Podria ser un relat qualsevol, però tu el fas únic amb la teva sensibilitat plena de belles expressions i imatges que fan entendre els sentiments, tan difícils de descriure.

El millor és resar cada dia "l'oració del bon marit":
Senyor, us demano que la meva dona no m'enganyi,
que si m'enganya no me n'assabenti
i si me n'assabento, que tant se me'n foti.

Endavant, Montseblanc!

Molt ben aconseguit. el suspens puja de 0 a 10, a cada graó de l'escala i el final és tan obert que sembla (és) el començament d'una narració. (tu tens molta imaginació, potser la faràs a terminis).
M'agafen ganes de trobar una manera de continuar, però no, em quedaria curt.
Vinga, més.

Relat molt bonic. Tots podríem escriure el mateix o semblant (sense la la traça que hi tens tu) si no anéssim adelerats tancats en el nostre món.
Jo no hi veig sorna ni alegria sinó la descripció dels petits detalls que fan que el mateix de cada dia cada dia sigui diferent.

Que boniques que poden ser les coses breus. Són com una punxada per que hi pensis.

La primera lectura t'agrada, és bonic i ben escrit. Vas llegint gaudint de les paraules i frases ben triades, però veus que el text s'acaba i encara no has descobert on va. Amb una paraula o una frase -marca de la casa- es revela tot al final. Llavors s'imposa la lectura per segona vegada i, sobre el coixí de la primera, s'assaboreixen tots el matisos.
Enhorabona.

M'ha agradat. Ben construït, amè, amb suspens i final imaginatiu. Es nota que no és un escrit "per obligació"; té un aire més lliure.
Endavant i seguiré llegint.

Quanta boira tenim als ulls moltes vegades i volem fer el pas el dia que la boira, o el que sigui, no ens deixa veure més enllà del nas. M'ha agradat i el final obert el fa més reflexiu.
Celebro que t'hagis decidit a publicar aquí. Ja ens retrobarem al taller de biblioteca.

Bonic i estremidor.

PS.
Hi queda bé, però no he acabat de trobar una localització que doni sentit a la frase del començament: "Des de d'aquí dins,...", no m'imagino aquest "dins" tractant-se de la mort (ja sé que d'imaginació vaig justet).

Detallista, sensual, ben escrit. Marca de la casa que fa que llegir-los vingui de gust.
Ilpages diu que li sona el tema. Jo he pensat en un relat d'aquella època en que es feien concursos que el recorda, però de molt lluny i no li arriba a la sola de la sabata.
Montseblanc, esperem el proper.

Aquest escrit és una plantofada a una societat egoista que protesta amb veu baixa: a la platja, sortint del futbol o del restaurant... sense plantar cara als que li fan el vestit a mida al Senyor de la Guerra

Que bonic! No em puc estar de dir el que ja t'han dit. Es bo tenir un record senzill i tendre, com solen ser els de la infància. El seu pare serà sempre més una onada.

La poesia no és el meu fort, més aviat diria que és el meu fluix, i la poesia moderna moltes vagades amb costa d'entendre i passo de llarg. Aquesta no. Potser no he entès el que volies dir, però he entès.
Hi ha d'haver de tot a la vinya del senyor ( ho dic per mi).
Endavant.

He estat mandrós d'escriure i de llegir i ara tinc molts deures per fer.
M'empipa fer comentaris dels teus escrits perquè ja no sé què dir, sempre acabo dient el mateix, que m'agrada el teu estil, la sensibilitat, la sensualitat, les imatges, les metàfores.... sóc massa mal opinador per a una escriptora com tu.
Ens agrades. No paris.