Gaia.

Un relat de: Marc Burriel Allo
Robert Harrison llegia plàcidament el llibre titulat "Estem connectats" amb molt interès.
El llibre en qüestió va arribar a les seves mans de forma atípica, literalment va caure del Cel mentre passejava pel carrer plàcidament.
Robert era una persona plàcida. Tot ho feia plàcidament i els esdeveniments de la vida eren també plàcids.
Després de fer-se un trau al crani en impactar el llom del llibre sobre el cap, va endur-se'l a casa plàcidament com si fos la cosa més normal del mon.
Les coses, per a ell, començarien a funcionar segons Gaia. Mentre Robert Harrison mirava la portada del llibre, Luciana McDowell descansava al sofà de casa tranquil.lament després de berenar. Luciana McDowell era una noia pausada que no tenia pressa per res. Tot ho duia a terme amb una calma alarmant.
Robert Harrison absorbia el contingut del llibre esmentat com esponja xucla l'aigua al mateix temps que Luciana McDowell va incorporar-se de sobte emeten un sospir i es va dir "haig d'anar a ensalada russa!".
Era ja el vespre quan Robert Harrison preparava el sopar després d'empassar-se el "Missatge" en dues hores i va notar que li mancava un ingredient per preparar una ensalada russa i es va disposar, plàcidament, a baixar al carrer. Al sortir a l'escala, va topar amb el veí del costat que va proclamar un "Bon vespre Sr. Harrison". Al sortir de l'ascensor, es va creuar amb la veïna.."Bon vespre Sr. Harrison". El nostre noi, malgrat l'excepcionalitat de les salutacions, no va immutar-se i, xino-xano, es dirigí cap a la botiga.
Paral.lelament, Luciana es vestí tranquil.lament sense motiu aparent i amb tota la calma del món, pujà a l'autobús que la portaria a ensalada russa.

Era un vespre d'estiu especial. Els Astres estaven alineats i la Lluna brillava com poques vegades. Es percebia alguna cosa extraordinària aquella nit, tot era lluminós i màgic i és que es produiria un esdeveniment fora de qualsevol raó. Gaia estava gestant una unió entre un home i una dona destinats a estar junts.

La botiga tenia un caliu adequat per l'esdeveniment i seria testimoni imminent dels Focs D'artifici de L'amor.

Baixava Luciana McDowell pel carrer tranquil.lament i pujava Robert Harrison de forma plàcida. Van coincidir a l'entrada de la botiga i al fer-se nosa mútuament van disculpar-se amb un "Disculpi Senyoreta, vostè primer si us plau" i amb un "Oh, perdoni, Senyor ensalada russa, molt agraïda, mercès..".

El que succeí dins la botiga tan sols ho sap Luciana McDowell, Robert Harrison i el Dependent, Enviat Especial de Gaia.






Sussu.


Comentaris

  • Placidesa i Amor[Ofensiu]
    Unaquimera | 07-07-2012

    La lectura d’aquest text transmet, potser no cal ni dir-ho perquè és tan evident des del primer fins el darrer moment que semblarà reiteratiu, placidesa.

    I provoca un somriure perquè, malgrat el final queda narrativament sense desvetllar, qui el llegeix també pot imaginar l’escena que il•luminaran aquests Focs d’Artifici de l’Amor.

    És, doncs, un relat plàcid amb final feliç, gràcies a Gaia, que ha actuat de Cupido entre aquests dos éssers que mai havien coincidit fins ara, però que semblen predestinats.

    T’envio una abraçada rodona com un planeta,
    Unaquimera

  • Premi Catarsi de Fantasia i Terror[Ofensiu]

    Tenim el plaer de recordar-vos que el Premi Arc-Catarsi està en les seves darreres edicions pel 2011. Encara teniu temps per participar aquest darrer trimestre: octubre, novembre, desembre.

    Salutacions cordials
    ARC

  • Premi Arc Catarsi [Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 14-08-2011

    Us convidem a participar en el concurs de relats de terror, fantasia i ciència ficció de l'Associació Arc. El tema del mes d'aogst és l'escalfament global.

    http://associaciorelataires.com/2011/02/18/noves-bases-del-concurs-arc-catarsi-2011-relats-de-ciencia-ficcio-fantasia-i-terror-valides-a-partir-de-marc-de-2011-inclos/

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Burriel Allo

Marc Burriel Allo

27 Relats

35 Comentaris

24023 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona perquè en alguna banda havia de néixer..
M'agrada el que a la gent no li agrada.
M'agrada la quietud en moviment.
M'agrada el moviment pausat i la ironia de la vida.
M'agrada saber que un dia marxaré.
El meu nom no és Sussu.
Sóc l'home sense nom.
Sóc tot i no sóc res..
..llavors, en què quedem?,
ara sí que estic fet un embolic.

Marc Burriel Allo

bloc