ella...

Va decidir no deixar caure més llàgrimes,
ni pensar en res més,
ni preocupar-se pel que l'envoltava.
I així ho va fer.

Sabia que havia viscut poc, però intensament
Tot i així no li fóu difícil prendre la decisió,
ni preparar-ho tot, perquè tenia clar el que havia de fer.

La carta sobre la tauleta de nit,
la galleda al costat del seu llit,
i el ganivet entre les seves mans.

Parà un moment a pensar, encara que s'havia promés no fer-ho més
Se'n adonà que no podia controlar el seus sentiments,
es preocupà per tot el que estava a punt de deixar enrere,
i plorà, plorà com havia plorat, tot i haver-s'ho prohibit.
Però decidí tirar-ho endavant, perquè ja estava decidit.

Revisà la carta i en canvià algun fragment,
S'apropà la galleda als seus braços,
i agafà el ganivet de cuina...

Ja era lliure