ESTIC ENGANXADA

Tot just aixecar-me, el primer que faig és engegar l’ordinador. Necessito contestar uns correus, enviar un parell de documents a l’oficina i repassar el meu compte de Twitter.

Passats uns minuts però, comprovo que no puc connectar-me a la xarxa. M’és impossible establir connexió. "Sin acceso a Internet", m’informa la icona a la part inferior dreta de la pantalla. El reinicio, miro de diagnosticar quin és el problema, però no ho aconsegueixo. Lluito una estona amb l’aparell, infructuosament, fins que el tanco. Potser és una avaria temporal del sistema, em dic, i em faig un cafè. Per un moment, m’oblido del problema i em concentro en gaudir de la primera dosi de cafeïna del dia.

Entre glop i glop del màgic líquid marró, miro el telèfon mòbil. Normalment de bon matí ja hi tinc varis missatges de WhatsApp i altres avisos pendents. Avui però, n’hi un. M'envaeix un cert neguit, que augmenta en veure que tinc el telèfon sense cap mena de cobertura. Hauré de canviar-me de companyia?
No hi dono més voltes i vaig a buscar la tauleta tàctil. Aprofito que passo per la cuina i em serveixo un segon cafè. Tampoc puc obrir-la, cap senyal. Només puc constatar, amb desgrat, que tinc un altre aparell avariat. Començo a angoixar-me, a suar, a remoure’m.

De cop, el so repetitiu de l’entrada de missatges al meu mòbil em desperta. M’adono que el malson s’ha acabat, que torno a estar connectada a la realitat i que necessito amb urgència un cafè.