Reflexions desordanades

Un relat de: Homedibuixat

Naixem i sabem que morirem.
Sabem que hem d'aprofitar la vida, que és curta i només en tenim una.
Tot i així, naixem i ens posem a estudiar per arribar a ser algú, arribar a fer alguna cosa de profit.
Però ja hem perdut 20 anys.
Volem viatjar, llegir...per aprendre com a persones, créixer intel·lectualment.
Amb això ja ens hem fet més grans.
Cada dia, a poc a poc...volem anar aprenent per ser millors.
I sabem que acabarem morint.
Volem anar perfeccionant-nos però quan ho aconseguirem?
Quan ja no podem caminar ni menjar sols?

Comentaris

  • Així és...[Ofensiu]
    Homedibuixat | 27-09-2006 | Valoració: 10

    Quan ho vaig escriure no pensava en fer-ho bé. Era el primer que em passava pel cap. Després no he volgut retocar-ho. És just el que vaig sentir llavors...
    Veig que tu t'ho vas passar millor...

  • esta molt be[Ofensiu]
    ITACA | 26-09-2006 | Valoració: 10

    es dur, es nota que es va escriure en un moment dificil, molts anims. m'ha agradat el teu relat.

    PD: jo també estava a l'habana... m'encanta la gent

    ITACA

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Homedibuixat

5 Relats

7 Comentaris

5280 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33