t'he trobat t'he trobat.... i ja et diré com

Laura

Doncs m'encantaria que m'ho enviessis escanejat... és més, pots escriure'm a

tiamat_relats@yahoo.es ?


hi ha un parell de coses més que voldria demanar-te i és més pràctic per mail :)


un petó i gràcies,

tiamat

Ostres, et volia enviar un mail, però no en veig cap... Només era per dir-te que no, que no en tenia ni idea que algú fes servir els meus textos per una classe de català XD Que fort, i quina il·lusió! Permet-me la xafarderia, però de quin institut i de quina ciutat-poble ets?


Salut!

De veritat, agraeixo tots els vostres comentaris, però crec que més de 200 són més que suficients. Hi ha molt més a llegir, molt més a comentar. La vostra opinió segur que és molt interessant, però sincerament, a aquestes alçades, a aquest escrit, ja no aporta res de nou, res que no hagi estat dit o pensat



O sigui que millor remena per la web, busca, llegeix, que segur que hi ha algú que necessita un comentari al seus escrits més que no pas jo en aquest



Gràcies per tot,

16 contes que comencen per la frase "Em treu la polla de dins"

L'edifici

Metro-sexual (quin gran joc de paraules!)

Una altra insulsa història d'amants dins un llit

Masturbawoman

Sexe en silenci

El porno està bé quan excita, no?

5.

- No ets tu, sóc jo.... i aquella noia d'allà

si en feia de temps, que no comentava a ningú!

però mira, he llegit el teu comentari i m'he decidit a tornar-hi.


A la majoria de persones que escrivim ens passa, em sembla, això que quan rellegeixes coses que has escrit fa un temps, ho llençaries tot a les escombraries.
Però avergonyir-te'n? Recordo que fa temps em vaig llegir els teus contes i em van agradar molt, estan bé, crec jo (et tinc a autors preferits des de fa molt, per alguna cosa serà!)

i borrar el compte? borrar els relats? au va au va! No!

i pujar al carro? Aquí no hi ha carros! Apareix gent nova que publica cada dia i no es fa mai tard, això sempre està obert a tothom! Clar que no et diré que segueixis publicant o que deixis de fer-ho, això va a gust de cadascú, però avergonyir-te'n o pensar que "fas tard a alguna cosa", no crec pas que hagis de fer-ho.

Desagraït per escriure un conte fent referència a una cosa que havia escrit jo? Au va au va! No! I ara! Si m'afalaga, moltíssim! Escric perquè m'agrada, i si algú agafa un meu text i el critica, el distorciona, el continua, el que sigui! és tot un honor i un plaer, faltaria més!


Moltes gràcies pel comentari, i espero que només fos un moment de desànim!

Petons!

.. la pena l'espera per un nou relat teu.....


pobra elisenda!!!!

de petita tenia una tortuga que es deia Paikala :$

(perdona per l'estupidesa del comentari...)

la vida no és un camí..... els camins ja estan dibuixats

...
una nota de
Chopin
penjant d'una
teranyina





Sobre el poema.... ets una persona, no un geni. Però... crema de coco amb curri??!!

.... hi escriu :P


(res, és que m'ha fet gràcia al veure el títol...)



Salut!

fantàstic

hmm... em costa em costa, comentar-te el poema i aquest relat.

a veure... mira, com en l'altre relat t'he dit que semblava com si volguessis transmetre alguna cosa, però no t'acabava de sortir, aquí sí que te'n surts prou bé. És un relat tendre, dolç (encara que amb un final que té un no sé què trist), molt planer, sense alts i baixos, va avançant pausadament, tal i com li toca. És perfecte perquè, quan l'acabis de llegir, et quedi ficat a dins una mena de melanconia, una sana enveja d'aquelles que fa sospirar tot dient "ai, si jo fos ella/ell..."

Penso que les descripcions són bones, les paraules que toquen i tot això. En resum, que és un relat ben escrit, molt sensible i acurat. El que ja et deuen haver dit en els altres comentaris, vaja...



Ara bé, això que t'he dit fins ara, és en certa manera, "objectiu" (sí, sí, ja sé que no és objectiu, però el que et diré ara, ho és encara menys). I és que, personalment, no m'agrada la prosa poètica. Per més ben feta que estigui, per més sentiments que evoqui, no m'agrada. Diguem que les sensacions que em pot aportar, en general són coses que ja em sé. Hi ha relats, que t'agrada llegir-los. Són agradables. Aquest teu ho és. Però no hi aprens res. I a mi, m'agrada molt aprendre llegint. Ja sigui una sensació, o un fet, o una manera de veure les coses. I com entendràs, un amor sincer entre persones, per més ben descrit que estigui, no és una cosa que em vingui de nou.

És evident que aquest relat no està fet perquè aprenguis res, o per fer-te mirar les coses diferent..... però jo et dic perquè, malgrat penso que està ben escrit, no m'ha dit res especial, i possiblement, si no fos perquè m'has anomenat aquest en concret, no te l'hauria comentat.


ei! però és que jo sóc una tiquismiquis, eh? Sinó, mira la resta de comentaris ;)





I sobre el poema (faig un dos en un..), bé, és un poema intens, sí, però a veure.. crec que hi ha dues maneres d'escriure poesia... (jo, que no en sé res, de poesia!). Però vaja, són les mateixes que per escriure qualsevol altra cosa. Una, és la que et surt de dins, com una vomitada, i ja no es pot tocar, perquè ja seria un altre poema, una altra vomitada. Llavors, hi ha el contrari, la poesia que has retocat centenars de vegades (no ha de ser per fer-la rimar, sinó perquè mira.. vols aconseguir una cosa en concret), que te la mires i remires fins que no et convenç del tot.
I el teu poema, no és ni carn ni peix. És passional, en un primer moment sembla de l'estil "vomitada" (quina manera de definir-la més lletja que he anat a triar..), però llavors les metàfores que hi ha, fa pensar que és de les retocades i em descol·loca una mica.

Bé, de fet és que a mi la poesia en general no m'agrada gaire i no sé gaire què dir-ne ni què representa que hi haig de veure.


Total..... que et quedis amb la resta de comentaris, que ja és tardet i jo començo a estar espessa.

ah, sento haver-te fet un comentari tan llarg, però amb tu em sento amb la llibertat de fer-ho perquè em dóna la sensació que mira, almenys no t'emprenyeràs si et dic alguna cosa que no t'agrada.

en fi...... feliços reis mags!! :)

l'atzar ha fet que hagi tornat a parar aquí amb tu, i vull aprofitar per enviar-te una abraçada ben forta i dir-te que ja fa temps, vaig escriure a mà aquest poema i el vaig grapar a les cortines de la meva habitació (sí, hi grapo poemes...:P), i sovint quan em llevo pel matí me'l llegeixo.... i m'agrada molt i molt i molt.

ja t'ho vaig dir en l'anterior comentari, però t'ho repeteixo.... i és que em va fer molta il·lusió..


un petonet, i a veure quan tornes a deixar poemes teus en aquesta web...


Tiamat