Cercador
Avui les coses canviaran
Un relat de: ITACASe que aquest intent no es inútil
No tinc per què fracassar.
Els mots van corrent lentament
I les hores empaiten la tendresa
La vergonya, la por.
I avui no em venceran
Perquè l'energia que respiro
Escriu més que els meus ulls
A l'observar-te,
Avui no fracassaré, no
Avui m'estimaré
Avui guanyaré
Avui lluitaré
Per aconseguir els somnis
que vaig desar aquell dia en un calaix.
Comentaris
-
La lluita![Ofensiu]L'epicurista Pol | 04-12-2005 | Valoració: 10
Els canvis fan por, però nosaltres, els revolucionaris, no podem tenir cap por dels canvis, els hem de coneixer i fer-los coneixer al poble, que és qui ho ha de saber.
Encara que avui no arribin, l'energia que desprenen les teves paraules ens ajudaran a que si no és demà, serà passat però que arrivaran, perquè el camí segueix fins a l'horitzó i la nostra voluntat és l'únic que compta a l'hora de caminar plegats -
Sol_ixent | 31-10-2005 | Valoració: 8
Aquest poema s'identifica molt amb mi, jo crec que tinc el mateix problema que tu!
Molt maco, molt ben escrit, molt intens!
Una abraçada reina! -
La teva força[Ofensiu]somriure | 16-10-2005 | Valoració: 10
Aquest poema té tota la força que tu tens no deixis mai de creure en tu i sobre tot gràcies perque la teva força ens ajuda una mica a tots.Tens el don de fer servir les paraules adequades paraules que obrem cada dia una porta a un món ple d'esperança, de dolçor d'optimisme i de somnis i que sempre són presents quan més les necessitem. Jo ja crec en tu solament falta que tu no deixis mai de fer-ho.Un peto molt fort.
-
per aconseguir els somnis !1[Ofensiu]LLIBERTAT! | 16-10-2005 | Valoració: 9
Ohhh!
Un poema curt pero precis,amb paraules sencilles arribes a transmetre la idea.M''agardat la frase; per aconseguir els somnis que vaig desar aquell dia en un calaix.
Tant de bo!!
Valoració mitja: 9.25
l´Autor

122 Relats
334 Comentaris
145903 Lectures
Valoració de l'autor: 9.65
Biografia:
Itaca, petita Itaca
que lliures els camins
amb la sensibilitat
a frec de pell.
Que et corprenen instants
i et solquen la teva ànima
ja que ets tota emoció
i la teva veu clama
ajut per a comprendre
el patiment i el dolor
que et deixen amb la solitud
en el camí.
Aprendràs a viure
i et desitjo des del blau
que aquesta sensibilitat
que portes amarada al cor
no la perdis per res
durant la teva caminada.
Que no et posis cuirasses
que acceptis el patiment
com a llisó
sense repartir cap culpa
i esbrinar des de tu
a on t'equivocares.
Un dia potser ens separarem
del lloc on ara
tenim espai comú:
Et quedarà el poema
que et guarirà els instants
on no comprenguis res,
et portarà al moment
i et recordarà fidelment
quan d'aquell en sortires.
Això és el que he pretès
transformar els mots
en un record
perquè els dies de maror
i de temporal
trobis recer a una illa
que has assumit de nom.
(Josep Bonnín segura) gràcies.
Últims relats de l'autor
- Tardes
- Agafa'm la mà
- Ells t'han condemnat
- Dibuixarem un camí de llibertat, nosaltres, les dones.
- Estirada sobre el món
- Amistat trencada
- A ella
- La vida es bella
- Histories d'amor
- Buscant el teu somriure
- A l'Asturiana més maca
- Tu envoltat pel món
- Avui les coses canviaran
- Tu escoltem però no em fagis cas
- Dues copes besant-se en la matinada