LA GRAN DECEPCIÓ

No era el primer cop que la meva veïna i jo participàvem en la quina del barri. Aquest cop hi havia quelcom misteriós que ens deia que no era com les altres vegades. Els premis estaven massa ben protegits en embolcalls de papers brillants i setinats
preciosos. Semblava que els organitzadors havien camuflat les rajoles de xocolata amb arròs inflat en caixes meravelloses que cridaven el cuquet de l’ambició. L’ambient, per tant, estava caldejat.
Va començar el joc i van començar a aparèixer les primeres ampolles de vi i jocs de tovalloles.
Ens va enlluernar que en el paquet de flors setinades del tres-cents cinquanta-u aparegués un tauler d’escacs de marbre blanc i de color verd maragda encisador, amb l’equip local i els contrincants a joc.
Per això, quan van anunciar el sis-cents seixanta-sis de la nostra butlleta, no ens esperàvem que, de la caixa de ratlles fúcsia i verd poma brillants, en sortís un gran gat negre rabiós amb els ulls vermells.
Encara no hem trobat cap persona que el vulgui adoptar ni cap cultura que se’l mengi.
Ens ajudes a treure’ns-el de sobre?