Cercador


Llista categories

Buscant el teu somriure

Un relat de: ITACA

Avui al despertar,
encara sotmesa en els teus somnis,
M'ha semblat veure escrit a la finestra
que la Montse estava trista.
Llavors els coixins volaren
Formant els nostres noms,
Acariciant el teu rostre entristit.
Tinc por de despertar i veure
Que el cel fosc s'endinsa
En els teus dies.
En cada passa, en cada paraula
Si em necessites em trobaràs
buscant el teu somriure.
Somriu amiga, que la teva dolçor
I delicadesa no marxi,
Que el teu amor somrigui il·luminant la teva bellesa.
Somriu dolça companya.

Comentaris

Afegir comentari
  • 5è aniversari!!![Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 11-01-2009 | Valoració: 10

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!

    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Molt tendre[Ofensiu]
    AINOA | 23-10-2005 | Valoració: 10

    Que bonic noia.
    Estic ben segura que a la Montse li haura arribat ben dins del seu cor.
    Ets un encant per preocuparte de las teves amigues.
    Una abraçada.

  • Maca amistad[Ofensiu]
    Àlex Casanovas Boada | 22-10-2005 | Valoració: 10

    No estic gaire inspirat però espero que entenguis les meves paraules. Molt maca amistad

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de ITACA

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

145494 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Afegir a preferits
Biografia:


Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.






Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >