M'estranyaria molt que un dia acabés de llegir un relat teu sense sentir satisfacció (molta) i enveja (un punt). El dia que posaven suc als cervells, tu et vas tornar a posar a la cua, segur.

És que em fa vegonya deixar-ho així.
El segon paràgraf ha de dir: Hem fet bé de pujar...
A vegades passes la vista quatre vegades per sobre i no ho veus i quan ja no hi ha remei ho veus a la primera.
Disculpeu.

Resposta al comentari de Fidel Català
Vagi per davant qoe sóc de l'opinió que si una cosa no s'ha entès bé, generalment, és perquè no s'ha explicat bé.
El relat ve a reproduir una trucada semblant a les innombrables que rebem, al menys jo, oferint-nos el canvi de companyia del servei que sigui. No és cap mena de prejudici haver posat un interlocutor de parla sudamericana, quasi tots ho son. (no sé si és cert.però tinc entès que a l'estar prohibit a Espanya aquesta pràctica, les companyies espanyoles ho fan a través d'empreses d'allà que es dediquen només a això). Quan els dius que no t'interessa, insisteixen fins que et tornes agre i llavors pengen sense acomiadar-se (això si no t'engeguen).
La ficció l'he volguda posar en el fet que el personatge es disculpés, cosa que no fan mai.

Sort que no vas arribar a escriure, que si no...
Beu, senzill i bo.

Coincideixo amb altres sobre la descripció del local i altres moments. M'agradat "Sota la llum esmorteïda dels fanals, el terra negrós brilla polit per milions de soles anònimes".
Intriga des del començament que va pujant. Desenllaç imprevist i efectiu.
Bona, com sempre.

Sembla com si haguessis vist el que feiem "els del carrer" i jo quan tenia l'edat que descrius. Bons records, si senyora.

Res a dir, perquè es podrien acabar els adjectius bons (i els altres també en voldríem)

Com el títol, senzillament bo.
Com un globus que s'infla i al final esclata.

Ens tens arrelats als teus escrits
Dona, és que crees unes imatges...

Emotiu i bo, com sempre.

Feia dies que no entrava a la pàgina. Ben trobada, la teva presència i ben trobada la idea del conte. M'has agradat, com sempre.

Quan poques paraules volen dir molt.

Com esmola la imaginació el confinament. Si durés més gaudiríem de més relats.
Anant al text. És la fotografia que, amb enfocaments diferents, veiem tots cada dia. Més que el que diu, és grat el com ho diu. I em repeteixo amb el comentari precedent. Aquestes frases tant ben trobades que deixes anar de tant en tant, però sovint, són un regal pels sentiments.

Gràcies er comentar "Com l'ombra".
Aquest poema reflecteix molt bé que a vegades els nostres sentiments no són compartits o deixen d'estar-ho. Les relacions ens demanen i demanem i, a vegades, es trenquen.

Referent al comentari del Lluís, a cada poble les coses van diferent. El que penso jo és que si ens ho mirem tot amb lupa perdrem el goig de la lectura. A mi m'ha agradat. Tornes amb el teu erotisme fi i el final busca la sorpresa. Dos detalls que m'agraden.

Ah! Setanta-tres i no sóc del teu poble. No anem bé!