REFLEXOS QUE MATEN

Un relat de: Eva Caselles
Ara, només a través d’aquesta finestra puc veure el què passa.
Estirat al llit, només per aquest espai rectangular puc veure què passa tant a l’exterior com a l’interior. A través dels seus vidres, veig aparèixer les primeres clarors del dia i veig desapareixien les darreres llums amb l’arribada de la nit. Ara, solament per aquí puc observar la pluja sense que les seves gotes m’acaronin la pell. I tan sols per aquí, puc mirar les fulles com volen d’un costat a l’altre en un dia ventós sense despentinar-me. També veig quan ella entra per la porta.
A fora, el temps canvia. Però tot segueix igual. Ningú encara s’ha assabentat del què em va passar.
Aquí dins, el temps s’ha aturat. Ja res és igual. Ella tenia un objectiu i jo no ho vaig saber fins aquell dia.
Ploro si ho recordo.
Vull ser valent. Vull ser més fort que ella i no plorar. Vull somiar que encara puc ser com abans. Però no ho aconsegueixo. Això és impossible.
Alguns records se’m fan presents mentre miro per la finestra. Són fugissers, breus, però suficients per fer-me mal. Caminar per la platja, pujar una muntanya, passejar al costat d’un riu, saltar entre les pedres...Torno a plorar.
Encara no he pogut esborrar de la meva memòria aquell fatídic dia. Encara no he aconseguit esbrinar quina substància al•lucinògena hi podia haver en aquella infusió capaç de fer-me sentir com un ocell que podia volar des de la finestra. Ella va dir als metges que havia estat un accident i que em cuidaria sempre més. Segons ella, que em quedés tetraplègic no era un motiu suficient per deixar-me d’estimar.
Segueixo plorant. Amb els ulls tancats deixo que les llàgrimes se m’escapin galtes avall. Incapaç com sóc de secar-me-les, mullen el coixí al temps que m’eixuguen una mica més el cor.
Quan torno a obrir els ulls, miro de nou per la finestra i la veig a ella reflectida. No veig clar si a les mans hi porta una tassa fumejant o bé una xeringa. Tan és, al final ella aconseguirà assassinar-me.

Comentaris

  • Està prou bé.[Ofensiu]
    unicorn_gris | 29-10-2016 | Valoració: 8

    M'agrada el teu relat, en general.

    M'agrada la sensació que tu descrius de veure i "tocar" la pluja mes enllà de les finestres.

    També està bé el fet que la protagonista sigui perseguida per una altra dona. ¿Per quin motiu la persegueix? ¿Potser algun deute econòmic?

    La pobra al final no sap què fer i es passa tota l'estona tombada al llit.

    Bon relat.

    Ens veiem!!

l´Autor

Foto de perfil de Eva Caselles

Eva Caselles

36 Relats

53 Comentaris

28838 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Sóc una lectora de relats que s'ha embarcat en el difícil art d'escriure'ls.
Però com que també sóc perseverant, vull pensar que poc a poc me'n sortiré.

Frueixo molt llegint, descobrint i imaginant. I m'agradaria gaudir també, escrivint, creant i inventant.

El que més m'agrada però, és donar la mà.