Febre

Un relat de: llpages
Quan el tallant del peixater escapçà el lluç, una petita esfera blanca sortí disparada, rebotà en el front del dependent i s'encastà en el pentinat crepat de la padrina a qui estaven despatxant.
- És una perla! I grossa com un cigró! - exclamà el joier del xamfrà que esperava tanda i a qui és demanà el seu parer d'expert.
La notícia s'escampà pel mercat com la pólvora. Els lluços podien amagar perles? I per què no les escórpores, els llobarros o els llenguados? El raonament científic que es va estendre entre la gent fou el següent: si la perla va creixent a partir d’un granet de sorra minúscul, per què no podria formar-se a partir dels milions de microplàstics que contaminen les aigües salades i que s’empassen els peixos que consumim?
La primera conseqüència d'aquest fet extraordinari fou que els peixaters van deixar d'esmolar els ganivets per una bona temporada: els clients s'esgarrifaven només de pensar que un cop vertical de la fulla partís per la meitat la hipotètica perla, així que omplien els cabassos com ho havien fet els seus antecessors primitius quan els ocells tenien dents .
La fortor de peix consumit senyorejà per tota la barriada talment com si es tractés d'una nova plaga bíblica, que això de remenar les brànquies i les entranyes massa sovint, amb el neguit dels buscadors d'or californians, exigeix rentar-se les mans amb rigor, sota pena de convertir-te en una mofeta humana.
L'enveja tardà ben poc en fer acte de presència: les peixateres engalipaven els clients dient que la seva mercaderia procedia de l'extrem orient, on les perles senyoregen en les profunditats de les aigües oceàniques d'aquells verals, augmentant així la probabilitat de què el peix lluna escollit per a un sopar romàntic s'hagués empassat l'anhelat premi, i embolica que fa fort. Una competència tan ferotge que algun espavilat va mostrar a la cua de davant del seu mostrador una altra perla recent trobada en un rap que estava netejant, llàstima que resultés més falsa que un xavo sevillà i s'estalviés un bon jec d'hòsties si no arriben a intervenir els de seguretat amb caràcter d'urgència.
També els carnissers, els fruiters i els venedors de gra cuit van afegir-se a la febre d'or i, oh casualitats de la vida, van anunciar la descoberta d'afilades dents de marfil, verdíssimes maragdes i lluentes llavors d'or en les respectives parades barrejades entre morro de senglar de Samarcanda, kiwis australians i llenties iranianes del tipus caviar, que és ben conegut que l'exotisme afavoreix les vendes perquè el comprador pallús es creu posseïdor de quelcom exclusiu.
Els organitzadors de la festa de tardor del mercat van aprofitar l'avinentesa per muntar una gimcana que consistia en trobar perles, robís, ametistes, maragdes i monedes d'or amagades per tot el recinte, amb pistes que facilitaven la cerca. I així, enjogassats petits i grans, va minvar la fal•lera de l'enriquiment gratuït en fer-se patent que les joies trobades als amagatalls eren clavades a les que anunciaven com autèntiques feia unes setmanes. O quasi totes ... però, davant d’un cas d’estafa col·lectiva, ningú vol passar davant en destapar-la, que la víctima queda exposada a la riota general per haver picat l’ham.







Comentaris

  • Molt enginyós [Ofensiu]
    Ginebreda | 06-11-2023

    Molt enginyós i surrealista. Desde l'inici dels temps, el negoci és el negoci.
    M'ha agradat molt el relat.
    Gràcies per haver comentat el meu poema Atzar Albar. Es una oració especial per ateus com jo..

  • Humans[Ofensiu]
    Montseblanc | 18-10-2023

    Som així, en tots els àmbits. I no aprenem. Les situacions es repeteixen una i altra vegada. El teu magnífic relat n'és un exemple excel·lent.

  • Llegir [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 13-10-2023 | Valoració: 10

    He tornat a llegir. Fantàstic. Enhorabona. Enriqueig.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
    Salutacions.

  • Sensibilitat[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 05-10-2023 | Valoració: 10

    Molt bon Relat. Enhorabona.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
    Un aclariment es un complement que amplia i ayuda a Comprendre el contingut.
    Salutacions cordials.

  • ja t'ho han dit tot[Ofensiu]
    Atlantis | 01-10-2023

    però només volia recalcar la descripció del peixater tallant el lluç i la perla que ha anat a parar al cabell de la dependenta. Només això ja m'ha fet riure i és un plaer llegir relats tan divertits.

  • Vine al mercat reina![Ofensiu]

    Llegir el teu relat m'ha fet recordar vells temps dels deu anys que vaig tenir parada en un mercat. I la veritat que ho relates amb un humor que s'adiu molt amb el tarannà marmallaire, peixataire, fruitaire i butifarraire de la majoria de venedors de mercat, a veure qui vent més! Molt d'enginy traspues sempre amb les teves històries que palesen una crítica de la societat en què vivim. Per cert..
    Un dia em va explicar un carnisser de mercat de BCN que ho havia hagut anys enrere un carnisser que tenia una clienta que sempre es queixava de que la carn era massa filosa o era massa greixosa o massa dura o massa d'allonses... En fí que un dia el carnisser cuit i tip de la senyora va i s'abaixà la cremallera del pantaló i li digué a la clienta: i aquesta t'agrada!? Al carnicer per gossarr treure's la cigala va comportar que li tanquessin la parada.

  • Agraïments[Ofensiu]
    Nua Dedins | 27-09-2023 | Valoració: 10

    Bona tarda llpages! Ets ben original i enginyós amb aquest relat de tardor. I justament ubicat en un context que cada dia es fa més difícil de trobar i que va a la baixa, com és el món dels 'mercats'. Enhorabona!

    Aprofito per donar-te les gràcies novament pels teus comentaris sempre tant positius en un dels darrers relats, 'Revelant paisatges'.

    Ens seguim llegint i sobretot, no t'aturis i ves escrivint i compartint!

  • Agraïments[Ofensiu]
    Nua Dedins | 27-09-2023 | Valoració: 10

    Bona tarda llpages! Ets ben original i enginyós amb aquest relat de tardor. I justament ubicat en un context que cada dia es fa més difícil de trobar i que va a la baixa, com és el món dels 'mercats'. Enhorabona!

    Aprofito per donar-te les gràcies novament pels teus comentaris sempre tant positius en un dels darrers relats, 'Revelant paisatges'.

    Ens seguim llegint i sobretot, no t'aturis i ves escrivint i compartint!

  • Agraïments[Ofensiu]
    Nua Dedins | 27-09-2023 | Valoració: 10

    Bona tarda llpages! Ets ben original i enginyós amb aquest relat de tardor. I justament ubicat en un context que cada dia es fa més difícil de trobar i que va a la baixa, com és el món dels 'mercats'. Enhorabona!

    Aprofito per donar-te les gràcies novament pels teus comentaris sempre tant positius en un dels darrers relats, 'Revelant paisatges'.

    Ens seguim llegint i sobretot, no t'aturis i ves escrivint i compartint!

  • Qui en dóna més?[Ofensiu]
    Joan Colom | 27-09-2023 | Valoració: 10

    Sota la vaselina de l'humor, una crítica social despietada. O com n'és, de fàcil, engalipar a la gent amb el parany de l'enriquiment fàcil.

    Aquest cop t'has superat, llpages!

  • Relat coral[Ofensiu]
    SrGarcia | 26-09-2023

    Un relat curt, però amb moltes cares. Hi ha molts temes implicats: la sorpresa, la credulitat, l'avarícia, l'esnobisme, la picardia, l'estafa, la vergonya...

    Un relat divertit i coral, no de personatges, de temes

  • Original....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 26-09-2023 | Valoració: 10

    ple de fantasia, de diversió, i amb un rerefons de realitat dins d'aquest enginyós relat.

    De la imaginació al poder i de la realitat a la fantasia. Esplèndid!

    Rosa.

  • Ficció o realitat?[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-09-2023 | Valoració: 10

    Ets genial, Lluís! Amb tres minuts de relat ens descrius una situació que tant pot ser realitat com ficció. La imaginació que tens escrivint és bestial! Una forta abraçada.
    Aleix

  • Afalac i comentaris dels conentaris[Ofensiu]
    kefas | 26-09-2023


    Els teus relats porten sempre la garantia de l'enginy i la diversió. Aquest té un deix de profunda realitat en la seva aparença de fantasia. Així han començat totes les bombolles que ens han fet trontollar, des de la .com a la de les criptomonedes, passant per la immobiliària. Aquesta creixent barreja de supèrbia i avarícia que caracteritza als humans i les humanes ens converteix en el cim de la capsigranyeria còsmica.

    En Guillem ho va explicar bé amb el nanorelat dels cucs i els reis (per distingir-los només cal fixar-se en qui porta la corona). Abans, un barbut ho va resumir amb la metàfora de la pols.

    El relat "A casa" és biogràfic, però no autobiogràfic. Mai m'he embolicat amb les assistentes de la llar.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de llpages

llpages

228 Relats

1006 Comentaris

297000 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.