No tractis amb el Diable.

Un relat de: Marc Burriel Allo
En un dia plujós i fosc a les muntanyes de Sigons City, dos poblets separats per poques milles, han entrat en desgràcia. La pobre gent del Nord ha estat assaltada per Zero. Ha arrasat el poble en qüestió de minuts i no ha deixat res en peu. un home de mitjana edat que en el moment de l”assalt es trobava al soterrani de la seva granja sense poder sortir al caure al damunt de la porta d”accés de la mateixa una biga de fusta, va poder sortir més tard, observant el poble totalment en runes.
L”home estava fora de sí, plorant de genolls a terra i comprovant que amb Zero no s”hi pot jugar ni fer tractes.
Sobtadament, l”home va pensar amb el poble del Sud i corrent desesperadament va anar al poble del Sud, esperant trobar pel camí a Zero i aturar-lo.
Va arribar tard, sí. Quan va entrar al poble pel camí principal es va trobar un home plorant desconsoladament lamentant-se de la desgràcia del seu poble que estava en flames.
El nostre protagonista li preguntà on era Zero, que el buscava, i l”home plorant tan sols encertava a dir que Zero havia mort dones i nens sense miraments, que havia vist com havia mutilat la seva dona i els seus tres fills de forma salvatge davant seu sense poder evitar-ho. Ell també volia morir per estar amb la seva família al Cel. Ho deia des del fons de la seva ànima el pobre home.

Va ser llavors quan el nostre prota, pres d”angoixa pel que vivia en aquell instant, va caure que en aquests dos poblets de Sjgons City no havia vist mai aquest home i estranyat, li preguntà:

- Un moment, jo no et conec de per aquí, quí ets tu ?.
- Sóc Zero.



Sussu.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Burriel Allo

Marc Burriel Allo

27 Relats

35 Comentaris

24017 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona perquè en alguna banda havia de néixer..
M'agrada el que a la gent no li agrada.
M'agrada la quietud en moviment.
M'agrada el moviment pausat i la ironia de la vida.
M'agrada saber que un dia marxaré.
El meu nom no és Sussu.
Sóc l'home sense nom.
Sóc tot i no sóc res..
..llavors, en què quedem?,
ara sí que estic fet un embolic.

Marc Burriel Allo

bloc