Gol!.

Hi ha una esperança per a tothom resident al planeta. Hi ha esperança perquè hi ha, malgrat pugui semblar el contrari, innocència. Sí, innocència, donat que poques coses ens fa ser tan nens com el futbol.
Aquest esport, rei dels esports per la nombrosa massa social que porta en el seu si, ens pot salvar l”anima en temps de crisi monetària i crisi espiritual. I dic això perquè durant un partit, per exemple, ens oblidem de tot durant dues hores. Ens evadim temporalment de la nostra realitat i dels problemes i ens transportem en un món de joc i passió que ens fa cridar d”eufòria o plorar. És a dir, encara tenim emocions !! i a més sanes!, deixant de banda la banda política del tema i és que, com dic, et futbol mou masses. Gent gran i gent jove, rics i pobres, d”aquí i d”allà, quan ens trobem una pilota corrent cap a nosaltres, no ens podem estar de fer un «pase» al company que la reclama. És així, per uns segons ens tornem Ronaldinho !, fins i tot ens atrevim a fer alguna filigrana !. Tanmateix, és un esport de poc cost, amb paper de diari o d”alumini, podem fer una «Tango» que ens permet volar durant el temps assignat.
Ai, beneït sigui el futbol. Com voldria que l”esperit d”aquest esport es pogués extrapolar a altres aspectes de la nostra vida quotidiana i a l”anima del món sencer. Tot funcionaria amb més harmonia, no trobeu?.
Bé, almenys durant dues hores som persones humanes encara que la resta del temps ens posem el dit al ull un a l”altre.


Sussu.