… i alguna cosa més

Un relat de: llpages
Els quatre ponis trotaven per la pista circular del circ amb les corresponents mones saltironejant al damunt sota el ritme eixordador de trompetes i timbals, un espectacle que havia trencat la monotonia del poblet. Bé, trencar-la no fa honor a la veritat.
L'entusiasme contagiós dels espectadors va fer que algú decidís d'agrair la bona estona que estava passant llençant una pastanaga al bell mig de la pista. I s'encetà l'apocalipsi.
Els animals, que per això són animals, trencaren la formació i s'abraonaren sobre l'aliment que reconegueren de seguida, amb els conseqüents cops de colze simiescs i coces dels quadrúpedes per aconseguir el premi. D'aquí que la mestra de l'escola es trobés una mona aterrant a la seva falda, la qual aprofità l'avinentesa per arrabassar-li el barret de palla guarnit amb motius florals que estrenava, les ulleres de cul de got i el finíssim mocador de coll de seda de la Xina i, amb aquest guarniment, més mona encara, se'n tornà a la pista a seguir amb la batussa. I fou l'espectadora més afortunada, que la dentadura postissa d'en Pepet de ca la Xita també inicià un vol parabòlic de resultes d'un cop de morro d’un cavall xic que voltava sense nord esveradíssim. Per no oblidar-nos de la perruca d'en Jaume de can Colomarot, desplaçada involuntàriament per culpa d'una fuetada que el director del circ va executar en un intent fútil de controlar la situació però que contribuí decisivament en què l'element postís s'encastés al pitam de la dona de l'alcalde, que tremolà d'esgarrifança (el pitam, és clar) i xisclà de terror (ara és ella, és clar) en creure's que una peluda rata cellarda havia escollit la seva turgent regatera per fer-hi un niu. El més espavilat dels micos va agenciar-se la cadira de rodes i la crossa de l'Angeleta de cal Paradís (hi ha pares que bategen sense pensar gaire) qui va deixar vacant el seu seti tibada en amunt pels seus germans per treure-la de la seva zona de confort (ara s'estila molt això) mentre el pispa es dirigia de nou a la pista armat com el Quixot contra els suposats gegants. Qui va tenir la trista pensada d'esgrimir un plàtan a l'aire per distreure l'enemic no va sospitar mai que les mans rapidíssimes d'una mona atenta se'l prengués i l'entaforés al cul del parent de burra que li quedava més a prop. La quasi burra, la molt burra, inicià una cursa llampec d'obstacles, topant amb els pals majors que suportaven la lona que cobria el circ, el que provocà, com no podia ser d'altra manera, que aquesta caigués sobre cavallets, micos, músics i el respectable (és un dir) públic. La farmacèutica de què que no s'ofega sota el ventre mòrbid de l'amo de la taverna, uns dos-cents quilos de greix pel cap baix, mentre que el jove libidinós del taller mecànic es va fer el mort en adonar-se que el seu cap havia quedat estratègicament col·locat entre les cames infinites de la perruquera, amb la visió beatífica d'un entrecuix absent de roba interior.
Miraculosament, no es van haver de lamentar baixes, però les autoritats van obligar a canviar el lema del circ, "us divertirem... i alguna cosa més" en considerar-lo unànimement d'incitador a la malastrugança.



Comentaris

  • Efecte dominó [Ofensiu]
    Prou bé | 16-02-2024

    Al circ. Enginyós, divertit i que no pots parar de pensar: i què més? Doncs sí, més i més fets originalment encadenats. Enhorabona!

    PS en el meu relat Una família burgesa" allò que crida més l'atenció és la diferència de tracte que reben les dues germanes per part de la mare. Potser per la diferència d'edat? Encara que sigui a un lloc o altre, ambdues mengen xocolata amb melindros!

  • ja t'ho han dit gairebé tot[Ofensiu]
    Atlantis | 16-02-2024

    Una sèrie de fets encadenats molt be trenats i amb un ritme trepidant. Els malnoms molt ben triats ( suggereixo el mateix que en Joan Colom, per què no l'has presentat al concurs?) i tots els personatges ben caracteritzats.

    És allò que a vegades es diu : sembla un circ!

  • Fantàstic relat![Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 15-02-2024 | Valoració: 10

    Guau! Fantàstic relat!, mare meva!, has aconseguit un ritme vertiginós, un munt de personatges (saltant, guimbant), tot plegat que a priori pot semblar desordenat i sense sentit, en realitat és tot el contrari, molt difícil estructurar tot aquest caos.
    Enhorabona, m'he vist dins, com a espectadora en aquest caòtic circ.
    PD: gràcies per comentar-me el relat (la neta de "los Americanos")
    Fins aviat,
    Neus

  • El circ i les mones. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-02-2024

    Un relat molt entretingut i amb molta imaginació i a la vegada amb un bon toc d'humor que m'ha fet un somriure de part a part.
    És quan llig algun relat teu, em fa sentir d'una altra manera.
    Enhorabona.
    Cordialment.

  • Un quilombo[Ofensiu]
    Ginebreda | 09-02-2024

    Un relat frenètic i surrealista. El circ on passen tantes coses encadenades. A l'Argentina crec que li diuen un quilombo i a Italia, un casino. És a dir, un gran embolic. Això és molt difícil d'explicar amb paraules i tu ho has descrit de forma magistral. Felicitats..I gràcies pel benèvol comentari al meu licàntrop.

  • Pastenaga[Ofensiu]

    Ignorava que el Liró ( dormir com un Liró) s'anomenés també Rata Cellarda, al Rosselló li diuen Rat Dormidor. El teu relat no m'ha fet riure ( a mi des que era petit em costa molt fer-ho), i nogensmenys m'ha fet somriure i força!... Per llur originalitat, desenvolupament de les accions, una rere l'altra, fins formar-se un "circ" on no hi manca tampoc l'humor murri que caracteritza els teus relats. Lo de la pastanaga ha esta una bona ocurrència com a començ de relat..

    .

  • Un ritme frenètic[Ofensiu]
    Joan Colom | 07-02-2024

    Haig de confessar que l'humor per acumulació no és el que més m'agrada, potser perquè ultrapassa la freqüencia de gags per minut de lectura que sóc capaç d'assimilar, però cal reconèixer la teva inventiva (i em pregunto per què no has enviat abans una versió reduïda del relat al Concurs ARC de febrer: els malnoms) i la teva habilitat per mantenir un ritme frenètic. M'imagino la "Dansa del sabre" com a música de fons.

  • PARÀFRASI DEGUDA...[Ofensiu]
    jomagi | 06-02-2024

    ...sobre l'agrait comentari seu. Mentre era sotmès a una trombectomía per ictus isquèmic en caràcter d'urgència, durant la intervenció amb anestèsia local vaig fer un exercici mental pictòric passant-lo a relat escrit. Aquesta és la gènesi de l'animalada resultant. També puc dir com a professor de la facultat de belles arts que era un exercici sovint utilitzat per descriure sensacions conceptuals de lliure exposició.
    Una abraçada.

  • Interesant [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 01-02-2024 | Valoració: 10

    Bona i entretinguda història. Felicitats.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
    Salutacions cordials.

  • Retrat institucional[Ofensiu]
    kefas | 25-01-2024

    Sr. llpages, sou un as en l'art d'honorar el vostre nom, si és el que sembla. Disculpeu si en posar Sr. no ho he encertat. No he trobat en la vostra biografia cap apunt que ho desmentís.
    Molt encertadament descriviu, de forma subtil i benintencionada, el funcionament de les institucions del món mundial. Potser hi trobo a faltar una mica de mala llet per fer-la més real. Crec que no li heu posat perquè els denunciats per la vostra àgil ploma mental (ara es fan servir els dits pelats) no us catapultin a l'ostracisme mentre intenteu trobar algun advocat que us defensi de les seves querelles. M'heu fet passar una bona estona amb aquesta realista disbauxa mentre intentava endevinar els cognoms que estàveu pensant mentre l'escrivíeu. Enhorabona!.

  • fesolmenut | 24-01-2024 | Valoració: 10

    Divertit i amè de llegir tota aquesta disbauxa provocada per una senzilla pastanaga. Però els animals són animals, com molt bé dius. Molt ben escrit, amb un ritme trepidant i una prosa amable.

    Molt bon relat!

  • Molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 22-01-2024 | Valoració: 10

    M’ agraden les històries del circ . Ens llegim .

  • Interesant [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 22-01-2024 | Valoració: 10

    Bona història. I també curiós l'enrenou. Felicitats.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
    Salutacions molt cordials.

  • Un autèntic caos[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 21-01-2024 | Valoració: 10

    Mare de déu, quin enrenou, això d'anar al circ és tota una aventura. La malastrugança en cadena. No m'estranya que fins i tot la publicitat fes un afegitó. Potser m'entrebanco en aquesta opinió, entre el riure i tot el que he viscut en aquest circ, m'ha descol·locat completament. No sé pas si hi tornaré. Ha ha ha. Com sempre llpages, tens una gran imaginació, un bon sentit de l'humor i una manera de transmetre-ho envejable.

    Enhorabona.

    Rosa.

  • Caos determinista.[Ofensiu]
    SrGarcia | 20-01-2024

    Aquest relat m'ha fet pensar en l'efecte papallona. Que poc es devia pensar el carallot que va tirar la pastanaga el caos i la demència que el seu acte havien de provocar.
    El caos està molt ben descrit, amb un seguit de fets imprevisibles i més aviat ridículs que se succeeixen de manera accelerada.
    Bona referència als pobles, on cada casa té el seu nom; l'Angeleta de cal Paradís, ben trobat.
    M'agrada la referència a la rata cellarda, un animal molt simpàtic, encara que és més conegut pel seu nom en castellà: "lirón"; molt simpàtic, sempre que no faci el niu a les mamelles de l'alcaldessa, és clar.
    Un relat que fa riure, com suposo que es pretén, i on passen unes coses inversemblants.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de llpages

llpages

230 Relats

1028 Comentaris

299083 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.