Però ara ja ho sé que les teves paraules porten màgia incorporada.
Marta Aubà
Trossets del que penso

...no són de gel. Doncs a cada mot vols tornar a repetir lectura......
No cal grans floritures per agradar....
Simplement, mostrar la naturalitat del gel.
Molt bonic.
Trossets del que penso

Simplement i ho fas tan senzill que no vull estemdre'm més.
No cal ja ho fas tu.
Marta Aubà
Trossets del que penso

Llamp,
no em dedico a escriure, per tant tampoc en sé.
No copio!!!!! De ben cert et diré que son trossets escrits de cada nit.
Jo no sé de mètrica, ni rima, sols sé el que sento
Agraeixo la teva crítica.
Però mai deixaré d'escriure.....Trossets del que penso
Trossets del que penso
Marta Aubà Salvadó

Quan un es sent lliure al escriure..............
Necessita poc més.
Nosaltres, llegir-te
Moltes gràcies
Trossets del que penso
Marta Aubà

sempre voldré.
Onades tendres i plenes de desig
seran el que em mouran
fins trobar la terra
on em vull quedar.

Moltes gràcies pel teu comentari
Trossets del que penso
Marta Aubà

que he tornat a repetir de lectura.........
Espero no engreixi i si ho fa segur que serà de sentiments.
Trossets del que penso.
Marta Aubà

Has sabut embadalir el meu interès per la teva lectura.
Genial i fresc.
No cal escriure molt per dir tant.
Gràcies pel teu comentari a Tasta'm.
Trossets del que penso.
Marta Aubà

amb que podies pensar tu quan el vas escriure.
M'agrada.
Marta Aubà. Trossets del que penso

Es despulla sense pressa
d'esquena a un cos estrany
que, amb mirada inquietat
en gaudeix de la bellesa
que aquest li va mostrant.

Com sempre pel teu caliu......
Espero tinguis una bona entrada d'any.
Marta
Trossets del que penso

A qui no li agradaria que li posessin el seu nom a aquest poema.....

Deixa'm estimar-te l'ànima,
la resta ja vindrà sol.
Tatuat en la pell porto,
el meu descobriment:
la teva boca dibuixada,
que segella aquell estigma
que neix del sentiment.

Una abraçada. Marta

Dolç, tendre, amb sentiment.....
Sense preu

El batec del meu cor,
ha canviat d'ubicació.
Em despullo poc a poc,
doncs encara no tinc pressa.
La dolcesa dels teus llavis,
em fa sentir peresa
de tornar-me a vestir.
El petó és la paraula.
El permís del sentiment.
El saber per on comença l'instint,
de menjar-te lentament.
Del que mai en tinc prou,
n'estic segura,
és del teu cos desdibuixat.
La penombra és l'aliada,
del que no m'agrada ensenyar.
Sense preu és el meu gust,
de tornar-te a tastar
i repetir sense avorrir-me,
fins perillosa sacietat.
Sols et puc dir una cosa,
que et guïs pel teu instint.
El perfum del meu cos,
et portarà sense preu,
al sentiment del teu desig.

Vi negre

Teixit amb el color de la sang,
vesteix la copa sàvia,
d'aquell que veu amb delit,
al veure que la vida s'acaba.
El transparent del cristall,
li mostra amb ironia,
com la visió pot canviar,
depenent del qui se'l mira.
El gust d'aquest vi és diferent.
Intens en la primera besada
i que esclata gola avall.
Provocant el desig,
de tornar-lo a tastar,
i deixar-se emportar,
si la set és el que el crida.
La copa ja es va acabant,
i el vermell de la sang,
deixa lloc al transparent,
del cristall de la copa.
Crec, que la tornaré a omplir.
És bo de compartir,
les petiteses de la vida,
que a una la fan feliç.

Brido amb tu per escriure amb mi.....
Gràcies pels teus comentaris.
Marta. Trossets del que penso

M'encanta.......
No goso trencar aquest silenci,
de perfecció sense paraules.
La brisa és un singlot,
que l'ànima ha de prendre.
Contemplar el desconegut,
sovint ens provoca por.
Com la foscor de la nit,
que no ens mostra cap color.
Respirar és de valents.
Lluitar d'humans.
Riure serà d'aquells,
que alguna cosa han d'ensenyar....
Seguim en contacte.....