es dur, es nota que es va escriure en un moment dificil, molts anims. m'ha agradat el teu relat.

PD: jo també estava a l'habana... m'encanta la gent

ITACA

m'ha encantat, descrius cada instant d'una forma brutal, l'he trobat molt sincer, lliure.
t'he de felicitar, m'ha agradat molt.

ITACA

Un relat molt ben trobat, i és que expresa molt be el mal que fa el pensar que res tornara a ser com abans, el dolor que causa que algú torni i saber que no pot seguir com abans ...
Molte be ^^

ITACA

Feia temps que no entrava, i al llegir Serrat els ulls se m'han obert de bat a bat.
L'he trobat molt tendre, m'agraden totes les paraules que empres, es nostàlgic, captivador, encisador, a mi també em faria il·lusió portar a la meva avia a que l'escoltes, però va marxar de vacances ...

Petons, Clara.

Hola Capdelin, que creies que ja no et comentava ? doncs no t'escapes de mi no, que he tornat de nou a RC per quedar-me, m'han passat moltes coses company, i ara que torno veig que segueixes treballant dur, 664 relats ?
Aquest poema marca força el teu estil crec jo, el trobo encisador, comparacions més que belles, i sempre aquell vers especial que et va descobrir o plantejar-te el poema d'una altre manera:

(segur que m'oblidaré
d'apagar el llum )

Segueix així val ? petonasos.

Clara

Feia temps que no entrava a RC, he estat enfeinada i diguem que alguna que altre mala noticia no varen ajudar-me, però saps ? ara ja torno a ser aquí amb vosaltres, el teu relat es el primer que he llegit després de molt, i la veritat, m'ha encantat.
L'he trobat molt captivador, l'he llegit en veu alta i encara m'ha apassionat més, crec que es dolç, un poema que dona forces a seguir cap endavant sense pors absurdes que sempre ens frenen, molt be debò, l'he trobat tan esperançador, ara seguiré llegint coses teves, amb aquest poema m'has fet somiar.

Clara

Tan preciós com Venècia, un poema en el que ens és fàcil tornar a somiar cap a ella, guarda secrets, històries d'amor, belles màscares que es passegen amb gòndoles mentre reciten els teus poemes Josep. Has sabut escriure amb saviesa, bellesa, i amb aquell toc tan especial que desprèn Venècia, felicitar-te pels 400 comentaris t'han merescuts, per ser com ets amic.
M'has fet viatjar de nou cap aquella imatge que un dia em va enamorar, la plaça de San Marcos.
Molts petons company, un poema preciós com tot el que escrius, ben orgullosa em sento de tu.

Clara

Ara mateix ... torno a veure que el que te dit un fart de vegades es cert.
Sobren les paraules, els gestos, però la seva presencia es fa infinita dolçor en els teus dies.
El trobo molt bell, la descripció d'aquests sentiments es sensacional, es tan creïble.
De debò no ho deixis mai, fas somiar amiga.

Clara

Ostres Fran ... jo no se tu, però bua jo he plorat una estona eh.
Trobo que està molt ben escrit, cada imatge ben descrita, cada sensació, ben desenvoulpat, en fi que, que ja saps que escrius de conya.
Somiar es maco ... però la Utopia es un altre món.
Segueix així.

Clara

Caram, un relat interessant i un debat que fa obrir els ulls.
N'hem a veure, al acabar de llegir-lo he pensat ... que has tret del relat : la discriminació que sent el noi per ser skinhead, la generalització de la societat.
El final m'ha desconcertat, perquè val potser per ser skinhead no l'haguessin cregut, però encara això a matat a una persona.
Després he llegit un comentari de l'autora, i he entès que encara el que havia escrit ella també creia que devia de ser jutjat per l'assassinat, cosa que m'ha deixat millor gust.
El relat no m'ha desagradat, bones descripcions al principi sobre el que sent el noi, per lo demés ja son opinions i opinions.

Vinga et seguiré llegint Chelsea, the classic girls of 60's

Clara

Molt bo, carai quines descripcions!
Precioses sensacions, bells paisatges, increïbles somnis.
Trobo que està molt ben escrit, un vocabulari molt bo, es llarg però fàcil de llegir, les rimes estan be, m'ha agradat el teu relat Alex.
Petons company.

Clara

Bones descripcions, per un segon semblava que fos jo la que estigues asseguda a la parada del autobús.
Un relat on els sentiments i sensacions es viuen intensament, cada imatge que plasmes, cada pensament, està escrit d'una forma bellisima.
El final el trobo emotiu, bonic sens dubte, sobretot la descripció que utilitzes per donar a veure el sents quan estàs amb ella, un món apartat de tot, de les males cares, de les mentides, un món on només existiu vosaltres.
Molt be noi, segueix així, ho fas de conya !

Vinga tete, petons.

Clara

Com ja et vaig dir, escrius molt be Pau, en aquest poema de manera bella i concisa has descrit un seguit de sentiments, sensacions, vivències.
Fàcil de llegir, amb exemples molt ben trobats.
¡ Segueix escrivint de debò !

Vinga tete cuidat eh

Clara

Increïble, feia temps que no llegia algo tan bo, impacte com diu en Bruixot.
L'he trobat molt vertader, te força i parles de tots els punts de vista, de totes les veritats que ens envolten.
Molt be Sílvia.

Clara

Hola Alex, no et rendeixis a res, pots fer tot el que et proposis, sense pors ni vergonyes, hem d'empaitar el que estimem.
L'has escrit molt be noi, el relat te força i ànims, segueix així !

Clara

PD: moltisimes gràcies per la dedicació, petons company