Gol!.

Un relat de: Marc Burriel Allo
Hi ha una esperança per a tothom resident al planeta. Hi ha esperança perquè hi ha, malgrat pugui semblar el contrari, innocència. Sí, innocència, donat que poques coses ens fa ser tan nens com el futbol.
Aquest esport, rei dels esports per la nombrosa massa social que porta en el seu si, ens pot salvar l”anima en temps de crisi monetària i crisi espiritual. I dic això perquè durant un partit, per exemple, ens oblidem de tot durant dues hores. Ens evadim temporalment de la nostra realitat i dels problemes i ens transportem en un món de joc i passió que ens fa cridar d”eufòria o plorar. És a dir, encara tenim emocions !! i a més sanes!, deixant de banda la banda política del tema i és que, com dic, et futbol mou masses. Gent gran i gent jove, rics i pobres, d”aquí i d”allà, quan ens trobem una pilota corrent cap a nosaltres, no ens podem estar de fer un «pase» al company que la reclama. És així, per uns segons ens tornem Ronaldinho !, fins i tot ens atrevim a fer alguna filigrana !. Tanmateix, és un esport de poc cost, amb paper de diari o d”alumini, podem fer una «Tango» que ens permet volar durant el temps assignat.
Ai, beneït sigui el futbol. Com voldria que l”esperit d”aquest esport es pogués extrapolar a altres aspectes de la nostra vida quotidiana i a l”anima del món sencer. Tot funcionaria amb més harmonia, no trobeu?.
Bé, almenys durant dues hores som persones humanes encara que la resta del temps ens posem el dit al ull un a l”altre.


Sussu.

Comentaris

  • Molt més que un joc[Ofensiu]
    Unaquimera | 11-06-2012

    A mi, si t’he de ser sincera, el que em fa por és que el que en principi era un esport, és a dir, un joc per fer salut, hagi esdevingut un circ : em refereixo a allò que deien els líders romans de què al “populus” calia donar-li pa i circ per a què no es fixessin en res important, es pensessin que tenien tot allò que necessitaven i deixessin als polítics i poderosos fer la seva...

    També tinc la sensació, sovint molt ferma, que algú ha fet d’aquest esport un negoci i guanya molts diners amb ell, mentre la població s’empobreix per diverses causes.

    Però, evidentment, també hi ha en mig del joc tot això que exposa el teu assaig: passió, emocions, innocència, evasió, sensació de pertinença i companyonia.

    T’envio una abraçada rodona com una “Tango” ,
    Unaquimera

  • Una passió i una reflexió[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-01-2012 | Valoració: 10

    Fantàstic! Veig, però, un punt d'ironia que agrada i fa riure o plorar. El futbol és passió i, fins i tot, esport. Però malament si és l'única passió que ens queda. I t'ho dic després de patir ahir el Barça-Madrid de copa. La passió pot fer patir tant com l'exageració. I el patiment excessiu pel futbol em fa riure. Total, es tracta d'un esport, no ho oblidem! Vessem la nostra passió en altres temes! Cadascú es coneix el seu. Una abraçada i gràcies per fer-nos reflexionar.

    aleix

  • Breu,[Ofensiu]
    free sound | 25-01-2012 | Valoració: 10

    curt i bo!!!
    Poques paraules, molts sentits.
    Golàs!!!!
    Harmonia real!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Burriel Allo

Marc Burriel Allo

27 Relats

35 Comentaris

24023 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona perquè en alguna banda havia de néixer..
M'agrada el que a la gent no li agrada.
M'agrada la quietud en moviment.
M'agrada el moviment pausat i la ironia de la vida.
M'agrada saber que un dia marxaré.
El meu nom no és Sussu.
Sóc l'home sense nom.
Sóc tot i no sóc res..
..llavors, en què quedem?,
ara sí que estic fet un embolic.

Marc Burriel Allo

bloc