Finestra d'anada i tornada.

Hola Unaquimera,

Mestressa, extraordinari!, una idea brillant i ben duta a terme, em trec el barret!.

Un mateix fet (néixer un nou dia) per a dues mirades, perfecte!.

Això em fa pensar que cada persona interpreta els esdeveniments de la vida de forma particular i normalment, cap persona pensa que hi ha més d'una "versió" de la vida. Tants caps tants barrets, m'explico?.

Els "dos relats" m'han agradat força ;).

Una quimera Una abraçada estiuenca.

Sussu.

En aquest relat, d'una delicadesa indiscutible, ens mostres la inaguració d'una jornada qualsevol, per mitjà de les sensacions olfatives i auditives que es perceben un cop aclarida la vista, per a que no quedin resten de son a les parpelles. Poses l'emfàsi en les olors: espígol, romaní, sal, i en la importància de l'oreig per a que s'emporti les flaires de la nit i per a deixar entrar la matinada marina en la cambra. Els sons també formen part de l'univers quotidià: el murmuri de la cortina, el refilet del pardal...
Però mentrestant, de fora endins, uns ulls esperen cada dia i fixen la mirada en l'encantadora presonera, en la sirena, en la bella au engarjolada. Un ritual joiós per ambdues bandes, un regal amb el que la llum del dia obsequia tots dos.

Bellíssim relat, tot poesia....

Què voleu? És que aquesta nena val molt!

En aquest relat, d'una delicadesa indiscutible, ens mostres la inaguració d'una jornada qualsevol, per mitjà de les sensacions olfatives i auditives que es perceben un cop aclarida la vista, per a que no quedin resten de son a les parpelles. Poses l'emfàsi en les olors: espígol, romaní, sal, i en la importància de l'oreig per a que s'emporti les flaires de la nit i per a deixar entrar la matinada marina en la cambra. Els sons també formen part de l'univers quotidià: el murmuri de la cortina, el refilet del pardal...
Però mentrestant, de fora endins, uns ulls esperen cada dia i fixen la mirada en l'encantadora presonera, en la sirena, en la bella au engarjolada. Un ritual joiós per ambdues bandes, un regal amb el que la llum del dia obsequia tots dos.

Bellíssim relat, tot poesia....

Què voleu? És que aquesta nena val molt!

com tots els teus. I com moltes vegades també hi he trobat coincidències.
Jo també començo el dia obrint la finestra i contemplant el cel, encara que no tinc la sort de veure el mar. A falta de l'olor marina, respiro la de les flors que tinc a l'abast.
Els teus relats resulten sempre tan interessants que no m'estranya, però em fa una mica d'enveja, que tinguis tants comentaris. Jo ara en tinc un ,esperant ser editat, parla de Nadal i és potser massa personal, però és que considero els relataires com una altra família amb qui m'agrada compartir.

que t'hagi agradat el poema del mar que et vaig dedicar de debò...ja saps que per mi tu ets com la meva padrina aquí a relats, doncs els teus comentaris van ser els que em van esperonar a escriure més...
fins aviat, ja ho saps una abraçadota mataronina
joan

me n'alegro de que tornis a ser per aqui...
quina casualitat això del quadre, de debò que no sabia que havia sortit a un altre repte... el teu relat com sempre amb una visió especial, jo també vaig pensar que seria interessant fer un poema de fora a dins... crec que tenim idees prou semblants tu i jo...

gràcies pels teus ànims i comentaris i fins ben aviat
una abraçada
joan

Un relat que, des de l'ampit d'una finestra, ens descriu unes mirades quotidianes i tot allò que les envolta aprofitant tots cinc sentits. És fantàstic!

El text conté frases d'una bellesa extraordinària com:
·"la finestra, un imant que m'absorbeix la voluntat"
·"descorro les cortines inaugurant oficialment la jornada"
·"ple de delicades sensacions que paladejo una a una"
·...

Cal que segueixi?

Felicitats pel relat!
Felicitats per haver guanyat aquest repte!

Núria

PS: El quadre també era una condició del propi repte?

Dins, fora, amunt, avall... Les coses quotidianes, de vegades no se sap ben bé perquè es fan: unes de forma mecànica, sense pensar; altres necessàries, imprescindibles, i, algunes forçades o voluntàries.
D'ara en endavant, miraré de manera diferent les finestres.
- Joan -

Meravellós. Ha connectat amb profunditat amb la meva tendresa. Gràcies.

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

que poc necessitem de vegades, quant necessitem d´altres!!!.
Moments plens de sensacions, moments plens amb la nostra solitud que ens omple.
Relaxació, serenitat del nostre ésser, plenitut...
I per l´altre banda el mateix, un estrany que gaudeix, amb poc, què només el paissatge d´algú, que li fa companyia, que el veu còmplice de la seva rutina diària.
La vida, sensacions
Gràcies com sempre, per fer sentir, per transmetre

un petó molt gran per tu

Aquest relat teu sí que l'havia llegit i no entenc perquè no l'havia comentat, devia ser quan només llegia, quan encara no havia gosat entrat de plè a RC.
Dues visions d'una mateixa realitat, un càlid viatge d'anada i tornada interior-exterior, plè de detalls, plè de sensacions, plè de bellesa. Un cant a la vida plena i tranquila, profundament arrelada a la natura. Una visió d'una quotidianeitat que t'hi transporta, et fa sentir alliberada a l'àmpit d'aquella finestra arran de mar o arran de mar mirant la finestra. Un reconeixement a la tendresa, als petits detalls que ens omplen la vida i la fan especial dia a dia i on vida i poesia van plegades.
M'ha agradat molt, Unaquimera, especialment per la pau, la serenor, que m'ha deixat com a penyora.

Una abraçada.

Esplèndid aquest llindar, entre dins i fora
entre la calidesa de la casa
i la frescor de la vida i l' aire lliure.

Dues visions complementaries:
Des de dins es valora les olors , sons, que bateguen, oblidant i diluint la nostre vida

Des de fora ets princesa d' un castell,
amb el desig d' entrar-hi...
i dona somnis, des de lluny,
al passatger del dia a dia,
que guarda l' imatge en el record.

Avet

la meva finestra:

http://www.lacoctelera.com/burcet/post/2008/04/17/la-meva-finestra#c3111499

Una finestra, un espai a compartir, dos somnis que es creuen en el espai i tot el esclat de sentiments tant ben dibuixats. " a poc a poc, l'orquestra externa guanya irreversiblement la partida al silenci....Assisteixo al concert que sé executant per a mi com a única espectadora...." i "Quan arriba l'hora del descans nocturn, recreo a les fosques el ritual de cada matí i anhelo la seva presència serena, silenciosa......." aquestos dos retalls m'han captivat especialment. Gràcies Unaquimera per haver-me obert aquesta finestra.
Et convido a ensumar les meves "essències" i a passejar per les "nits d'estiu", nits mediterrànies.....


leonardo

M'han dit que les vistes eren bones, però el consell s'ha quedat curt: unes vistes panoràmiques precioses, les que se veuen des d'aquesta Finestra.
He fet bé d'asomar-me, me torno a lo meu més serena.

Tenia ganes de fer una lectura agradable plàcida i tranquila per començar el matí. He tingut la sort de trobar aquest relat doble, amb alguns fragments realment bells, amb una delicadesa que es manifesta en cada detall, en cada frase.
Ja estic preparada per inaugurar la jornada!
Sort en la teva,
Txell

però què ben escrits. He sentit les flaires que anaven amuntegant-se damunt del relat, he sentit l'enamorament de l'espectador, he palpat la flonjor del cos d'ella...

Gràcies per la finestra al món, d.

...és com un poema en prosa!
La vida no és la mateixa als ulls d'un que als d'un altre! Ho descrius a la perfecció i fins i tot les olors que tan difícil és. Molt bonic Unaquimera, merci per la recomanació.

Una abraçada!

Dos punts de vista. Dos mons complementaris.
Tot se mira desde uns ulls o uns altres.
Tot s'escriu en prosa o en poesia.
Gràcies per aquestes paraules. Semblen versos.
m

Fascinant història: a penes dos fotogrames, variant l'òptica, del mateix quadre.
La mirada ho és tot, la mirada sudïda i seductora. En aquest joc de perspectives, la dona s'aboca a un cúmul dens de sensacions (que un cop més saps retratar amb minuciositat d'orfebre), i l'home, en canvi, se centra en ella, en els escasos detalls d'ella que se li manifesten, i no se sap ignorat, i se sent recomfortat, en la que ell considera la seva (dels dos, llur) finestra.
Vibrant descripció d'un retall de la vida que ens saps "vendre" com si fos "executat per a (nosaltres) com a únic(s) espectador(s)", únics cadascun de nosaltres, cadascun dels mil lectors, dels 36 comentaristes.

L'he triat a l'atzar i em sembla que ningu té més sort que jo!
m'ha semblat fantástic, m'encanta!!

I et torno amb molt de gust l'abraçada per aquesta gran descoberta!

...m'ha agradat molt el teu relat!

Primer de tot dir-te que gràcies pel comentari, sempre va bé sentir que a algú que llegeix un text teu li ha agradat! Gràcies =)

Doncs això, que tenia curiositat per llegir algun text teu, i aquí estic!

Com deia al principi, el text m'ha agradat molt, dues visions diferens d'un mateix fet... realment molt interessant!

Et seguiré llegint

...auf dem weg!

amb la teva màgia observadora que ens permet deleitar-nos d'una sensibilitat a flor de pell. Em sembla que ja t'ho hedit; si és així, és igual: m'encantes i gaudeixo dels teus sentits

de nou, aquest cop a l'altre costat a la finestra, com un cel invertit, infinit, en diferent pla, etern i provocador.

Feia molts dies que no entava per aquí, però avui he volgut veure si tenies algun regalet per a mi....he seguit per on m'havia quedat..i he quedat enamorada d'aquest relat.
Un veritable regal per la vista i el sentiment...aquesta imatge que sempre m'ha portat pau i serenor va acompanyada d'una doble lectura. M'ha fet pensar en dues coses: el teu relat "mirades i miratges" que en el seu moment em va captivar, i la pel·lícula "Ballem?"amb la imatge fugaç de la Jennifer López a la finestra, també amb el rostre il·luminat i visible només pels ulls somniadors del Richard Gere...
M'encanta la capacitat que tens per veure les coses des de diferents punts de vista....
Et felcito com sempre i em llanço, àvida, a llegir els teus relats pendents.
Una forta abraçada i merci per alegrar-me la primera hora del matí...ara si miro per la finestra de la feina veig una cruïlla de l'Eixample, això sí, els plataners em refresquen una miqueta la vista...el mar s'ha quedat a casa.....

tot i que el vaig llegir poc després que el pengessis. I tant avui com aquell dia, m'ha fet reviure moments i rituals que, com la teva protagonista, segueixo cada dia només llevar-me. M'agraden les dues visions que hi has sabut donar i aquesta olor de mar que ha quedat impregnada en el relat.
Una abraçada molt gran, i vaig llegint, que vaig molt endarrerida.

La finestra... Dalí.... El 232... El 1001... Cap-i-cues tots dos!
I una xiqueta que va esdevenir noia a un lloc diferent... I la pluja... I la mar... I els silencis... I la llum... I la mar. Blava, blava, blava.
Felicitats.
Salut i rebolica!

M'encisa la màgia d'aquest doble poema sobre dues de les posicions fonamentals del desig en els humans: la mirada activa, en aquest cas de la noia a la finestra, subjecte de desig, i la mateixa persona situada en posició d'objecte de desig, seduïda per la mirada de l'altre, de l'home que l'esguarda.
Fa anys que he fet d'aquest quadre un bon company de viatge en part important de la meva vida.
Gràcies per l'acollida.

Tot i ser de les mes valorades no t'havia llegit mai. M'ha agradat molt aquest relat i les dues visions d'una mateixa realitat. Se m'ha girat molta feina si vull recuperar el temps perdut i llegir tot el que has publicat. Tornaràs a saber de mi i no és una amenaça.

...fascinant història d'amor. La distància, que és poca. Els somnis, que són a prop. I la delicadesa amb que expresses cada moviment. Molt bo.

finestra mai prou valorada, finetres tancades envers un mon no volgut explorar, finestres obertes, per poder contemplar... m'agradat molt el teu relat de la finestra de anada i tornada. .... soc la maite de ...tot es un intant, gracies per visitarme, una abraçada. et faré un seguiment. m'havia deixat de fer la valoració.

finestra mai prou valorada, finetres tancades envers un mon no volgut explorar, finestres obertes, per poder contemplar... m'agradat molt el teu relat de la finestra de anada i tornada. .... soc la maite de ...tot es un intant, gracies per visitarme, una abraçada. et faré un seguiment.

Molt ben trobada la foto pel tema. M'encanta Dalí.
De dins enfora: Relat refrescant que reflexa l'amor a la vida i el saber valorar les coses petites, quotidianes, que molts cops se'ns escapen entre les preses i l'estrès en que vivim.
És tan fàcil sentir-se viure dins aquest text, mentre el llegeixes sents una sensació de pau, un relaxament
En quant de fora endins, quasi mai pensem que ens observen.
Una atracció, un miratge per un altre. A veure si fa el pas i es poden conèixer, farien bona parella.
M'ha agradat moltissim.

Una abraçada embolcallada dins l'atmosfera de dins a fora.

Naiade

La primera part és tan poètica, que un pot arribar a dubtar que el que està llegint sigui prosa , els prosistes diuen que ensucrem massa els relats , però , qué hi vols fer, a mi m' agraden un pèl dolços.
Endavant!

Un relat bonic, bonic de veres com el cuadre que lha inspirat, pero amb mes dimensions: es pot olorar, es pot escoltar, es pot sentir!
Un relat dolç que es mereix una llepadeta com aquesta!

Tina
Feia dies que no entrava i mira, quin regal!

És un goig poder obrir amb tu aquesta finestra al mar, a la vida i a els petits detalls que sols tu perceps amb tanta delicadesa i saps plasmar-los amb paraules que venen i van com les onades del teu relat.
Moltes gràcies per comentar el meu relat i animar-me.

Deliciós, has convertit en poesia les coses quotidianes. Preciosa la descripció dels colors que no anomenes, però que al llegir-ho els veus i les olors, i sensacions. a més quina sort de tenir el mar al costat!
Molt maques les il-lustracions, és un quadre que m´agrada molt .
No he posat la meva biografia, però tinc ben desat les teves explicacions per si un dia em desideixo a fer-ho .

Una abraçada

Anaoj

El teu relat m'ha semblat preciós, molt poètic i alhora descriptiu de dos estats d'ànim. És l'observador observat, que alhora també podria ésser observat per un tercer.

Una forta abraçada!

FRANCESC

PS Estaria mig boig, però... com pintava!

m'ha semblat un relat dolç i preciós, me l'he llegit varies vegades i mira que la prosa em costa.. però m'ha fet seva aquest relat...

Petons

Txell

Pinzellades de dins a fora que pinten el dia, pinzellades de fora a dins que dibuixen un estat danim, pinzellades que fan olor i tenen bon sabor... m'agraden les teves pinzellades!

Una per a tu de tots els colors que t'agraden, d'Aquarela.

Sensacions. Portes al lector fins a la teva finestra i el fas gaudir de les visions, els sorolls i les olors. Totes aquests petits plaers sensorials que conjuntats es desen en els petics blocs de la memòria que es desperten quan evoquem un lloc.
M'has portat a reviure les albades amb aquell Sol poruc apareixent en la línia de l'horitzó on es confonen el mar i el cel. Aquell aroma de sal en l'aire i la cadència de les onades.
Els teus relats son fets per viure'ls amb tots els sentits.
Espero que mai no et dediquis a escriure històries de por, o m'hauré de plantejar de fer-te el salt.
Et faig arribar una abraçada i et felicito pel repte (reptes a tu?, ha..).
Per cert, estic totalment d'acord amb la reflexió que em vas fer sobre l'us del perdó. Només volia dir que les paraules que es refereixen a sentiments no és bo emprar-les a dojo.
Trumfa

Amb aquest quadre de Dalí de fons! Només puc deixar constància que m'ha agradat perquè si no tanco l'ordinador ara mateix faré tard a la presentació del llibre de la Sílvia (i no m'ho perdonaria, jeje!), però això sí: bravo per aquesta doble perspectiva reeixida, molt bona idea posar-hi el quadre que t'ha inspirat i enhorabona també pel molt bon joc de paraules del títol!

Una abraçada i enhorabona per seguir essent, merescudament, la més ben valorada d'RC!

Vicenç

ens arrossegues de ple en el mar immens de sensacions que vas descrivint com qui corre la cortina de mica en mica...

Extraordinari noia!!, vet aquí la corrua de lectors que tens tan merescudament...

Aquesta finestra és ben bé la finestra a la vida a la qual t'hi aboques volcant de ple el teu ésser lluminós, fresc, jove, enamorat i generós.

No demanes res, no et queixes de res..., Tot al contrari, alces el teu cant i l'uneixes a tota la creació en un concert sempre igual i sempre diferent...

Noia: un plaer!!

Continua sent un preciós text tan llegit com sentit ^^

Una abraçada.

Disposar d'una finestra com la teva per saludar el nou dia és una gran sort, encara que l'autèntic privilegi és posseir la sensibilitat necessària per gaudir de tot allò que aquella finestra et brinda: el grinyol en obrir-la, la remor de les onades, la salabror marina lluitant amb l'olor d'espígol, el refilet d'un pardal…

I quan el lector es disposa a retirar-se d'aquesta finestra màgica, saturat de sensacions, el sorprèn la mirada "de fora endins". Extraordinari. Perquè, quin home no s'ha sentit captivat, un moment o altre de la seva vida, per la imatge fugissera, de vegades còmplice, d'una dona rere una finestra?

Et felicito!

Una abraçada

Ella mira el món, a través de la finestra; i ell observa el petit món de la finestra, que l'il·lumina. Poc més d'un metre quadrat per a encabir un bell relat que ens dibuixa dues perspectives amb un punt de confluència molt ben traçat. Preciós.

Una vegada més em guies cap a tu, aquest cop per transmetre'm un sentiment de pau. M'agrada molt la doble vessant del text, com et veus tu mateix i com et veu l'altre sense cap dels dos ser conscients dels pensaments del complementari, ni tan sols que l'acte s'ha convertit en un ritual compartit.

Fins la propera!

si algú em pogués definir el meu somni etern series tu amb aquest increible escrit, on tot el que escrius automaticament es dibuixa en la ment, on és un plaer pensar que tant sols un despertar fos així de bonic, quant t'he llegit he de reconeixer que t'he envejat, somiaria a relatar amb tanta dolçor un matí qualsevol.
M'has emocionat, gràcies

Finestres de somnis, viatjeres, de terrats i d´antenes, de desitjos, de sol i de lluna, de matins i tardes, de fusta i d´enreixat, de gats i gates que maulen.
Finestres germanes de finestres.

Deliciosa la pintura...una de les grans finestres.
Les teves paraules un regal per als sentits.

donà entre sí, un tot... un imagino, un vull viure, un jo també, que encanta.
El dins i el fora acaba donant el sospir quan tens els ulls freds davant del relat, fantàstic.
tan poemes com narració, enganxes al lector.
un plaer!
petonets!!

quadre! Dalí era un fora de sèrie, fins i tot quan no feia pintures surrealistes.

M'agrada la calma que desprèn, una mena de silenci etern. El teu relat té un estil que provoca una sensació semblant, tranquilitat, natura. Molt quotidià, amb descripcions molt interessants, i força en la teva línia.

"Ara, al passar els dies, s'ha fet més real, més concreta i humana, encara que no fa res en especial per ser-ho."

L'altre bon recurs és el de fer veure les coses des de dos punts de vista diferents. M'he mirat el quadre, i he intentat sortir des de la finestra i anar-me'n cap enfora, imaginar tot el que hi havia, un bon joc. Quasi m'ha creat vertigen!
És bastant el que has fet tu, anar-te'n enfora, més enllà de la imatge, ampliant-la. Perquè amb una sola imatge sempre queden punts per tancar, detalls per explicar, que donen molt de joc.

I això, bon repte! Fins aviat!

Dan