La Decisió.

Víctor Balance és una persona humana. Dic humana perquè hi ha persones de diversos punts de l”espai exterior en aquest planeta.
Sí, humana, físicament, però mentalment d”alguna galàxia perduda en algun racó de l”univers.
Tot ell era un cagadubtes, que si sí que si no que si cap a l”esquerra que si cap a la dreta...era un belluguet.
Així, a estrebades, anava avançant cap a la direcció desitjada per a ell.
No sé com diantre tenia estructurat el cap, però a la Terra, on des que ens llevem fins que anem a dormir tot són decisions, ho tenia magre.
En Víctor era adult i tenia automatismes ja creats i estipulats, tenia programades una serie d”accions decidides amb antelació que li feien més fàcil la vida.
No obstant, com a tots ens succeeix, hi ha un parell o tres decisions importants que poden marcar la nostra vida, cert?, la resta són menors.
Víctor Balance tenia una novia molt mona i molt adequada per la forma de ser d”en Víctor i és clar, ell volia casar-se amb ella i ella també ja que li feia gràcia la seva forma de veure la vida i perquè l”estimava amb bogeria.
Però una cosa tan senzilla, tan propicia i tan lògica, és a dir que venia rodat, per a ell es va convertir en un dos de maig mental!.
Que si ara li dic que sí, que si potser no, que si es trencarà la màgia, que seria fantàstic, que tal com va la vida avui millor cadascú a casa seva, etcètera...
Uf! quin estrès! tot això ho pensava sempre quan seia a la butaca preferida de casa.
A casa seva tenia dos butaques a la sala d”estar, una a una banda del televisor i l”altra l”altra banda i sempre seia a la mateixa.
La pobre noia estava trista al veure que en Víctor no li deia un Sí rotund i creia que no l”estimava prou i per això dubtava a casar-se amb ella.
Però un bon dia, la famosa butaca on seia sempre se li van trencar les molles del seient i va sortir disparat pels aires amb posicions poc ortodoxes i tanmateix una mica grotesques i va anar a parar ridículament al terra.
Bé, ara tan sols li quedava l”altra butaca i no va tenir més alternativa que posar el cul al seient en la nova butaca.
Com són les coses en aquesta vida..no havia contemplat mai des d”aquell angle la sala d”estar. Ho veia tot de diferent manera, contrastant de forma rotunda amb el seu programari mental i estructurat.
En Víctor Balance, atònit, va veure des d”aquell angle les coses més clares que l”aigua.
Va veure llavors que sí que es volia casar el més aviat possible amb la seva novia i la va trucar per dir-li. Estava convençut.
Úrsula, va esclatar d”alegria al saber que es casarien finalment i al penjar el telèfon, va dir-se a si mateixa: sabia que aquestes tenalles em serien útils algun dia.



Sussu.