Reflexions desordanades

Naixem i sabem que morirem.
Sabem que hem d'aprofitar la vida, que és curta i només en tenim una.
Tot i així, naixem i ens posem a estudiar per arribar a ser algú, arribar a fer alguna cosa de profit.
Però ja hem perdut 20 anys.
Volem viatjar, llegir...per aprendre com a persones, créixer intel·lectualment.
Amb això ja ens hem fet més grans.
Cada dia, a poc a poc...volem anar aprenent per ser millors.
I sabem que acabarem morint.
Volem anar perfeccionant-nos però quan ho aconseguirem?
Quan ja no podem caminar ni menjar sols?