Dies càlids a Oliva

M'encanta que parles del meu poble!!!la poesia és preciosa....m'agrada també el ritme i la sonoritat que té

M' agrada el to del poema i les sensacions que intenta narrar. Potser em semblen molt velades- com si hi hagués alguna cosa en el fons que no es vulgués dir. És bonic i te sentit del ritme , però l'últim vers , no desdiu una mica ? No creus ?
A banda d' això , és lluminós !

Hola Tocosí. El teu poema m'ha deixar l'encís dels elements naturals de la Mediterrània, els protagonists essencials que marquen la vida i el pas del temps. L'element de la sorra, que entra a tot arreu, que envolta les solituds, m'encanta. Felicitats,
Carme

M'agrada força aquest poema, li trobo un nosequè d'Andrés Estellés que el fa agradable. El record lleugerament íntim (un "recorde" i un "amb mi"), basat en l'evocació entre paisatgística i mitificada, sempre és bona peça literària, i la selecció lèxica és prou ben feta (la barreja d'elements naturals i urbans).
Li retrec, potser, una manca de to agredolç que penso que tot record implica, per la seva mateixa naturalesa de cosa passada i present alhora; a més, la manca de puntuació reforçaria aquesta sensació de mig allunyament, que penso que queda tot just insimuada i es podria haver explotat més.
Paga la pena llegir-lo.