El cicle de la vida: Naixement

Diuen que, quan més grans ens fem, més recordem la nostra infantesa i els nostres familiars estimats. La simple visió d'un bebè fa que al Norbert se li remenin per dintre les emocions i els records llunyans que va viure d'infant.
Ens has emocionat amb el teu personatge i també ens has tocat la fibra sensible perquè cada dia ens apropem més als passeigs solitaris d'en Norbert i això dóna tristor.

aquest entranyable relat.
L'avantatge que tinc , com a vella que sóc, és que m'he identificat perfectament amb en Norbert.
Sempre és un plaer llegir els teus relats.
Molt bones festes a tota la família Gausachs.
Abraçades.

A mida que ens fem grans retornen els records, ja hi ha més passat que futur, però la vida de cadascú és el que importa.

Un relat d'una tendresa captivadora on el protagonista resulta entranyable. Un passeig solitari, un banc (veig que no és el del "sinofós") que el porta als bons records d'infantesa. Senzill i profund alhora. La imatge final la trobo molt poètica. Bonic i tendre!
L'enhorabona, Joan!

Ara, sí que he pogut llegir el teu relat, Joan!
Cadascun dels avis que seuen en un banc del parc van néixer, tenir infantesa...
M'ha agradat molt la imatge final, amb el diari oblidat "com cada dia".

Hola Joan!

El primer que he experimentat en acabar el teu relat, és una tendresa especial cap al protagonista. El protagonista repassa el seu propi cicle vital i fas que qui el llegiex (jo almenys!) també experimenti la mateixa sensació.

M'ha copsat agradablement. Gràcies...i enhorabona pel text :-)

Enhorabona! Realment, en aquest relat veiem que la vida és un cicle. M'ha agradat molt.

Un relat trist i dolç alhora. Una vida que s'acosta al final i que en un momento fa un salt cap al passat: el seu naixement. Un naixement explicat per la familia i recordat pel que deien. Un relat que moltes persones poden sentir com a seu. Molt ben redactat. Sort!!

Gràcies pel teu comentari, Joan! Una abraçada.

Materile

És díficil descriure aquest relat. El detallisme i el final amb el diari m'ha semblat interessant, i la història m'ha evocat a la infància (o fins i tot arra) on unes frases, calcades a les teves eren pronunciades pels meus familiars. Un relat psicològic en tota la seva essència. Felicitats i endavant!
Edgar
PD: De passada, gràcies per passar-te pel meu relat, celebro que t'agradi :)