UN DESTÍ NO DESITJAT. EN MEMÒRIA DEL MEU PARE (4)

Un relat de: Eva Caselles
En Pere era un jove feliç. La seva vida al poble anava transcorrent amb una relativa calma. Des de que era un marrec ajudava al seu pare al camp. Si bé les tasques i les condicions amb què havia de treballar no eren fàcils, mai s’havia queixat. Al contrari, a ell li agradava comprovar com a mesura que avançaven les estacions, la terra canviava i sorgien noves collites. Encara que la feina fos dura, i ho podia comprovar cada dia, sempre hi havia trobat més coses positives que negatives en fer de pagès. En aquells anys, la majoria de feines encara es feien amb les pròpies mans i amb l’ajut d’animals, però no es queixava. Les màquines al camp tot just havien començat a arribar. Era l’any 1959.

Fou l’any que el cridaren a files per anar a fer el servei militar. El destí va ser el Pirineu Oriental. Aquell seria el primer cop que marxaria tant lluny de casa. La notícia d’incorporar-se a files l’acceptà entre l’entusiasme de qui engega un nou projecte i la incertesa d’enfrontar-se a quelcom desconegut. Amb tot, es sentia engrescat. Era conscient de què tenia aquella nova obligació i que només comptava amb la seva joventut per poder fer-li front. Sabia que “fer la mili” seria una experiència que li canviaria la vida. Sabia, també, que tenia el deure de marxar.

Va ser un calorós dia del mes de juny, quan emprengué el viatge amb autocar cap a la caserna militar del seu destí. Com a equipatge només tenia una bossa amb poca roba i una motxilla a l’esquena carregada d’il•lusions. Era jove i no creia que necessités res més.

Divuit mesos més tard feia el viatge de tornada cap a casa. Enrere quedaven durs mesos fent maniobres, obeint ordres i satisfent als seus superiors. Sentia que havia deixat la seva joventut en aquelles muntanyes. Aquell dia a la bossa hi duia una mica més de roba, i a la motxilla de l’esquena unes vivències que mai més va poder oblidar. Quan encara dins de l’autocar va distingir les cases i els camps del seu poble es va sentir feliç un altre cop.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Eva Caselles

Eva Caselles

36 Relats

53 Comentaris

24012 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Sóc una lectora de relats que s'ha embarcat en el difícil art d'escriure'ls.
Però com que també sóc perseverant, vull pensar que poc a poc me'n sortiré.

Frueixo molt llegint, descobrint i imaginant. I m'agradaria gaudir també, escrivint, creant i inventant.

El que més m'agrada però, és donar la mà.