La primera lectura t'agrada, és bonic i ben escrit. Vas llegint gaudint de les paraules i frases ben triades, però veus que el text s'acaba i encara no has descobert on va. Amb una paraula o una frase -marca de la casa- es revela tot al final. Llavors s'imposa la lectura per segona vegada i, sobre el coixí de la primera, s'assaboreixen tots el matisos.
Enhorabona.

M'ha agradat. Ben construït, amè, amb suspens i final imaginatiu. Es nota que no és un escrit "per obligació"; té un aire més lliure.
Endavant i seguiré llegint.

Quanta boira tenim als ulls moltes vegades i volem fer el pas el dia que la boira, o el que sigui, no ens deixa veure més enllà del nas. M'ha agradat i el final obert el fa més reflexiu.
Celebro que t'hagis decidit a publicar aquí. Ja ens retrobarem al taller de biblioteca.

Bonic i estremidor.

PS.
Hi queda bé, però no he acabat de trobar una localització que doni sentit a la frase del començament: "Des de d'aquí dins,...", no m'imagino aquest "dins" tractant-se de la mort (ja sé que d'imaginació vaig justet).

Detallista, sensual, ben escrit. Marca de la casa que fa que llegir-los vingui de gust.
Ilpages diu que li sona el tema. Jo he pensat en un relat d'aquella època en que es feien concursos que el recorda, però de molt lluny i no li arriba a la sola de la sabata.
Montseblanc, esperem el proper.

Aquest escrit és una plantofada a una societat egoista que protesta amb veu baixa: a la platja, sortint del futbol o del restaurant... sense plantar cara als que li fan el vestit a mida al Senyor de la Guerra

Que bonic! No em puc estar de dir el que ja t'han dit. Es bo tenir un record senzill i tendre, com solen ser els de la infància. El seu pare serà sempre més una onada.

La poesia no és el meu fort, més aviat diria que és el meu fluix, i la poesia moderna moltes vagades amb costa d'entendre i passo de llarg. Aquesta no. Potser no he entès el que volies dir, però he entès.
Hi ha d'haver de tot a la vinya del senyor ( ho dic per mi).
Endavant.

He estat mandrós d'escriure i de llegir i ara tinc molts deures per fer.
M'empipa fer comentaris dels teus escrits perquè ja no sé què dir, sempre acabo dient el mateix, que m'agrada el teu estil, la sensibilitat, la sensualitat, les imatges, les metàfores.... sóc massa mal opinador per a una escriptora com tu.
Ens agrades. No paris.

Una bogeria cada més, en faríem si no haguéssim trenat una societat amb tants prejudicis i complicacions.
M'ha agradat, però.... Després de mostrar el dubtes, sentiments contradictoris i temors, ara falta saber com acaba. Segur que els teus lectors incondicionals ho esperem i sabem que ens pots sorprendre, una vegada mes.

Aquest que s'ha quedat, si sap que l'estimes, es quedarà per sempre, dins teu.

Ben escrit, de bon llegir. Després d'explicar el què, va fent créixer l'expectativa fins al desmai.
Potser convindria una apagada de tant en tant per corregir el rumb de les nostres vides.

A tots ens agrada estar al límit, a ran de ratlla, a la vora del penya-segat, i sentir l'emoció del què passaria si... Alguns atrevits el creuen, fan el pas, es llencen... A vegades no passa res, però a vegades...

A tots ens agrada estar al límit, a ran de ratlla, a la vora del penya-segat, i sentir l'emoció del què passaria si... Alguns atrevits el creuen, fan el pas, es llencen... A vegades no passa res, però a vegades...