La carícia d'una rialla autèntica (Sisena i última part)

Aquest estiu has tornat a somriure, Eulàlia, i el que és més important és que ho has fet per tu mateixa. T'ha sortit de dintre i t’ha envaït com una dolçor gran, que se sent amb la força del cor. Ha estat sincer i no per imposició. Potser ara no recordis ni el motiu del que t’ha fet esclafir a riure després, amb la boca totalment entreoberta i deixant-te anar. I t’ha entrat tant de plaer després de tants anys de no realitzar aquesta acció, que t’has sorprès que hagis estat tant de temps sense poder gaudir d’una rialla autèntica.

Amb la remor dels teus ulls somrients, que pugnaven per tornar a esclafir en infinites rialles, m’has acariciat, Eulàlia, i aquesta carícia no és mesurable en béns materials sinó que m’ha trasbalsat les meues profunditats. I he pogut plorar a la fi, i he expressat emocions, les que em va privar la vida.

A través de la teua mirada, he gaudit de què t’hagis recuperat a la fi. Juntes podem fer molt per a expressar tot el que ens fa sentir-nos humanes. Per un instant, he oblidat que només era un esperit d’ones i aigües en moviment. La veritat és que m’has donat més vida que el pintor, Eulàlia, al tastar-la. I he continuat vessant més llàgrimes, per tant, aquesta nit potser torneu a tenir humitats a l’habitació.

Comunica-li a la teua mare part d’aquesta rialla per tal que ella també deixi de preocupar-se per la família. Estàs creixent a un ritme favorable, amb tota la vida plena de bondat i cada gir de vent t’ajuda a enfortir. Amb això no t’estic dient que plorar és una debilitat, no tinguis mai vergonya d’expressar-te, Eulàlia i sobretot gaudeix de la vida.

Prepara la maleta i torna a l’indret que et faci feliç. I, quan ho facis, que et neixin moltes més d’aquestes rialles intenses. Beseit t’ha ajudat a curar-te, potser per aquestes aigües magnífiques o per aquest blau de cel, que es fa notar més que els altres. O per la companyia que has trobat i la calma amable de la gent d’aquí dalt.
No poder somriure és un defecte i fer-ho en excés potser també. Soc una marina que s’emociona amb tot el que sento al teu costat, Eulàlia, malgrat també dubto que quedar-te aquí per sempre sigui el millor per a tu. Durant aquest temps t’ha sorgit la inspiració per posar en marxa aquests projectes que tenies amagats i que senties que mai podries arribar a fer. Aquests guions son aptes per arribar lluny i el millor de tot és que t’ha crescut la confiança, aquesta que s’havia encongit degut a la malaltia.

Aquí sempre tindràs un racó de tranquil·litat per poder evadir-te. Les meues aigües profundes continuaran aconsellant-te. Explora, creix i continua sempre endavant. Per la meua part, continuaré movent les ones per intentar atreure’t de quan en quan.
Gràcies per ajudar-me també a mi. Tu també estàs agraïda i per això retornaràs al poble cada estiu a relaxar-te. Aquesta relació que mantenim és productiva i recíproca i es basa en la comunicació de sentir sense retrets ni males consciències. No ens posem barreres, perquè som lliures amb les nostres veus, veritat? I mentre ens seduïm i compartim sentim el cant de la vida amb tota la seua força.

CAPÍTOLS QUE FORMEN PART D'AQUESTA SÈRIE PUBLICATS A RELATS EN CATALÀ:

-1 LA CARMETA I LA FORÇA DE VIURE
-2 PENSAMENTS D'UNA MARINA PROFUNDA
-3 EL PILAR I ELS GIRS DEL VENT
-4 UNA LECTURA QUE ADORAVES
-5 L'ENIGMA I L'ÀNGEL DEL VESPRE
-6 LA CARÍCIA D'UNA RIALLA AUTÈNTICA