Sé que no tornaràs

Sé que no tornaràs, ho sé molt bé, estic més que mentalitzada i poquet a poquet ho vaig assimilant.

Tot i així encara hi ha alguna cosa que em diu que no s’ha acabat, que aquí no pot acabar el nostre amor, que si és real i sincer perdurarà com sigui;
Que estem a res que els nostres camins es tornin a creuar, que estem a res de tornar a estar a tants poquets quilòmetres…

Com et trobo a faltar,
i què dura es fa l’espera,
encara que sàpiga que no et puc esperar,
encara que sàpiga que no tornaràs.

Una nit més plorant-te i anhelant cada record no viscut, i els sí viscuts, els abraço en l'eternitat.

Cada dia estic una mica millor, ja no et penso tant, ja no fas tant mal. Però quan ho faig, em fas tanta falta... em vull quedar a viure als teus braços, mirar-te als ulls i saber que tot anirà bé.

Com no seguir escrivint sobre tu, sobre nosaltres, si des del moment que vas entrar vaig saber que duraries per tota la vida, encara que no hi siguis, encara que no tornis.