Hereu

Estimat company,
M'agrada molt aquest relat que parla de l'orgull del nét en rebre el trofeu de l'avi. Al meu poble, jo soc de la terra ferma, en diuen mangala. Soc del temps en que "soc" s'escrivia "sóc" i cada cop ho he de mirar :-D.
Els meus pares, tots dos van començar caminant amb mangala, després amb caminador i el meu pare deia que enyorava el gaiató perquè li anava molt bé per assenyalar coses. També per empentar la porta, etc.. Records.....
Gràcies per comentar el meu relat de "la mare". Volia dir, encara que no s'enten bé, que era una dona a qui se li van morir els fills (dos nenes i un nadó) i perd el seny. Per això passa la vida ( i envelleix) tenint cura d'uns ninos, pensant que són els seus fillets morts. És tanta la seva convicció que, en veure una foto antiga d'ella amb els fills, diu que son ninos, perquè, segons ella, els fillets de la mateixa edat són allà amb ella.
Un rollo.. :-D

Quina gràcia tornar a sentir la paraula "gaiato", mot que feia servir ma mare que era castellonenca. El teu relat aplega de manera lúdica tradicions catalanes que narrades per tu aconsegueixen fer-se entranyables amb la lectura. I tot escrit amb un llenguatge exquisit que llisca com la seda. I és que mai et repeteixes ni en temàtica ni en com abordar aquesta alhora de trametre-ho....Enhorabona,! Nil Ah! ,disculpa la tardança a comentar-te....

Hola, llpages,
Creia que ja t'havia comentat aquest relat, però veig que se'n va passar per alt.
Un bon relat amb humor i ironia, però que amaga com són d'importants les tradicions!, i sense elles perdríem la identitat.
Així que, deixem que la canalla piqui ben fort un tronc amb garrotades o no és part de la nostra cultura.
Gràcies per comentar-me, fins aviat
Neus

He tornat a llegir aquest Relat. M'agrada i estimula l'maginacio. Felicitats.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions cordials.

Visca els esbarts dansaires!
Moltíssimes gràcies per les teves paraules en el relat 'La fàbrica dels somriures', que bonic tot el que hi dius!!! T'agraeixo la teva lectura atenta. Bon any i per a moltes més lectures i més relats!

Les bastonades sempre han estat infravalorades, són essencials per a esports tan bonics com les diverses classes de hoquei, el golf o el beisbol, però malgrat això tothom els ha agafat mania, suposo que deu ser degut a la possibilitat que vinguin a parar a les teves costelles, sigui en la realitat o en efigie (d'això se'n parla molt últimament).

També hi ha gent tan primmirada que no li agrada fer cagar el tió perquè ho troben violent, una mania sense cap fonament.
Un relat original i divertit, una bona reivindicació del cop de bastó, reivindicació molt necessària i oportuna.

El premi del bastó que passa de pares a fills, de generació en generació...Amb una mica d’humor, un relat bo de llegir.

Gràcies pels teus comentaris sempre. Et desitjo un bon any.

Bon Relat. Història llegida amb atenció. Enhorabona. Agraeixo el teu comentari al meu Relat. Cal oferir sempre bons consells.
Bon Any.. Salutacions cordials.

L'avi amb el gaiato li transmet al net generacions de saviesa, ni que sigui per fer cagar el tió!
Relat amb sorpresa. Un toc d'humor a un relat amb contingut.
Amb total cordialitat

...del Tió! M'ha agradat molt el teu relat perquè veritablement fins a l'últim moment he estat llegint-lo sense imaginar-me que seria el relleu per fer cagar el Tió! Enhorabona! Aprofito per agraïr-te que sempre em llegueixis i comentis els relats. Això m'anima molt a seguir fent-ne i també aprofito l'ocasió per desitjar-te un bon any. Veig que som nascuts tots dos el 1964 i enguany farem 60 anys! Que tinguis un feliç any amb salut i alegria! Cordialment, Magda

¡¡¡Quantes coses es poden fer amb un pal...!!!

El teu relat és agradable i ni massa curt ni massa llarg pel seu tema. M'ha agradat i potser m'inspirarà alguna idea. Potser és només entretingut, potser, "només", però a vegades el pur entreteniment val més que l'or (o això dic jo).

T'animo a seguir fent relats.

Salutacions, company de web!!!

Molt bona, aquesta sàtira nostrada de la proliferació de concursos, amb premis i categories, arreu: des del món de l'esport als festivals cinematogràfics.

No ho diguis massa alt, això dels concursos de fer cagar el tió, que algú ho posarà en practica. Hi ha gent per a tot.

Això sí que és un relat ben trobat, amb jocs com el ball de bastons, que des de ben petita he vist fotografies de la meva mare quan el ballava. I aquest premi tan desitjat i valorat per l'avi i el net, que esperem que el tió també li agradi i sigui generós amb els regals. 

Molt bo i amb un final ben inesperat.

Bones festes llpages

Rosa.