Poema Irene amb paràfrasi explicativa

L’art d’enredar és la política.
L’art de matar és la guerra.
Quin art busques en aquestes lletres?
No el busquis, Irene, ha emigrat.

No pots plorar des del trenta-vuit,
l’Ebre desembocava roig. El teu cor,
una pedra des d’aleshores. No hi és,
malgrat batega l’absència dels germans.

La terra ja ha germinat, l’Alta i la Baixa.
Has tingut fills, nets i besnets.
Has traspassat les portes del XXI.
Ets artilleria d’abans de la guerra,
forta i resistent, malgrat no lluites contra ningú.
La cara mostra els clots i la incertesa del que pot venir.

La tercera ja està aquí: freda, calculadora,
metàl·lica; devaluant el pes de la teva cintura.
El mercat t’esclata i es fa polsim. Els béns
no els pots tastar: és temps de fam.

La llengua paralitzada, raquítica,
i aquesta llàgrima que vol sortir,
que s’atura al nivell de la comissura dels ulls.
Irene, la crisi de valors que sofreixes
no és res comparat amb l’econòmica...
¿O era a la inversa?
® Helena Sauras Matheu

COMENTARI DE TEXT DEL POEMA «IRENE» DE «CORBES DE SANG»:

Aquest poema s’estructura en sis estrofes i són irregulars ja que no totes tenen el mateix nombre de versos.

El poema comença amb dos sentències (aforismes) contundents: D’una banda que “L’art d’enredar és la política” i de l’altra que “l’art de matar és la guerra”. Al comparar-los amb l’art, l’ART en majúscules decideix emigrar a un altre lloc. Se’ns presenta a la protagonista del poema, que es diu Irene i que etimològicament vol dir “que estima la pau”. El jo poètic li aconsella que no busqui l’art o la bellesa en aquestes lletres sinó que vagi més enllà.

A la segona estrofa, se’ns descriu la vida que ha portat la Irene, que no pot plorar des de l’any 1938, perquè va viure la Batalla de l’Ebre i si li va endurir el cor des d’aleshores. Aquest cor el compara amb una pedra, però malgrat tot, encara batega. I què batega? Batega l’absència dels germans, tant d’un bàndol com de l’altre, perquè es tractava d’una guerra civil.

A la tercera estrofa hi ha un avanç en el temps: totes les terres han germinat, l’Alta i la Baixa. La Irene ha tingut fills, nets i besnets. I ha creuat la barrera del segle XXI.
A la quarta estrofa, la descriu com una persona molt vella, “d’abans de la guerra”. I és una persona “forta” i “resistent”, però ella no lluita contra ningú. El seu rostre, però, ens mostra els clots (arrugues) i la incertesa del que pot esdevenir en un futur.

A la quinta estrofa, continua avançant en el temps, tant que marca una tercera guerra mundial. La descriu amb tres adjectius: “freda”, “calculadora”, “metàl·lica” . I el mercat esclata i es fa polsim. Les coses materials (béns) no es poden tastar ni utilitzar i s’instaura la fam. El poema ens està parlant d’una guerra econòmica.
A l’última estrofa, a la Irene se li ha paralitzar la llengua i se li ha estancat una llàgrima que no pot arribar a sortir i se li atura a la comissura dels ulls.

Per acabar, el jo poètic es torna a dirigir a ella fent-li un joc de paraules i li pregunta si l’importa més la crisi econòmica, que està sofrint en l’actualitat, o la crisi de valors que ja arrossega des de fa anys.

Aquest poema invita a la reflexió i deixa en obert si importa més l’economia o la crisi de valors.