A ella

Un relat de: ITACA

A ella que arrenca de les seves llàgrimes
Paraules dolgudes,
Potser també esforços que sovint diu
que no han valgut pas per res.
A ella,
que la seva dolçor marca un abans i un després,
que el seu somriure es capaç de continuar
dia rere dia sense preguntar-se perquè.
I dins els sentiments, els seus ulls criden,
I jo ... ploro amb ella.

Comentaris

  • Del teu stil!![Ofensiu]
    mistika | 10-12-2005 | Valoració: 9

    Hola wapixima!!
    Doncs q vols q et digui??Q és un relat propi de tu. Què és breu?? Sí i què?¿Segueix així petitona!!(Petitona t'ho dik amb tot el karinyu del molt eh ;P).
    PeToNsS: Titi.

  • Sol_ixent | 03-11-2005 | Valoració: 8

    Molt intens, com ja ens tens acostumats!

    Un petó maca!

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ITACA

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

135361 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:


Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.