Ni més ni menys.

Un relat de: Marc Burriel Allo
Escric aquestes paraules perquè no tinc res a dir, la veritat. Fa quasi sis mesos que tinc sequera d'idees..deu ser el xampú que uso, potser és la marca en sí, però no ho entenc molt bé perquè l'anunci de la tele diu que cuida de mi...i en la meva vida quotidiana no noto que em cuidi massa, almenys que jo noti. Sense anar més lluny, l'altra dia, al sortir de l'escala de casa meva, vaig ensopegar amb la banda de metall que hi ha als esglaons, sabeu, no?. Bé, com que anava ràpid i el peu va quedar-se endarrerit enganxat a la tira de metall, vaig sortir disparat al carrer fent tot tipus de cabrioles per no perdre l'equilibri a velocitat Match 2 ! Vaig arribar a l'altra banda del carrer fent miques el record de velocitat en 100 metres!.
Després de començar el dia de forma llastimosa i fer un ridícul espaterrant, vaig pensar que potser hagués sortit més a compte fer una tombarella a l'aire en el moment d'ensopegar i de forma elegant anar a parar al terra. Bé, el ridícul no te'l treu ningú però quedes millor, no trobeu?.
Doncs com anava dient, no aflora en mi cap idea que sigui com per dedicar-li unes quantes paraules, però em moro de ganes d'escriure! És terrible això, amics i amigues ! Voler escriure i no tenir cap idea. Com diu en Murphy, si tens un llapis, no tens paper, si tens paper no tens llapis i si tens paper i llapis, t'agafa una rampa a la mà...bé aquest tros final no ho diu ell, ho dic jo, tan sa val a fi de comptes.
Tinc sabut que si no tens res a dir, millor no parlar, doncs jo ho faig al revés, quan haig de parlar, la targeta de so interna es bloqueja i quan haig d'estar callat, em dóna per parlar, no us ha passat mai això? que en moments de silenci tan sols surten de la boca sense sentits i conceptes difosos?. Doncs ara és el què faig jo, amb la varietat que no parlo sinó escric.
En definitiva, espero i desitjo desbloquejar-me en el tema creatiu i escriure alguna cosa amb cap i peus.
Que us vagi tot bé, compis!.


Sussu.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Burriel Allo

Marc Burriel Allo

27 Relats

35 Comentaris

24017 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona perquè en alguna banda havia de néixer..
M'agrada el que a la gent no li agrada.
M'agrada la quietud en moviment.
M'agrada el moviment pausat i la ironia de la vida.
M'agrada saber que un dia marxaré.
El meu nom no és Sussu.
Sóc l'home sense nom.
Sóc tot i no sóc res..
..llavors, en què quedem?,
ara sí que estic fet un embolic.

Marc Burriel Allo

bloc