Cada cop que es publica un nou llibre en català, és una bona notícia per la salut de la nostra llengua. Si aquest llibre és el primer de l’autor, dono per fet que és una bona noticia tant per ell com per al seu entorn. I si a més, el llibre és un recull de contes curts, llavors és una bona notícia per a mi, que sóc una aficionada a les històries de petit format.
I el llibre, que presentarà en públic la propera setmana el Sergi Monteagudo, i que duu per títol “¿Quan valen els teus somnis?” compleix gratament amb aquestes tres premisses.
L’obra és un recull de 20 relats classificats en funció de diferents tipus de somnis que hom pot tenir. Hi podem trobar somnis de realització personal, somnis cosmològics, somnis virtuals i fins i tot els temuts malsons. És com un microcosmos de somnis imaginaris, on la lectura d’aquests relats, ens pot transportar fins a un macrocosmos de reflexions i sensacions personals.
“La paradoxa d’Èdip” inclòs en la tercera part del llibre, dins dels somnis cosmològics, n’és un exemple.
En aquest relat, el destí d’un jove Èdip es veu condicionat per la troballa amb un misteriós viatger. Tots dos comencen una conversa que podrà fer canviar, o no, el destí del jove que es troba davant d’una paradoxa. Davant de la contradicció de creure’s, o no, el què li explica el viatger amb qui comparteix la taula de la taverna i que fan aparèixer en Èdip els dubtes, les pors i les inseguretats.
Igual que se’ns poden presentar a tots al llarg de la nostra vida. Qui no ha hagut de prendre una decisió que ha fet canviar el seu futur? O no? Qui de nosaltres s’ha cregut per un moment amo del seu propi destí fins que aquest, implacable, ens ha fet adonar que és ell qui mana? O no?
Llegir “¿Quan valen els teus somnis?” de ben segur ens farà aturar a pensar, i per una estona, ens ajudarà a desaccelerar-nos, a posar-nos a reflexionar i al mateix temps a gaudir. El Sergi, com a bon escriptor, vol complaure al lector amb els seus relats, i estic convençuda que el lector, sempre àvid de noves històries i aventures, agrairà al Sergi la seva tasca.
Feu-me cas i endinseu-vos, quan tingueu el seu llibre entre les mans, en el seu particular món oníric.
I per acabar, només un darrer apunt, paradoxal.
Jo sempre menteixo ;-)

Eva Caselles

Moltes gràcies Montserrat!

M'alegra saber que t'ha agradat. Sí, coincideixo amb tu en què els gossos poden arribar a ser bons amica dels homes.

Ens llegim!

Moltes gràcies Encarna!

...m'animes a seguir en aquesta aventura meravellosa de posar-me a escriure.

...a tots dos pels vostres comentaris.

Josep, t'agraeixo molt l'anàlisis que m'ofereixes del meu relat. Tens raó en què potser per aquells primers anys dels cinquanta els meus protagonistes van ser massa agossarats! La teva opinió em resulta enriquidora, la tindré en compte.

...Montserrat pel teus comentari.

M'ajuden a seguir escrivint :-)

Hola Joan!

El primer que he experimentat en acabar el teu relat, és una tendresa especial cap al protagonista. El protagonista repassa el seu propi cicle vital i fas que qui el llegiex (jo almenys!) també experimenti la mateixa sensació.

M'ha copsat agradablement. Gràcies...i enhorabona pel text :-)

M'ha agradat molt llegir el teu relat, Mercè.
L'he trobat ben construït, de lectura estimulant i amb un final irònicament molt fi.
Has abut fer que aquest recent nascut tingui des del primer moment la personalitat necessària per crear ell solet la història.

Un plaer llegir-lo. Felicitats :-)

...m'he quedat en llegir el teu relat.
Suposo que el fet de ser mare m'ha fet emocionar i posar-me en la pell de la teva protagonista.
M'ha agradat com escrius. Expreses i fas sentir uns sentiments molt vius.

Felicitats Gessaí_blau :-)

M'ha deixat impressionada el final de la teva història, crohnic!
Crec que està ben compactada, breu i precisa en la justa mesura.

Molt ben trobada, felicitats :-)

...i potser també, molt ben explicada experiència.

Sigui com sigui, m'ha agradat com relates el què sents i m'ha fet pensar en la transcendència de les etapes de la vida. En el què som i en el què podem arribar a ser.

Un plaer,
felicitats!

Sí!!!!-..la tecnologia potser que no ens funcioni i ens puguem desesperar.
Però sense cafeteres i sense cafè, segur que la vida seria més dura.
Almenys així ho veig jo ;-)

Salutacions!

...pels vostres comentaris.
M'ajuden a seguir endavant, a seguir escrivint, a seguir imaginant.

Sí, sol_ixent, la imatge és extreta de les xarxes. Però vaig voler fer-la meva, primer perquè em va recordar gratament als meus fills quan eren petits i segon perquè com a fisioterapeuta que sóc, si hi ha quelcom que m'atreu especialment són les imatges de mans.

Una abraçada.

Hola Magda!

Després de llegir el teu relat se m'ha posat la pell de gallina.
Quanta cruesa traspuen aquestes línies i alhora quanta sensibilitat. El personatge m'inspira al mateix temps rebuig i compassió.
M'ha agradat molt, felicitats.

Eva Caselles

...que m'agradaria que es fes realitat.

La lectura de la teva poesía, m'ha fet creure per un moment, que pot ser possible deixar de ser un poble oprimit.
No té perquè ser només un somni, oi?

Uns versos molt ben trobats, felicitats!

Eva

...menjar xocolata m'he quedat, després de llegir el teu relat!

L'he trobat molt sensual i capaç de fer despertar les pulsions que hom pot tenir més amagades, entre tast i tast de diferents textures de xocolata. M'ha agradat.

En quan al seu redactat, si em permets, crec que hi ha un excès de punts suspensius que fan que el relat quedi menys rodó, menys acabat.

Amb tot, felicitats,

Eva