Hola Unaquimera, no sé què vull dir amb aquest títol! :)) Suposo que gràcies a una tècnica mental de control mental molt valuosa i difícil d'aconseguir de primeres, expliques una "fotografia" molt entranyable del pis dels avis paterns.

Amb molts detalls, un es recrea i imagina l'escenari que descrius, dolç i molt càlid.

M'ha semblat notar que darrerament no escrius massa, almenys aquí.
Espero i desitjo que la brisa del mar d'aquest estrany estiu, esquitxi i posi en marxa la teva maquinaria creadora

Una abraçada estival, Marc.

Hola Uqui,

m'agradat molt el relat, però molt, potser és que estic tou ! je je i m'ha entrat molt bé.

Mentre l'he anat llegint, he imaginat les diverses situacions que exposes aprenent molt sobre els savis missatges.

M'agrada que les lectures tinguin "contingut invisible" (coses que els ulls no veuen com dius) i que calin al lector deixant un bon aroma.

De nano, quan estiuejava, les estones lliures que tenia per divertir-me després d'estudiar els "cates" de Setembre, tenia una estel i m'ho passava pipa. Mira per on, el relat m'ha fet recuperar aquest record.

Bé, no m'enrotllo més :)).

Un relat molt dolç i agradable.

Sussu.

Hola Uqui.

Has traslladat al "paper" de forma molt sàvia què pot sentir una persona que se sent sola.

En el transcurs del temps aquesta "companyia" cada vegada s'arrela més i més fins el punt de fer-te "amiga" d'ella i respirar una mica, vivint amb una certa qualitat de vida millor. O pel contrari pots acabar chungo chungo :)).

Bé, mola mazo el que he llegit !.

Fins la propera,

Sussu.

.. dic home! perquè l'Elena no ha de ser tan dura amb si mateixa. No es pot tenir tot en aquesta vida. Si tens una cosa et falta l'altra i si tens l'altra en falta la una.

Penso que l'Elena ho ha fet molt bé encara que hagut de pagar el preu de no poder estar sempre al costat dels fills. Però està bé, segur que, sigui com sigui, els fills creixeran ben ensenyats de totes totes i això també és molt important.

Una abraçada, Sussu.

Hola Unaquimera!

Je je, he somrigut tota l'estona mentre llegia el relat!. He estat encuriosit per saber que faria la Martina i al final ha sortit una mica per la tangent dient-li que ella no; bona resposta!.

A vegades passant aquestes coses. Hi ha persones que, sense voler, incomoden una mica a com a mínim et fan sentir apurada!.

Un relat compacte i en crescendo, m'ha agradat molt.

Una abraçada, Una Quimera.

Sussu.

Hola Uqui!

Gràcies per la teva resposta al comentari comentat ! :)).

M'ha fet sentir tan bé que m'he animat a llegir i comentar més relatillos teus !. ;).

M'han agradat els quatre en aquest ordre: 3-4-2-1. Has fet una bona tria de mots per dir molt en poques paraules.

Com són les coses..jo t'animo a entrar a RC i al mateix temps tu m'animes a seguir endavant.

I és que no hi ha res millor que una bilalla de la sorincia...(!).

Bona setmana.

Abraçades múltiples,

Sussu.

Déu vos guard, Uq

Bé, no estic il.lustrat en història..de fet, és una assignatura que sempre em quedava per Setembre quan estudiava (això mateix...quan estudiava) :)).

A jutjar per la descripció i anàlisi duta a terme, sembla una novel.la interessant...

De fet, llegint el text, ja he après alguna cosa que no sabia i este siempre es bien :)

I com no, al teu alt nivell habitual ...

Canvi i fora.


Sussu.

Hola allan lee,

m'alegro de tronar-te a llegir per aquí :)

He llegit l'escrit i destaco la sinceritat del contingut sobre tot. Penso que has estat valent d'escriure amb tanta claredat la situació. Molt bé.

Espero retrobar-te de nou ;).

Una abraçada,

Sussu.

Hola Uq,

Caramb! el gir final m'ha deixat amb cara de ximplet! :).

No m'esperava que la noia fos cega!. A banda del fet de ser-ho i el que envolta la seva situació personal, el relat m'ha fet gràcia en el sentit que aquesta noia vol un Mandruco! i no un Terrícola! :))..

Bé, podria qualificar el relat com a tragicomèdia si em permets.

Molt hàbil en la "transmutació".

Una abraçadota.

Sussu.

Hola Unaquimera,

Mestressa, extraordinari!, una idea brillant i ben duta a terme, em trec el barret!.

Un mateix fet (néixer un nou dia) per a dues mirades, perfecte!.

Això em fa pensar que cada persona interpreta els esdeveniments de la vida de forma particular i normalment, cap persona pensa que hi ha més d'una "versió" de la vida. Tants caps tants barrets, m'explico?.

Els "dos relats" m'han agradat força ;).

Una quimera Una abraçada estiuenca.

Sussu.

Hola Unaquimera,

He llegit el micro-relat i sí, està bé, m'agrada.

La pena és que els nois, com que sempre pensen en el mateix, és fàcil fer-los caure mitjançant corbes, en aquest cas (apart dels ulls verds)

El meu gust personal és diferent per fixar-me en una noia.

Per gustos, colors.

Sussu.

Hola Nuria,
he llegit dues vegades el relat per assabentar-me be i trobo que apart de la teva sinceritat, s'ha d'entendre que hi ha diverses formes d'estimar als fills. Tal com dius, hi ha pares que estimen massa i també hi ha que estimen massa poc.
Els que estimen massa, sobre-protegeixen el fill/a i en el cas contrari, el fill/a surt fet un fistro davant la vida. No trobes que és millor lo primer? la filla sobre-protegida, al llarg del temps pot aprendre el que no va aprendre en la infantesa, en canvi, el que surt fet un pinta, tindrà molts contratemps a la vida sense capacitat d'auto-aprenentatge.
Així doncs, penso que has tingut sort de que t'estimessin tan els pares. Ara també ets mare i segurament pujaràs als fills també amb estimació i sense cometre les "errades" dels teus.
Els pares són de generacions diferents als fills, però no dubtis que fan o han fet el que creien millor per als fills en un moment donat.

Fins la propera, Sussu.

Hola Una quimera,

Molt interessant el relat...sí sí, el que destaco, apart de les molt bones descripcions, és el fet de canviar el cd per la ràdio, significatiu, i si anem una mica més lluny, el fet d'interpretar la locució com a missatge personal o almenys el fa remoure internament.

Penso que la "saga" de l'home feliç amb un forat, té molt contingut diguem, psicològic, quasi ratllant la "frontera" entre la cordura i la bogeria.

Sobre els diversos retrats finals, la cirereta al pastís. Tanmateix m'ha fet pensar en alguna pel·lícula d'en Tarantino en el que una història té diversos finals. Bé.

Una quimera, Una abraçada.

Sussu.

Hola Núria !

Moltes gràcies per llegir-me! i, veient el teu "currículum" relatil :) ,si em permets l'expressió, és un honor per a mi el teu satisfactori parer sobre la meva història.

El relat que acabo de llegir m'ha agradat. És molt sensible i delicat, amb molts dolços matisos que li donen un aire molt maco. La sinceritat és clau.

Serà un plaer per a mi seguir llegint els teus relats, i també m'alegra haver-te descobert! .

Una abraçada,

Sussu.

Hola Unaquimera!

El relat em sembla molt encertat! hi ha persones d'aquesta mena..... .. .. ;)

Potser més de les que imaginem...

Persones diferents potser, o no, en la varietat està el gust.

I és que en aquesta vida no es pot tenir tot! si tens una cosa no tens l'altre, no trobes?.

Penso que malgrat les circumstàncies personals de cadascú, el més important és ser bona persona amb bons sentiments. Si un fa les coses bé, molt malament les coses no li aniran.

Ara a per la Z !!!.

Una abraçada sense forat,

Sussu.