Tardes

Un relat de: ITACA

No tornaré la vista enrere. Et miraré i em tornaràs a tenir, em veuràs de lluny, i sense que te'n assabentis et deixaré una piruleta de maduixa dins la butxaca.
Vull tornar a començar, necessito fer-ho ara i no després.
Em costa escriure, no em surten les paraules com abans, el món ha canviat, jo he canviat.
Tot es mou depressa i jo, que camino lentament, gaudeixo de cada pas, color, olor, m'agrada sentir-me lliure, tenir aquella sensació plena de gaudir cada detall, menjar aquells caramels de maduixa que tants cop hem menjat plegades la Neus i jo, abraçar la nostàlgia per morta que estigui, abrigar-la be perquè després no es queixi del cor.

Comentaris

  • 5è aniversari!!![Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 11-01-2009 | Valoració: 10

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Abraçar i abrigar la nostàlgia[Ofensiu]
    iong txon | 25-01-2008

    "…per damunt de tota cosa guardada, guarda el teu cor, perquè és del cor que brolla la vida".

    Un bonic poema que canta l'enyor d'una amistat que potser amb el pas del temps s'ha perdut en la distància. M'ha agradat això de "abrigar bé la nostàlgia, perquè després no es queixi del cor". L'amistat que experimentem de nens és una forma d'amor fratern, i representa un aprenentatge i un fonament per a la vida adulta.

    Fa temps que no et veiem per aquí. Nosaltres també et trobem a faltar. Espero que et trobis ben enfeinada i activa, i que hagis passat un feliç aniversari: Per molts anys!

  • De pressa[Ofensiu]
    ciosauri | 05-06-2007

    M'ha cridat molt l'atenció la teva frase "Tot es mou de pressa i jo, que camino lentament, gaudeixo de cada pas...". Em pensava que aquesta recepta, útil en el món accelerat que ens toca viure, era cosa de maduresa però ja veig que no, que potser és cosa d'intuició i d'adaptació al medi es tingui l'edat que es tingui... Per a mi és encara un desig, caminar lentament i gaudir de cada pas, però ho estic intentant! Una salutació!

  • maquíssim[Ofensiu]
    Inadaptada | 05-06-2007 | Valoració: 10

    m'ha encantat el fragment final, no em de deixar que la nostalgia mori mai...mai.
    Un petó, et continuaré llegint!

  • Continua escribint[Ofensiu]
    ANEROL | 02-06-2007 | Valoració: 9

    per què ho fas be i et fa be

  • Matins[Ofensiu]
    Bufanuvols | 07-12-2006

    NO és necessari plorar-ho tot. de vegades és millor obldar-ho tot i tornar a començar. Sobretot si saps que, a la fi, algun dia tot acaba i tot s'oblida

    Bufanuvols

  • M'agrada!! Està ben escrit.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 24-11-2006 | Valoració: 9

    Trobo que està bé com a escrit. És imaginatiu, i sap suggerir bastant bé.

    La nostàlgia... qui no ha sentit nostàlgia en sa vida, que tiri la primera pedra.

    Apa, salut!!!

  • Ei, m'encanta!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 27-10-2006 | Valoració: 10

    És excel.lent!! Molt suggerent, de debò.

    M'ha encantat. Segueix així, ITACA!!

  • merci[Ofensiu]
    marta_bcn | 25-09-2006

    Ei, ITACA, merci pel comentari. M'encanta saber que hi ha gent que s'identifica amb el que escric.
    També m'ha sobtat que amb tan sols 14 anys escriguis d'aquesta manera i pensis així.

    PD. A mi també m'encanta Serrat!

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ITACA

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

135370 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:


Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.