pot agradar veure com et creix, com et penja, com se t'aixeca, com es torç, com se't mulla, com se't canvia de color, com no creu, com et fa quedar malament, com necessita que te'l massatgeixin, com amaga davall seu inspiracions literàries i/o pensaments libidinosos.
P.D. I si aquesta insinuació o afirmació li fan a un calb, com canvia, oi?
M'ha anat d'un pèl que no em rasurés la closca pensant en la Lluissa.
Una abraçada des de les terres de secà

la veia tan mona
quan desconeixia que el pit
estava ple de SILICONA,
i per a més despit
em vaig adonar
que tenia PIT(O)
en lloc de XONA.

Jaume, aixó et passa per frequentar platges nudistes...

Bo, Jaume, entreveig un esperit social al teu poema.
Ni reis mags, ni dels altres, ni polítics, cap d’ells ens porta regals, tot és una farsa.
Llàstima que moltes vegades deixem de ser infants massa tard per adonar-nos-en.
Gracies a Deu (l’expressió té més força sortint d’un descregut com jo), la parafernàlia d’aquestes festes ja es dilueix (com la neu al maig) en les profanes rebaixes de les grans superfícies.
Després, la gent no tindrà cap més ídol per adorar, i caurà en una irremeiable depressió.
És la vida

de l'ombra de una poetessa mai sorgiran esbarzers, sino flors de colors vius, com el versos que ara broten del teu cor i del teu magí.
Bon any nou
Matheu

Titllat de mal “poeta”
si escriure no et fa sentir rés nou.
Així penso i t'ho dic a tu,
tot i escoltant el meu interior.

Un bon poeta expressa el que sent, independentment del que puguin pensar els que el llegeixen. Almenys així ho penso.
Ni jo ni ningú podem titllar els sentiments dels demés, si cas podem estar d'acord o no amb la seva visió, des de la complexitat i diferenciació de les idees individuals.
Penso que tu ets poeta, i amb aixó ho dic tot...
Salutacions

estic amb tu a l'hora de percebre i descriure l'amalgama de sentiments, a vegades contrapossats, que envolten la societat en aquestes festes i durant la resta de l'any.

M'ha fet recordat un vell poema que vaig publicar un Nadal ja fa uns quants anys. Si el trobo, el penjaré.

Bon Nadal, per a qui????????????????

Hola, la veritat és que no sé com dirigir-ne a tu, doncs un clar de lluna entenc que pot enlluernar una silueta blanca dins la fosca de la nit, però en sí mai serà silueta, ni un ens que pugui imaginar-me. Per tant em prenc la gosadia de idealitzar-te: brillant com la teva ploma i suau com l'ànima dels teus escrits.
Des que vaig entrar a RC he notat una certa sintonia amb la teva forma d'expressar-te, fenomen difícil d'explicar, i que no succeeix amb la majoria de lletraferits que he anat seguint.
Vull que sàpigues que el poema adéu no és un final, si bé és cert que ara per ara tinc altres ocupacions que m'impedirien freqüentar la pàgina i el fòrum. Però no te rés a veure amb el poema. Confio que aviat pugui tornar a penjar d'altres poemes, i participar en algun repte.
Mentre alguna estona m'ajudo dels teus acudits per mostrar la millor de les meves rialles.
Petons

...es lo que expreses... i lo que fas venir... i ho fas molt bé...molt

sentir = viure.
Viu, sent, i fer-nos-en partíceps.
Peton
M

He posat un 10 per qué no hi havia xifra més alta, de haver-n'hi hauria posat un 30: 10 pel nen que escriu, 10 per la mare tant valenta i 10 més per tota la familia que els fa costat.
Es nota que surt del més profund del cor després de molt temps d'estar-hi guardat.
Petons
M

amor, pasió, llunyania, anhel, desig... una amalgama de sentiments que dins d'un somni es combinen de forma adient per complaure a la fi cos i ànima.
T'entenc clarament
Petons,
M

efectivament una llar és molt més que un edifici, la llar on vas néixer forma part del teu ser, no material, sino afectiu. Qui trenca o maltet aquest llaç no podrà dir mai que viu immers en l'amor, dons no sap pas pas que vol dir realment estimar
Un petó
M

M'ha semblat llegir en les teves paraules un sentiment de dona malferida, però que tot i el fracàs no es refugia en la tristor ni en la rancunia i vol seguir endavant. Jo t'animo a fer-ho, igual que a continuar deleitan-nos amb els teus pensaments plasmats en vers o prosa.
Un petó
M

confio que continuis penjant poemes i relats. Ja saps que en tens un bon surtit, tant o millors. Un peto, M

El tema de l'hac al mig del Mateu, va estar un preciós "piercing" que una professora argentina, en un arravatament, em va col·locar en el melic. Al principi em sentia desplaçat en el temps, massa vell per a modes noves, però em vaig acostumar de seguida, i com ni hacs ni piercings no canvien el sentit de res, vaig deixar que parasitès en la meva pell, i aquí em teniu encara, com un adolescent lluint llombrígol adornat. A més, l'Adriana (l'esmentada professora) tenia molt bon gust, i l'hac que em va regalar era una còpia de la "del Aleph", per tant per aquí aniria una certa influència de Borges en una part de la meva producció, amb l'única diferència: Borges ho pensava amb el cap despert, i jo amb el melic a l'aire.
Matheu