Potser tots podem preguntar un per què, o més d'un. Però si es poden preguntar tots... s'ha acabat.

Està ple de reflexions sobre l'escriure i el llegir. No et dic res més. Plego i me'l repenso.

Moltes vegades em costa entendre la poesia que no és prou explícita (i sovint no les llegeixo). Penso que diuen moltes coses per a qui les ha escrit o viscut, però no hi sé entrar. Amb aquesta m'he quedat a mitges, però m'ha mogut no sé què. Per tant, felicitats!

Molt encertat, l'escrit i i la sentència de la làpida.

Molt encertat, l'escrit i i la sentència de la làpida.

Quan se'n sap, se'n sap. Sempre un plantejament intrigant i un final -que de molt llegir-te ja sabem que ens sorprendràs- la sorpresa sempre és mes gran .

Quin goig poder tornar a llegir-te.
Com sempre, la reina de les sorpreses.

Llepant, llepant, una vaca es va menjar el vedell.
El Llopis i el Llepes em fan un bagul; el Llopis la tapa i el Llepes el cul.

Per ser la primera vegada ho has fet prou bé. Reflecteix acuradament el sentiment dels primers temps del desamor.
Endavant.

Com a relat eròtic, si un està a punt, pot aconseguir escalfar, però literariament no passa de ser la descripció llisa d'una trobada. Hi falta alguna sorpresa, mes sensualitat...
Estic d'acord amb el que diu Jaumedelleida. Ja sé que avui dia es diu molt així, però a mi particularment, la paraula polla em fa mal als ulls i en català tenim moltes paraules per definir el sexe del mascle. I moltes pel de la femella.

Ep! Tu escriu, però esforça't-hi, que fent i desfent aprèn l'aprenent.

Te tot el que ha de tenir un microrelat. Brevetat, concisió, una història que s'ha d'imaginar el lector i sorpresa final.
Chapeau!

Te tot el que ha de tenir un microrelat. Brevetat, concisió, una història que s'ha d'imaginar el lector i sorpresa final.
Chapeau!

Per al meu gust, no toquis res. Ho has presentat bé. La mentida ens enlluerna i ens hi apuntem de seguida. La veritat sovint ens interpel·la i no la volem.
Potser (només potser) amb la Veritat no calia pudor i serps per la boca i coses per l'estil, però res que la faci atractiva.

És tan bonic que sembla que no pugui ser veritat el dolor que te l'ha fet escriure. Com sembla que no pugui ser que falti la persona estimada. Quantes coses belles han inspirat el dolor i la tristesa!

Com que gairebé han exhaurit els qualificatius, fes-te el compte que jo t'ho dic, també, i en paus.