Sensacions

Caminaré per les prades, tot olorant l'herba
I el Sol la pell ben bruna em tornarà.
Jauré tranquil i el cos deixaré inerme
I contemplant-te els meus dies passaran.

La inmensitat del cel faré meva,
I intentaré de conquistar-lo,
Encara que no pugui abastar-lo,
Podré eternament admirar-lo.

Trobaré respostes a mil preguntes,
Crearé de fantasia i amor mil històries,
I faré un marc de llocs inoblidables,
Imaginant mil paradisos.

A l'horitzó les muntanyes seran el paisatge.
Tindrem per refrescar-nos la blava aigua del mar.
Gaudirem de l'amor com a màgic beuratge
i deixarem transcórrer el temps sense pensar.

Petites llumenetes nocturnes,
Iluminaran la meva nit,
Seran com petites espurnes,
Que no cauen en l'oblit.

Per la remor de les onades serem adormits
Abraçats l'un a l'altre, escoltant-nos el cor
I en llevar-nos, deslliurats, a l'imperi dels sentits
Pensarem a estimar-nos i a voler-nos ben fort.

Passejaré per l'eternitat,
I em faré immortal,
Com la lletra de la ploma,
Que escriu paraules vanals.

Davallant de les muntanyes se'ns escola un rierol
I surant per damunt seu una flor cap a mi arriba
Jo m'ajupo a recollir-la per saber si és de debò
La preciosa i blanca flor que hom coneix com a "Margarita"

Trobarè en falta alguna cosa,
Com del teu cos l'escalfor,
Que irradiava el teu cor,
Que m'estimava amb amor.

Nascut per a la llibertat,
Buscaré nous horitzons,
Recorrent la infinitat,
De la que està format aquest món.

Recorreré camins i corriols,
Buscant noves sensacions,
Jugant amb la vida,
Com jugo amb les espigues de blat.
Crec que no tornaré aviat.

Una guspira en els ulls,
Serà una font d'esperança,
Per acomplir els somnis,
Sense ànsia ni recança.

Es barregen les sensacions,
Els sentiments, les emocions,
Conformen una imatge imprecisa,
Esborrany de la vida indecisa.

M'oblidaré de viure,
Per viure més intensament.