formar part de la teva imaginació!

Una abraçada company!

Ole!!! quina versió d'un conte tan popular com el de la caputxeta vermella! ! impressionant ! ! a més t'he de dir que sóc una amant dels contes siguin com siguin, originals i subrealistes com el teu o el típic del temps era temps quan els ocells tenien dents ! !

Impacient per deixar-me soprendre per la teva imaginació de nou!!

4 PETONS!

m ho havia deixat

...malaurades les coses que són més grans que la gent... El que més admiro de la gen és la seva humanitat, les coses més pròximes als sentiments, els pensaments i els fets planers, la soldaritat ... Ja no parlo del poema que indiscutiblement és una meravella em centro en aquesta frase que he posat a dalt ... quanta veritat que dius!!! No sé com t'ho fas, però quan començoa llegir-te no puc parar. Gràcies

Hola ana, escrius d'una manera gnial, expreses un sentiment tan apassionat que a cops me'l faig meu i em deixo portar per les teves paraules, me les faig meves i les sentu en mi, deixes anar part de la teva magia, de debo, escrius de conya, no paris, deixa que els teus sentiments et guiin, que les teves mans llisquin per sobre el paper... que el teu talent m'ipregni cada somini... seguiex endavant... lily

ets d'aquesta pàgina ...
uuuuF! Pell de gallina!! quin relat més curt per intens!! Has aconseguit crear un misteri i un suspsens que fa que no vulguis arribar mai al final per por a que s'acabi el teu relat!

quin desenllaç més bestial! enhorabona.

Per cert, diable d'on?

Una abraçada

...dolça sensació, cada cop que llegeixo un poema teu, m'entra com una espècia de mel.langia,,, una sensació indescriptible ,,, és acabar de llegir l'última frase ...i m'encongeixo com si busques una abraçada, són tant expressius els teus escrits!!

Ets un gran escriptor, de debó.

Una abraçada.

Com tots, aquest poema m'agrada molt.
El que destacaria més son dos coses:

M'agrada molt l'estructura, la forma en que estan disposades les frases, aquest punts suspensius, que donden un aire lent, suau, sensual,misteriós... I en segon lloc m'agrada la referència que dones a l'art,com a futura historiadora de l'art trobo perfecte que lagent parli d'art i ho barregi amb literatura i amb versos, i mes ara que sembla que volen treure'ns les carreres d'humanitats ... quina vergonya per part dels que manen!!

Seguim lluitant!! i tu , segueix igual, enamorant-nos amb els teus jocs de paraules.

Un petonas!

Lily

Hola! és el primer cop que et comento,perque abans no tenia massa temps, pero m ha agradat molt. Tens un estil molt personal i bo, tot i que els escrits son molt llargs els hi dones un dinamisem i un joc especial en cada paraula que enganxa a seguir baixant el cursó.

M'agraden els relats originals, i els teus ho son molt!!

P.D. Jo també sóc una apassionada del bàsquet, hi he jugat molts anys. un cop dit això només em queda dir que tan de bó demà l' UB barça femení obtingui la victoria vs el ross casares!

Unpetó!

M'agrada que ens fagis pensar amb els teus relats, és com un repte,comun avís al esteu atents i no llegiu per llegir, sino per descobrir.

pensem, pensem,pensem... i estic totalment d'acord amb la última frase. Molt ben trobada.

P.D. Com ho sabies que la meva foto és del concurs de castell de Tarragona?? quina sorpesa m'he endut!! quina gràcia!!

Una abraçada i un petó molt forts!

m'he deixat una part ... continuare com si res ... ejm ejm,,, (realment he caigut en l error de comentar-lo nomes havent-me'l llegit una vegada i ja se sap que aquetes coses no es fan de presa i corrent)

En definitiva, un mon per viure-hi, on marquis tu el teu ritme de vida, i decideixis per on et vols encaminar, trencant amb tot tipus de prototips, tradicions, normes que de tan establertes ens semblen naturals ... busquem aquet mon nostre, en el que ens hi poguem sentir lliures i poguem probar aquells petits secrets que amaga que son la felicitat.

Quin poema ... quina gran forma de pensar ... quin consol saber que no estas sol

ara si ... una abraçada! (espero el pròxim...)

Busca'l, busca'l i no paris, aket mon que tu vols no és fàcil de trobar, és un món en el que hi pensem pocs, un mon on no tot sigui superficialitat, un mon més ple, un món amb cundiment ... no l'estas buscant endevades, finalment el trobarem.

salut!! lily!!