Malauradament no tinc gaire temps ara, són les dotze tocades y encara he d'acabar unes coses, ja saps d'on trec el temps.

Per cert, Cohen no és gaire bo escoltar-lo sovint, no ho recomano si no vols tenir el posat melancòlic com a indisociable al teu rostre.

Me'n vaig, ara agafo l'últim vol, i Lolita, bé, no me la vaig acabar, i siusplau no ordenis alfabèticament els llibres, així no es fan amics.



sempre ens quedarà Roma.
Un Humprhy Bogart perdut.

xxx

Et faltaria parlar més de la impòrtancia d'alexandre, la navalla d'Okham, copèrnic, desenvolupar mlt més ls filòsofs d ls sospita.

A maragda. Potser La Pesta de Camus, bn relat existencial o qualsevol obra teatral d Camus. Dsprés ja vindrien ls totxos, d Jean-Paul...

do you hear the drums alex¿?

Sí són els redobles d'odi que sorgeixen del teu poema. Llavors jo no sóc català... Quina pena.
Sort que tot habitant de la regió de catalunya que hi visqui i estigui mínimament integrat ho és, sort que el sentit comú impera, sort!

visca visca visca

Amb tots els respectes però crec que has parlat del terme COMPLETAMENT abstracte de Països Catalans. Què és un pas cap a la idependència? Com diu la Pauli millor no confondre sentiments i lleis!

El teu assaig el trobo molt encertat en la majoria de punts, per no dir tots i per donar-me temps per escriure't unes quantes línies més. Com bé deies abans en un comentari del fòrum no et fa res interactuar amb els subjectes estudiats, no sé si e n'adones que acabes d'entrar a l''establishment' de RC. Benvolgut sigui dit de passada.

Has posat en evidència tot allò que ja s'olorava a RC i que cap relataire havia volgut publicar si més no. Fins aquí cap problema. El problema radica en que has entrat a formar part de l''establisment de RC i que el teu assaig ha estat una bomba de rellotgeria d'efectes ja comprovats aquí sota. Les aportacions de l'Alícia i de l'Ego, també del Jeremies han estat molt oportunes i han donat el seu parer. Jo ja donaré el més endavant.

Quan has estat a fomar part de RC i quan has publicat el teu relat bomba has utilitzat el medi que més seguidors et pot donar, és a dir, el fòrum. Algú t'ha recomanat i bé, ja hem pogut observar els efectes. Després has interactuat amb les mostres (encara que tu també ho siguis, vulguis o no) i vet-ho aquí el teu Ego deu estar pels núvols. De debò t'ho mereixes.

Una cosa curiosa. Tu ja pressuposes que existeixen relataires morts i, que després de fer un anàlisi, els hi proposes fórmules per tal de solucionar-ho. En principi el cap problema. Però, vols dir que tots els relataires volen estar vius? Alguns no voldràn simplement gaudir d'aquest espai?

Algun vet-ho aquí publiquen allò que els da ésser relataires de ple dret i compartir amb els altres el plaer per les lletres. Aquí em refereixo a l'existent opció de lectors, sense anar més lluny jo vaig començar sent lector per acabar com a relataire mort. Sobre mi ja explicaré més endavant. No tothom vol estar viu, simplement gaudir de RC i del seu animat fòrum.

El fòrum crec que és l'eix vertebrador de la vida de RC, per sobre de les trobades, on només acudeix la ‘gente guapa', per dir-ho d'alguna manera. Al fòrum hi ha vida. Vida cultural, amb més que molts matisos, vida en català, encara que també li tinguem certa tírria, com jo, vida rosa... etcètera. Crec que és el fòrum l'eix vertebrador d'aquesta pàgina. També les trobades, els reptes, amics invisibles, felicitacions, etc, es fan pel fòrum. Crec que el teu estudi comenta poc el fòrum i que penso, a més a més, que és el lloc més observat per tu Gustau. Fes-hi justícia.

En el teu assaig i surto. Deixa'm aclarir quatre coses. Sóc noi, adolescent de 16 anys i en Jeremies o en Jordi l'encertà en el seu retrat de l'adolescent consumidor de relats. El meu nick, pseudònim, màscara m'agrada i creu-me no ha servit perquè em llegeixin gaire, només cal mirar les meves estadístiques i riure-se'n una mica. Tampoc el vaig posar per vendre, perquè en principi hi sóc aquí per gaudir de la pàgina i del fòrum.

No sé si cercaves tot el rebombori mediàtic que has aixecat, tot i això t'ho mereixes, en el sentit positiu, i no oblidis que formes part de l''establishment' de RC. En el teu pròxim assaig espero passar-m'ho tan bé com en aquest, així que si vols col·laboració només cal demanar-la.

Allonsanfan/ Guillem, noi, 16 anys, adolescent, no ven, relataire mort.

Farà cosa d'un mes em vaig comprometre a dur xocolata calenta a una amiga per plaer. Vam passar una bona tarda.

A la meva companya sempre li regalo xocolata, sempre em correspon amb el millor dels seus somriures i amb la millor mirada mai vista.

És impressionant el que pot fer la xocolata. Jo la preferixo negra i amarga i que tingui cos. El teu relat és maco, la figura del viatjant és maca, la típica estació d'autobusos, Saragossa, parada de road movie perfecte.

Obres una molt bona reflexió per aquests temps on tothom creu que reflexiona. Sempre amb ètica i moral cap endavant, que no es confongui amb moralina, doncs endavant.

M'ha sorprès per bé, ja que trobo que tens talent, no es poden escriure frases tan maques per art de màgia i sense cap ni peus. Per tant, segueix escribint i obre horitzons, experimenta...

A part d'això trobo que el relat és bonic!

Un insult a tots aqells q van morir pr defensar la llibertat i no eren catalans i per tots aqells catalans q tenim sang alla deixada, pr tots aqella q moriren pls seus ideals, o foren afusellats pls seus camarades, PERO PELS SEUS IDEALS! Cullons mai podras sentir l q sentim tots aqells als q hs menyspreat MAI!

VISCA EL POUM

rosella rebel
però les nenes ja no volen ser princeses
i els nois, bé, la ginebra el que fa

a veure si segueixes la trama ncara q no cal, perquè aquestes tres parts ja satirfan!

Endavant!

Encantat d'haver-lo llegit, hi ha continuació¿? pq si vols ja has trobat editor

ejejej

els divendres d 20'00 a 22'00 pro akest fem un sopar i veiem una peli si vols venir hauras d pasart pl franki prq t dongui una autoritzacio pr venir.hi i tt l rollo, wenu speru veuret aviat!!

a veure quan t passes pr les reunions de col.laboradors xata