Emotiu i bo, com sempre.

Feia dies que no entrava a la pàgina. Ben trobada, la teva presència i ben trobada la idea del conte. M'has agradat, com sempre.

Quan poques paraules volen dir molt.

Com esmola la imaginació el confinament. Si durés més gaudiríem de més relats.
Anant al text. És la fotografia que, amb enfocaments diferents, veiem tots cada dia. Més que el que diu, és grat el com ho diu. I em repeteixo amb el comentari precedent. Aquestes frases tant ben trobades que deixes anar de tant en tant, però sovint, són un regal pels sentiments.

Gràcies er comentar "Com l'ombra".
Aquest poema reflecteix molt bé que a vegades els nostres sentiments no són compartits o deixen d'estar-ho. Les relacions ens demanen i demanem i, a vegades, es trenquen.

Referent al comentari del Lluís, a cada poble les coses van diferent. El que penso jo és que si ens ho mirem tot amb lupa perdrem el goig de la lectura. A mi m'ha agradat. Tornes amb el teu erotisme fi i el final busca la sorpresa. Dos detalls que m'agraden.

Ah! Setanta-tres i no sóc del teu poble. No anem bé!

Bona descripció de camins que de tan trescats es porten a dins. Qui tingui un camí (o camins) resseguit al llarg de les estacions, caminarà pel teu i reviurà el seu. Prepara les vambes que hi tornaràs aviat.

Molt ben trobat.

Molt en línia dels moviments que corren.
Crec que bona part del pròleg que has fet podria anar incorporat al tex i espodrien treure les repeticions (tot i que llavors potser passaria per al l'ènfasi que li vols donar a la durabilitat)
Per ajudar a prendre conscència.

En el text hi haurid'haver paraules u frases en cursiva i en un altre tipus de lletra el que representa el text fet per l'escriptor. Ha desaparegut tot. Era per distingir les "paraules" i una cançó infantil. Espero que s'entengui.

Montse, m'agrada molt com escrius, l'atmosfera que saps crear en els teus relats. En aquest quasi tot ho és.

El primer paràgraf el trobo fantàstic:llamps, ganivets, gases, esbufecs, por...creen una sensació que a mi m'ha entrat no pel cap sinó per l'ànim. La resta ho acaba d'explicar tot.
Molt bé.

Quin erotisme tant fi que teniu les dones. Amb pinzellada gruixuda diria que l'erotisme masculí es "visual" i el femení "emocional" i no per això menys eròtic. M'agrada.

Tens raó, el dolor per la pèrdua d'un esser estimat hi ės sempre però, misteris del cervell, hi ha dies que aquest record es fa més present i potser més angoixós. Si no s'entén així és que no ho he fet prou bé.
Gràcies.

M'ha agradat.
Un final sorprenent ben trobat.
No paris.