Dues copes besant-se en la matinada

Un relat de: ITACA

No se si varen ser quatre o cinc
Si et vas passar amb la sal per
Fer-me pagar els problemes absurds,
Però cada cop que miro aquella taula...
L'obscuritat, que marxa tranquil·lament
Si tornem a prendre dues copes per recordar.

No recordo si varen ser quatre o cinc

Ai com tornen els colors a empaitar-te
Si et pares a pensar en totes les utopies
Que vam compartir en un temps que creiem futur.

Odiem mes tard, si es possible quan et sigui dolorós oblidar el que va ser

I les copes besant-se, mentre ho fem tu i jo ...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ITACA

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

135361 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:


Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.