Molt encertat, l'escrit i i la sentència de la làpida.

Molt encertat, l'escrit i i la sentència de la làpida.

Quan se'n sap, se'n sap. Sempre un plantejament intrigant i un final -que de molt llegir-te ja sabem que ens sorprendràs- la sorpresa sempre és mes gran .

Quin goig poder tornar a llegir-te.
Com sempre, la reina de les sorpreses.

Llepant, llepant, una vaca es va menjar el vedell.
El Llopis i el Llepes em fan un bagul; el Llopis la tapa i el Llepes el cul.

Per ser la primera vegada ho has fet prou bé. Reflecteix acuradament el sentiment dels primers temps del desamor.
Endavant.

Com a relat eròtic, si un està a punt, pot aconseguir escalfar, però literariament no passa de ser la descripció llisa d'una trobada. Hi falta alguna sorpresa, mes sensualitat...
Estic d'acord amb el que diu Jaumedelleida. Ja sé que avui dia es diu molt així, però a mi particularment, la paraula polla em fa mal als ulls i en català tenim moltes paraules per definir el sexe del mascle. I moltes pel de la femella.

Ep! Tu escriu, però esforça't-hi, que fent i desfent aprèn l'aprenent.

Te tot el que ha de tenir un microrelat. Brevetat, concisió, una història que s'ha d'imaginar el lector i sorpresa final.
Chapeau!

Te tot el que ha de tenir un microrelat. Brevetat, concisió, una història que s'ha d'imaginar el lector i sorpresa final.
Chapeau!

Per al meu gust, no toquis res. Ho has presentat bé. La mentida ens enlluerna i ens hi apuntem de seguida. La veritat sovint ens interpel·la i no la volem.
Potser (només potser) amb la Veritat no calia pudor i serps per la boca i coses per l'estil, però res que la faci atractiva.

És tan bonic que sembla que no pugui ser veritat el dolor que te l'ha fet escriure. Com sembla que no pugui ser que falti la persona estimada. Quantes coses belles han inspirat el dolor i la tristesa!

Com que gairebé han exhaurit els qualificatius, fes-te el compte que jo t'ho dic, també, i en paus.

Com sempre: fas somriure... i pensar.
I potser els núvols foscos van descarregar en en un altre lloc i no es va perdre tot. Ja ens ho diràs

No sé com t'ho fas. D'una cosa senzilla, de cada dia, que passa o pot passar a tothom, tu hi saps trobar el punt d'imaginació, fantasia o metàfora, que sorprèn.
A aquests escrit breus els dones l'estructura d'un acudit: explicació d'un fet normal i, al final, sorpresa! Però el cas és que els teus "acudits" —diguem-ho així— sempre fan "gràcia" —diguem-ho així, també.

Sí, els teus escrits són com la pluja: fan passar la set, refresquen i ens netegen. Amb retard, m'afegeixo a les felicitacions. La Mary conserva per als altres el record de la pluja, fins que ja no cal. Com qui (que) traspassa als altres que amb dues pedres o fregant bastons es pot fer foc.
Tu també has de viure molt, perquè beure de la teva imaginació i bona lletra.