UN MÓN DE COMPETIDORS

Un relat de: redrose
És veritat, que t'aixeques de bon matí i ja estàs pensant en què faràs per superar als altres. Mig adormida i marejada intentes buscar a dins del teu armari les peces de roba perfectes. Han de ser d'aquelles peces que no diguin "quina noia tan atrevida" o "quina noia tan descuidada". Llavors, un cop tens clar el que portaràs, has de pensar en el pentinat que duràs. Ha de ser formal, despreocupat o elegant? Què pensarà la gent de tú?


Quan arribes al treball, o a l'escola o fins i tot a un dinar familiar o a una trobada, et poses nerviós. Saps que potser no estaràs a l'altura, saps que algú intentarà superar-te i que segurament ho aconseguirà. Tot i això, no et rendeixes. Mires de buscar una sol·lució a allò que realment està malament.
Després d'un dia dur, arribes a casa. Quan has tancat la porta, ja no requereixes la necessitat d'impressionar a ningú. Llavors, t'adones de que ja no saps qui ets. T'adones de que tens la necessitat de ser més d'allò que realment ets.

Consumistes irracionals, competidors i especuladors ferotges...animals disposats a lluitar per un tros de parcel·la...dos persones que potser són iguals, però que s'han de diferenciar sempre d'alguna manera per no semblar més dèbils.

Aquest és el món on vivim. Benvinguts.

Comentaris

  • crohnic | 15-06-2012

    Boníssima la crítica social que deixes anar amb aquest breu relat... Reflecteixes perfectament el món en el que vivim... Arriba un punt que ja no sabem ni qui som de veritat...
    Fins aviat!

l´Autor

Foto de perfil de redrose

redrose

21 Relats

30 Comentaris

16021 Lectures

Valoració de l'autor: 9.10

Biografia:
Sóc una ex-estudiant de dret plena d'inquietuds i emocions...somio massa, i de vegades no distingeixo els somnis de la realitat. Però...quin mal hi ha en això?
M'encanta llegir i escriure. Es pot descobrir un bon llibre, quan et pots imaginar el que llegeixes i t'arriba a l'ànima.

Penso que les coses que no es diuen, solen ser les més importants.
Aquí us deixo algunes de les coses que no he dit mai....