Cercador
Amistat trencada
Un relat de: ITACATantes paraules que s'esborren,
En pocs minuts milers de records
Units a una gran amistat s'acomiaden
Alçant una bandera negra al món.
Quants n'eren ? trenta anys o trenta cinc ?
Ara tot queda arraconat dintre dels cors dolguts.
Dues vides que abans eren germans sense ser-ho
En una trucada escampen els silencis plorosos.
Ara les llàgrimes deixen el seu rostre pel temps.
Comentaris
-
M'agrada molt!![Ofensiu]Unicorn Gris | 03-08-2006 | Valoració: 10
Positiu:
- És molt bon poema, crec que està molt bé de llegir!
- És molt emotiu, transmet inequívocament el que vol transmetre.
Crític:
- No vull ser tocasons, però... què tal si te la juguessis fent poemes més llargs?
En resum: Està molt bé, felicitats! Un 10 per la originalitat!!! -
tristes realitats[Ofensiu]gypsy | 03-08-2006 | Valoració: 10
paraules que s'esborren, il.lusions que es desfan,
records que defalleixen, malgrat tot la vida continua,
malgrat tot i tothom.
Una abraçada!
PD: abraço la mateixa bandera que portes posada i lluito pels ideals que representa.
Força i paraules!
gypsy -
PER MOLT ANYS!!![Ofensiu]Gorwilya | 25-01-2006 | Valoració: 9
Espero que hagis gaudit molt d'aquest dia, i que complexis molts anys més!!
No recordo si t'havia llegit o comentat... Però, te de dir, que m'ha agradat aquest petit relat, és molt bonic! Quan de sentiment que expressa, trist, però molt ben plasmat! ;)
Petons i una abraçada!!
Gorwilya -
una trucada...[Ofensiu]Capdelin | 10-12-2005
de vegades ens alegra, ens desperta, ens salva...
una trucada de vegades ens fereix, ens fa plorar, ens mata...
També passa amb les cases, de façana maca i un dia cau i tot s'acaba...
però... sempre queda l'esperança que de nou soni el telèfon i l'amistat, a l'altre costat de la línia, digui: hola, com estàs? perdona...
una abraçada!
Valoració mitja: 9.67
l´Autor

122 Relats
334 Comentaris
145907 Lectures
Valoració de l'autor: 9.65
Biografia:
Itaca, petita Itaca
que lliures els camins
amb la sensibilitat
a frec de pell.
Que et corprenen instants
i et solquen la teva ànima
ja que ets tota emoció
i la teva veu clama
ajut per a comprendre
el patiment i el dolor
que et deixen amb la solitud
en el camí.
Aprendràs a viure
i et desitjo des del blau
que aquesta sensibilitat
que portes amarada al cor
no la perdis per res
durant la teva caminada.
Que no et posis cuirasses
que acceptis el patiment
com a llisó
sense repartir cap culpa
i esbrinar des de tu
a on t'equivocares.
Un dia potser ens separarem
del lloc on ara
tenim espai comú:
Et quedarà el poema
que et guarirà els instants
on no comprenguis res,
et portarà al moment
i et recordarà fidelment
quan d'aquell en sortires.
Això és el que he pretès
transformar els mots
en un record
perquè els dies de maror
i de temporal
trobis recer a una illa
que has assumit de nom.
(Josep Bonnín segura) gràcies.
Últims relats de l'autor
- Tardes
- Agafa'm la mà
- Ells t'han condemnat
- Dibuixarem un camí de llibertat, nosaltres, les dones.
- Estirada sobre el món
- Amistat trencada
- A ella
- La vida es bella
- Histories d'amor
- Buscant el teu somriure
- A l'Asturiana més maca
- Tu envoltat pel món
- Avui les coses canviaran
- Tu escoltem però no em fagis cas
- Dues copes besant-se en la matinada