Sobren les paraules

Un relat de: Yrch

Sobren les paraules quan soc al teu costat. No necessito la teva mà fregan-me la pell. No necessito un t'estimo, simplement et necessito a tu. Potser mai més serà el que un dia va ser, però ja m'esta bé. Si una llàgrima rellisca per la meva galta, no l'eixuguis, tan sols mira-la.
I si algún dia penses en mí, no t'ofeguis entre pensaments. Les coses són perquè no han estat.
Digues el que hagis de dir, però no m'ho diguis.

22/07/2005

Comentaris

  • Deepangel | 07-02-2006 | Valoració: 10

    t'estas obsessionaaaan... xD

  • Quimera | 04-02-2006

    NO! A tu no te'n sobra cap, de paraula!
    Utilitzes només les justes... En saps, de fer-les anar... i arriben!!

    Endavant, no t'ofeguis entre pensaments.
    Jo em quedo una mica més, tornant-te a llegir.
    T'envio una abraçada; espero que et faci companyia, no pas nosa.

    Una quimera

  • Preciós[Ofensiu]
    ITACA | 30-10-2005

    Ara mateix ... torno a veure que el que te dit un fart de vegades es cert.
    Sobren les paraules, els gestos, però la seva presencia es fa infinita dolçor en els teus dies.
    El trobo molt bell, la descripció d'aquests sentiments es sensacional, es tan creïble.
    De debò no ho deixis mai, fas somiar amiga.

    Clara

  • sn0pi3s | 24-08-2005 | Valoració: 10

    preciós... m'he quedat sense paraules, un relat curt però intens.
    Continua escribint noia, que jo et seguiré llegint!

l´Autor

Foto de perfil de Yrch

Yrch

31 Relats

178 Comentaris

62515 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
No quisiera que lloviera
te lo juro
que lloviera en esta ciudad
sin ti
y escuchar los ruidos del agua
al bajar
y pensar que allí donde estás viviendo
sin mí
llueve sobre la misma ciudad
Quizá tengas el cabello mojado
el teléfono a mano
que no usas
para llamarme
para decirme
esta noche te amo
me inundan los recuerdos de ti
discúlpame,
la literatura me mató
pero te le parecías tanto.
-.cristina peri rossi






y sin falsía, y sin comedia y sin literatura...






Cómo voy a creer /dijo el fulano
que el mundo se quedó sin utopías

cómo voy a creer
que la esperanza es un olvido
o que el placer una tristeza

cómo voy a creer /dijo el fulano
que el universo es una ruina
aunque lo sea
o que la muerte es el silencio
aunque lo sea

cómo voy a creer
que el horizonte es la frontera
que el mar es nadie
que la noche es nada

cómo voy a creer /dijo el fulano
que tu cuerpo /mengana
no es algo más de lo que palpo
o que tu amor
ese remoto amor que me destinas
no es el desnudo de tus ojos
la parsimonia de tus manos

cómo voy a creer /mengana austral
que sos tan sólo lo que miro
acaricio o penetro

cómo voy a creer /dijo el fulano
que la utopía ya no existe
si vos /mengana dulce
osada /eterna
si vos /sos mi utopía

Mario Benedetti






"el mundo entero se va a pique y yo sólo quiero seguir flotando, volando, soñando..."






"cap a la vida tu, jo cap a casa" Pere Rovira