Un matí fosc de tardor

Un relat de: L'ull de la subcultura

El vent humit desprès d'una nit fosca de tardor ens envolta. A la parada de l'autobús resten poques ànimes, que amb cares cansades esperen el seu autobús. Encara es fosc i el sol sembla no comprometre's a sortir, la lluna, cansada, brilla tènue, envoltada de negres núvols. Sota la llum artificial t'hi trobes tu, apartada. Mentrestant jo estic ajagut en un obscur racó, obstinat i agreujat. En els teus ulls llegeixo el malestar: també et sents agreujada i distant. La banalitat i estupidesa em fa mirar al terra, eludint la teva presència. Els minuts passen i hem creuat escasses paraules sense cap tipus de interès... em corrompo per dintre, estelles àcides em destrossen i un patiment insuportable m'envaeix. Reflexiono i arribo a la conclusió que és igual el motiu del nostre distanciament. Els minuts han passat i la nostra destinació és propera. Durant el recorregut les llàgrimes han intentat assaltar els meus ulls, semblaven irrefrenables però no han arribat a brollar, el silenci ha regnat i els nostres ulls s'han creuat escassos cops.
Dempeus a l'autobús t'agafes a mi desprès d'unes sotragades, milers d'agulles desperten el meu ventre. Amb timidesa t'apropo i els nostres cossos entren en una lleugera i suau abraçada, un càlid foc s'encén dintre meu, la respiració se m'atura unes fraccions de segons mentrestant que el meu cor, es desboca, i ens enllacem agafant-nos de la cintura, tendrament però ferma. Ens mirem als ulls, sobren paraules, t'enfonses al meu coll i jo tanco els ulls, per anar a un món on nomes hi som nosaltres i el temps perd importància, per poder dir-te que t'estimo extremament com aquell matí fosc de tardor.

Comentaris

  • joder company[Ofensiu]
    instants | 26-10-2005

    m'has enganxat amb els mil sentits... felicitats! he flipar mogollon! m'he sentit a dalt de l'autobús....

    Salut i anarquia ara i sempre!

  • títol títol títol[Ofensiu]
    <> | 24-10-2005 | Valoració: 9

    com una llanterna trencant la boira.. m'agrada. per allí abaix deien no sé que de la pujada al bus.. trobo que el·lidint-la és com aquella pinzellada que dona continuitat al color i una sensació d'eternitat (en el text sembla la distància de que parles entre vosaltres. el temps perdut. el temps que sempre ens passa per alt. i fins i tot, ara em pasava pel cap, un salt del cor... ment lliure, no? jeje). m'atreviria a dir que és el tros que més m'ha agradat. per la sensació (de les paraules). tot i que, com no, despres del neguit (inevitable) la sotregadeta entre de conya. jeje

  • Quin matí ... [Ofensiu]
    ITACA | 23-10-2005

    Bones descripcions, per un segon semblava que fos jo la que estigues asseguda a la parada del autobús.
    Un relat on els sentiments i sensacions es viuen intensament, cada imatge que plasmes, cada pensament, està escrit d'una forma bellisima.
    El final el trobo emotiu, bonic sens dubte, sobretot la descripció que utilitzes per donar a veure el sents quan estàs amb ella, un món apartat de tot, de les males cares, de les mentides, un món on només existiu vosaltres.
    Molt be noi, segueix així, ho fas de conya !

    Vinga tete, petons.

    Clara


  • M'ha agradat [Ofensiu]
    Màndalf | 21-10-2005 | Valoració: 9

    Com expresses el retrobament. Crees un clima de tristor, tot és gris i en un instant, plaf! torna la felicitat. I tot en poques paraules, les necessàries, molt bé!
    Menys mal de les sotragadetes de l'autobús, eh!
    Per cert, la pujada a l'autobus l'has obviat,... clar que potser no fa falta.
    Salut

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de L'ull de la subcultura

L'ull de la subcultura

21 Relats

75 Comentaris

27754 Lectures

Valoració de l'autor: 8.85

Biografia:
Simple, havegades alegre altres depresiu, enamorat i poques coses mes es poden dir... apa pues si em voleu coneixer aqui teniu el meu MSN:

paugomez60@hotmail.com