Tu envoltat pel món

Un relat de: ITACA

Els diplomes aquí penjats descriuen
El cel que mai han vist,
I ella observa
les mirades d'ell, les que mai son robades per les seves.
La caixa de botons a desaparegut,
Les monedes sobre la taula s'han multiplicat,
I les forces d'ella s'esmicolen pels carrers,
L'oxigen asfixiat , i les onades petrificades
I tu a la vegada corrent pel mig de tot el món
Cercant el teu camí amor meu.

Comentaris

  • Hola, I, de nou[Ofensiu]
    Chen Ruestes | 18-10-2005 | Valoració: 10

    M'ha agradat el poema, el mon que es, i que voldriem que sigues...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ITACA

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

135366 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:


Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.