Camins de nit

Un relat de: Angel Lany
Camins de nit,

rosecs de lluna,

cels rutilants,

pigallats d'espurna.

És, mon pas, l'atzar vagarós

lliscant atàvics temors,

sota una resplendor lletosa;

sobre la vegetació espectral i el ritme reposat,

d'aquella muntanya roquellosa.

Foll d'amor, per tu mare natura,

m'engulls com dos amants,

aquesta mateixa nit,

es deuen xuclar golosament,

dintre la untuosa mel de ses primeres núpcies.

Comentaris

  • Experiència real[Ofensiu]
    Angel Lany | 22-11-2019

    Gràcies Nil!!
    El poema va sorgir una nit d'aquest passat estiu amb lluna plena. En plena matinada endinsat pel bosc amb mi mateix. Va ser tan màgic!!

  • La nit...[Ofensiu]
    Nil | 21-11-2019 | Valoració: 10

    Llegint el teu poema Camins de nit m'has fet reviure una època de ma vida en que vaig sojornar per llarg temps en un poblet de la costa britànica, on les meves passejades nocturnes eren tal qual ho descrius tu en aquest joliu i sentit poema teu. Poema que brilla per la seva genialitat pel que fa a l'encaix poètic dels mots que has triat amb molta mestria.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: