Cercador
Ells t'han condemnat
Un relat de: ITACASense fer soroll, ella va girar-se, el vent feia ballar els seus cabells, les morts esteses al terra esgarrapaven els seus sentits. No s'atrevia a donar un pas cap endavant, tampoc cap endarrere, milers d'imatges se li passen ara pel cap, records no tan llunyans de quan el seu pare va deixar la casa per anar a defensar algo que ara com ell i tot el poble ... a mort.
On estan ara les esperances ?, que n'ha sigut de la felicitat ?, dels somnis de somriure càlid, de la vida dels seus ...
Les paraules sobren, va tota bruta, indefensa,ferida, no te mes de deu anys, i encara això li han arravatat la vida, ara es veu sola, sola per culpa de ninots absurds els que mai l'ajudaran a seguir cap endavant a viure una vida amb dignitat, ells l'han condemnat, però res serveix tan sols esta sola, envoltada de massa sang, de la seva bandera al fons d'un pou negre.
Comentaris
-
No estic segur d'haver-lo entès del tot.[Ofensiu]unicorn_gris | 07-12-2018 | Valoració: 9
Hola ITACA. Com sempre, fent textos curts. Al capdavall, en Relats en Català, potser sigui el millor...
El teu relat està força bé. Pobra nena de 10 anys, aparentment atrapada en una guerra, tot envoltada de morts, bruta i acorralada... devia ser una situació espantosa... i amb res més de 10 anys, la pobrissona...
Em recorda certes guerres que encara passen al segle XXI. Que trist. Sense bromes.
En resum: potser no he entès del tot bé el relat (em disculparàs si és així, però és que és un relat tant breu i tant semiexplícit que... no sé... i ho dic sense voler ofendre...), potser no l'he entès prou bé, però de debò que m'ha agradat. ¿No és prou bona nota un 9?
En fi, que espero tornar-te a visitar per aquí. Salut i sort. -
5è aniversari!!![Ofensiu]Ullsblaus1 | 11-01-2009 | Valoració: 10
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?
-
...[Ofensiu]Dante | 22-09-2006 | Valoració: 10
"Los nacionalismos que miedo me dan"
Bunbury -
Quina llàstima...[Ofensiu]Sol_ixent | 22-09-2006
...que faci tant de temps que no publiquis cap relat, perquè la màgia que desprenen és, a voltes, impressionant.
Moltes gràcies pel teu comentari al flog, com ja et vaig dir, ho faig el millor que puc i sé.
Petonets i cuida't reina!
Sol_ixent -
M'ha encantat malgra el dur que és[Ofensiu]Josep Bonnín Segura | 03-08-2006 | Valoració: 9
Itaca-Clara descrius d'una manera esfereïdor la crueldat que hi ha repartida a tota arreu. Devem fer el possible perquè no s'oblidi. Ens pretenen fer de memòria fràgil i no ho hem de consentir. Devem estar denunciant sempre i qualsevol lloc totes les brutalitats perquè a ningú se li oblidin.
Una aferrada pel coll
Josep
ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!
Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta
-
Cruesa que ens arrenca dels somnis[Ofensiu]gypsy | 15-06-2006
Descrius amb una cruesa ben real la solitud, la mort i les aberracions humanes que deixen com a resultat nens amb els ulls esbatanats per tant d'horror concentrat.
De vegades costa assumir que la vida per a molts estigui ensangonada i com molt bé dius, sotmesa a condemna impune.
gypsy -
puta "democràcia"?[Ofensiu]Somnikat7 | 19-04-2006 | Valoració: 8
Pobre noia...
"i encara camina per carrers buids, on l'obscuritat del dia i de la nit no hi deixa entrar n'hi un insignificant raig de llum...La nena es trova sola en un "escenari" on el "públic" descidirà per ella, si viure amb tota la pena que portaa sobre o morir... com una altre "formiga" en un formiguer... Algú s'adonarà que hi és? que necessita companyia? q necessita saber la veritat de tot plegat? saber el perquè de totes aquelles mort... d tantes pors i d'injusticies... Saber per poder viure en pau, per fer-s gran..."
Aix, gràcies pel relat, q m'h aaportat un inmens globus de sentiments, noC però em recorda tantes coses, i tantes situacions semblants...
Per sort, no estic sola... però desgraciadament hi està tanta gent, que no han fet mal a ningú, q no s'ho mereixen...es mereixerien un estel de somnis, d'alegries i viure en pau i amb moltes facilitats, ETC.
cuida't Clara!
Nineta
Valoració mitja: 9.2
l´Autor

122 Relats
334 Comentaris
145903 Lectures
Valoració de l'autor: 9.65
Biografia:
Itaca, petita Itaca
que lliures els camins
amb la sensibilitat
a frec de pell.
Que et corprenen instants
i et solquen la teva ànima
ja que ets tota emoció
i la teva veu clama
ajut per a comprendre
el patiment i el dolor
que et deixen amb la solitud
en el camí.
Aprendràs a viure
i et desitjo des del blau
que aquesta sensibilitat
que portes amarada al cor
no la perdis per res
durant la teva caminada.
Que no et posis cuirasses
que acceptis el patiment
com a llisó
sense repartir cap culpa
i esbrinar des de tu
a on t'equivocares.
Un dia potser ens separarem
del lloc on ara
tenim espai comú:
Et quedarà el poema
que et guarirà els instants
on no comprenguis res,
et portarà al moment
i et recordarà fidelment
quan d'aquell en sortires.
Això és el que he pretès
transformar els mots
en un record
perquè els dies de maror
i de temporal
trobis recer a una illa
que has assumit de nom.
(Josep Bonnín segura) gràcies.
Últims relats de l'autor
- Tardes
- Agafa'm la mà
- Ells t'han condemnat
- Dibuixarem un camí de llibertat, nosaltres, les dones.
- Estirada sobre el món
- Amistat trencada
- A ella
- La vida es bella
- Histories d'amor
- Buscant el teu somriure
- A l'Asturiana més maca
- Tu envoltat pel món
- Avui les coses canviaran
- Tu escoltem però no em fagis cas
- Dues copes besant-se en la matinada