El Detectiu.

Un relat de: Marc Burriel Allo
Detectiu: ...així que no sap com es diu, eh?.
Sospitós: Sí..ja li he dit..Joseph Rei..
Detectiu: Aaah, veig que li ha tornat la memòria...i digui que feia aquelles hores allà?.
Sospitós: Doncs és que hi treballo..
Detectiu: Bé bé bé, ja comencem a lligar caps...sí sí..hi treballa eh, Rei?.
Sospitós: Sí esclar...
Detectiu: I digui, Rei, com es diu ?.
Sospitós: Qui ??.
Detectiu: Compte no es faci el graciós amb mi, Rei!.
Sospitós: Què?.
Detectiu: Com que què, el contacte, quin és el seu nom ?.
Sospitós: Roger.
Detectiu: Roger que més?
Sospitós: Senyor, senyor.
Detectiu: Em pot tutejar, l”escolto.
Sospitós: On ?
Detectiu: Què diu, Rei?.
Sospitós: Diu que m”escolta i li pregunto que cap a on m”escolta?.
Detectiu: Vaja vaja, ens ha sortit graciós...
Sospitós: No, vostè m”ha preguntat com es diu el contacte i li he respòs Roger Senyor.
Detectiu: Així doncs el nom del contacte és Roger Senyor, eh, Rei?.
Sospitós: Sí senyor.
Detectiu: Ja ja, ja ho sentit, Rei. I diu que hi treballa..en què concretament?.
Sospitós: Sóc l”oficinista del pis de dalt.
Detectiu: L”oficinista del pis de dalt...ja..i ara em dirà que fa hores extres, no?
Sospitós: No, tinc aquest horari habitualment.
Detectiu: I quan s”ha de trobar amb el senyor Senyor, Rei?.
Sospitós: A les 15:00 hores. Quan plego de treballar i ell entra fins les 19:00 hores.
Detectiu: Bé, en resum, sembla que vostè, Rei, i el senyor Senyor de nom Roger, diuen ser els oficinistes del pis de dalt i neguen rotundament que siguin talps del clan Mandinga, no és cert?.
Sospitós: Això mateix, detectiu, i si em permet, haig d”acabar la paperassa que em queda per enllestir...
Detectiu: Esclar esclar, això és tot per ara, pot marxar.
Sospitós: No no, ha de marxar vostè...
Detectiu: Com diu?.
Sospitós: Que aquesta és la segona planta de la comissaria, les oficines, i vostè ha d”anar a pràctiques al pis de sota i la propera vegada no es confongui de planta, Martínez.
Detectiu Martínez: Ejem .. glups .. sí!, senyor!.



Sussu.

Comentaris

  • Pràctiques amb dificultats[Ofensiu]
    Unaquimera | 07-10-2011

    Ai, aiai, que em sembla que aquest detectiu ha de practicar i practicar, que està una mica verd... és clar que tots aquests cognoms tampoc li han posat fàcil la cosa, al pobre Martínez, jajaja!

    Sempre s’agraeix, quan com fa el teu text, et provoquen un somriure... o com dius tu, “este siempre es bien“ ;-)))

    Moltes gràcies, Sussu, pels teus amables contactes i el teu darrer comentari a la meva ressenya literària, que m’ha animat a tornar a entrar a RC.
    T’envio la primera abraçada d’aquesta tardor,
    Uq

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Burriel Allo

Marc Burriel Allo

27 Relats

35 Comentaris

24029 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona perquè en alguna banda havia de néixer..
M'agrada el que a la gent no li agrada.
M'agrada la quietud en moviment.
M'agrada el moviment pausat i la ironia de la vida.
M'agrada saber que un dia marxaré.
El meu nom no és Sussu.
Sóc l'home sense nom.
Sóc tot i no sóc res..
..llavors, en què quedem?,
ara sí que estic fet un embolic.

Marc Burriel Allo

bloc