… i alguna cosa més

Al circ. Enginyós, divertit i que no pots parar de pensar: i què més? Doncs sí, més i més fets originalment encadenats. Enhorabona!

PS en el meu relat Una família burgesa" allò que crida més l'atenció és la diferència de tracte que reben les dues germanes per part de la mare. Potser per la diferència d'edat? Encara que sigui a un lloc o altre, ambdues mengen xocolata amb melindros!

Una sèrie de fets encadenats molt be trenats i amb un ritme trepidant. Els malnoms molt ben triats ( suggereixo el mateix que en Joan Colom, per què no l'has presentat al concurs?) i tots els personatges ben caracteritzats.

És allò que a vegades es diu : sembla un circ!

Guau! Fantàstic relat!, mare meva!, has aconseguit un ritme vertiginós, un munt de personatges (saltant, guimbant), tot plegat que a priori pot semblar desordenat i sense sentit, en realitat és tot el contrari, molt difícil estructurar tot aquest caos.
Enhorabona, m'he vist dins, com a espectadora en aquest caòtic circ.
PD: gràcies per comentar-me el relat (la neta de "los Americanos")
Fins aviat,
Neus

Un relat molt entretingut i amb molta imaginació i a la vegada amb un bon toc d'humor que m'ha fet un somriure de part a part.
És quan llig algun relat teu, em fa sentir d'una altra manera.
Enhorabona.
Cordialment.

Un relat frenètic i surrealista. El circ on passen tantes coses encadenades. A l'Argentina crec que li diuen un quilombo i a Italia, un casino. És a dir, un gran embolic. Això és molt difícil d'explicar amb paraules i tu ho has descrit de forma magistral. Felicitats..I gràcies pel benèvol comentari al meu licàntrop.

Ignorava que el Liró ( dormir com un Liró) s'anomenés també Rata Cellarda, al Rosselló li diuen Rat Dormidor. El teu relat no m'ha fet riure ( a mi des que era petit em costa molt fer-ho), i nogensmenys m'ha fet somriure i força!... Per llur originalitat, desenvolupament de les accions, una rere l'altra, fins formar-se un "circ" on no hi manca tampoc l'humor murri que caracteritza els teus relats. Lo de la pastanaga ha esta una bona ocurrència com a començ de relat..

.

Haig de confessar que l'humor per acumulació no és el que més m'agrada, potser perquè ultrapassa la freqüencia de gags per minut de lectura que sóc capaç d'assimilar, però cal reconèixer la teva inventiva (i em pregunto per què no has enviat abans una versió reduïda del relat al Concurs ARC de febrer: els malnoms) i la teva habilitat per mantenir un ritme frenètic. M'imagino la "Dansa del sabre" com a música de fons.

...sobre l'agrait comentari seu. Mentre era sotmès a una trombectomía per ictus isquèmic en caràcter d'urgència, durant la intervenció amb anestèsia local vaig fer un exercici mental pictòric passant-lo a relat escrit. Aquesta és la gènesi de l'animalada resultant. També puc dir com a professor de la facultat de belles arts que era un exercici sovint utilitzat per descriure sensacions conceptuals de lliure exposició.
Una abraçada.

Bona i entretinguda història. Felicitats.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions cordials.

Sr. llpages, sou un as en l'art d'honorar el vostre nom, si és el que sembla. Disculpeu si en posar Sr. no ho he encertat. No he trobat en la vostra biografia cap apunt que ho desmentís.
Molt encertadament descriviu, de forma subtil i benintencionada, el funcionament de les institucions del món mundial. Potser hi trobo a faltar una mica de mala llet per fer-la més real. Crec que no li heu posat perquè els denunciats per la vostra àgil ploma mental (ara es fan servir els dits pelats) no us catapultin a l'ostracisme mentre intenteu trobar algun advocat que us defensi de les seves querelles. M'heu fet passar una bona estona amb aquesta realista disbauxa mentre intentava endevinar els cognoms que estàveu pensant mentre l'escrivíeu. Enhorabona!.

Divertit i amè de llegir tota aquesta disbauxa provocada per una senzilla pastanaga. Però els animals són animals, com molt bé dius. Molt ben escrit, amb un ritme trepidant i una prosa amable.

Molt bon relat!

M’ agraden les històries del circ . Ens llegim .

Bona història. I també curiós l'enrenou. Felicitats.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials.

Mare de déu, quin enrenou, això d'anar al circ és tota una aventura. La malastrugança en cadena. No m'estranya que fins i tot la publicitat fes un afegitó. Potser m'entrebanco en aquesta opinió, entre el riure i tot el que he viscut en aquest circ, m'ha descol·locat completament. No sé pas si hi tornaré. Ha ha ha. Com sempre llpages, tens una gran imaginació, un bon sentit de l'humor i una manera de transmetre-ho envejable.

Enhorabona.

Rosa.

Aquest relat m'ha fet pensar en l'efecte papallona. Que poc es devia pensar el carallot que va tirar la pastanaga el caos i la demència que el seu acte havien de provocar.
El caos està molt ben descrit, amb un seguit de fets imprevisibles i més aviat ridículs que se succeeixen de manera accelerada.
Bona referència als pobles, on cada casa té el seu nom; l'Angeleta de cal Paradís, ben trobat.
M'agrada la referència a la rata cellarda, un animal molt simpàtic, encara que és més conegut pel seu nom en castellà: "lirón"; molt simpàtic, sempre que no faci el niu a les mamelles de l'alcaldessa, és clar.
Un relat que fa riure, com suposo que es pretén, i on passen unes coses inversemblants.