Ben descrit aquest espectacle. M'ha semblat veure l'escena, com si fos en un canal de TV.

M'agrada aquesta forma d'escriure.
Curt i clar.
Endavant !!

Mal company, aquest Alzheimer i malauradament no tries compartir-hi la vida, es presenta, s'instal.la a casa teva i s'hi queda.
Quan vols adonar-te'n, ja s'ha fet l'amo de la teva memòria, de la teva vida ... S'ho ha quedat tot i no t'ho torna mai més.
Mal company, si, aquest Alzheimer.

Feia molts dies que no entrava i avui he tret el nas. El teu relat m'ha agradat molt. Cada persona és especial i de vegades tardem a descobrir la seva grandesa. Molts cops ens cal que marxin per sempre per adonar-nos del que han amagat din seu, mentre vivien ben aprop nostre.

Em sembla que t'equivoques Avet. De ben segur que les llavors plantades, faran fruits tard o d'hora, encara que a tú no t'ho sembli ara per ara.
Un dia hauràs d'escriure i descriure la teva sorpresa davant la bona collita.

No he pogut deixar d'enviar-te un comentari, perqué moltes vegades poso aquesta peça i ballo tota sola pel menjador de casa. És una de les meves peces preferides. També en la versió que en fa l'Enrique Morente. Si no la coneixes, te la recomano.
També el grup de dansa Enèssim del Cercle Catòlic del barri de Gràcia de Barcelona en va fer una versió dansada, preciosa.
Realment ... m'encanta !!

La vida és un arxiu, ple de records. De vegades hi ha qui s'estima més passar-ho tot a l'arxiu definitiu i deixar els calaixos buits. En canvi d'altres, com jo mateixa, guardem cada paper, cada fotografia, cada petit objecte, omplint els calaixos de records, tot i que de vegades alguns ens fan més mal que be,
La vida és un seguit de fets, de persones,de sentiments, de situacions, de sensacions i d'emocions, que s'acumulen i que de vegades sembla que no ens deixen tancar be el calaix dels records , aquell arxiu ...
Quan enfilem la recta final, ens hem d'anar desempallegant de molts d'ells perque ja no tenim prou espai on guardar-los.
Algunes persones guarden només unes fotografies, d'altres s'estimem més no guardar res a la vista i guardar-ho tot dins... dins del cap ... dins del cor ...
Quan facis la propera visita , els fas una moxaina de part meva.

T'he conegut gràcies al comentari que m'has deixat i m'ha agradat que em fessis saber el programa que teniu previst per la Diada.
A veure si hi ha gaire gent que me'l faci saber.
Jo hauria d'afegir que el dia 11 a la tarda anirem amb l'Esbart de Dansaires de l'Orfeó Gracienc a fer una actuació a Sant Pere de Ribes. Una bona manera d'acabar la Diada.
Espero que poguem seguir en contacte

Ja passa, ja. Tot el que dius és ben veritat.
Però seguim fent-ho, dia rera dia, perque no sabem canviar la manera de fer, de sentir, la manera de viure.
Qué hi farem!
Les coses són com són.
Fas vacances Avet?
Aquest cap de setmana treuré el nas pel teu poble.

Jo guardo bells records embolicats amb paper fi, en el fons d'un calaix. Guardo vells i bells records on no els puguin trobar i fer malbé. Els guardo amb tot l'amor i amb molta cura, i els miro i el remiro quan estic sola.

Gràcies per convidar-me a xafardejar els teus escrits. Pel que fa al títol ... "Baixes o pujo?"
i això sense pensar en aquella Marilyn que feia de veína, eh?
Jo, també faré vacances a Barcelona, però no em sap pas greu perque hi ha tant per veure.
Seguim...

Gràcies ullsblaus1 per llegir-me i per comentar-me. D'aquesta manera, m'has permés de conèixer els teus escrits, que són ben bonics. Endavant !!
JOSEFINA

M'ha agradat molt aquest escrit teu, Avet.
Gràcies per deixar sempre un comentari en els meus escrits.
Continua gaudint de la natura, i esperem que finalment tot faci el seu procés i l'aigua regui els camps i ompli els pantàs.
Però que no plogui el dia del sopar al carrer,eh?
Josefina

Mercès pel regal que ens fas, en motiu del Sant Jordi i que colocaré en el prestatge on guardo els llibres més preuats, rebuts sempre en motiu del Sant Jordi, i que any rera any fan lloc als nous que van venint, en motiu del Sant Jordi, per ser llegits als vespres, quan reposo de la fatiga diaria i constant, encara que no sigui Sant Jordi.

M'he divertit llegint aquest relat teu, i sobretot m'he divertit imaginant l'escena.
No m'agradaria viure-la, però m'agradaria seguir-la des de darrera els vidres.
Una mica malparidet el llaçament de boles de petanca ...