QÜESTIÓ DE BIGOTIS

Un relat de: Eva Caselles
Començava a sortir el sol quan es despertà. No havia aconseguit dormir gaire estona perquè gran part de la nit se la passà donant voltes al llit, pensant en ell.
Conèixer-lo el dia abans l'havia trasbalsat, i de quina manera!
S'aixecà del llit, es posà les sabatilles i baixà poc a poc les escales, intentant no fer massa soroll.

Tenia gana. Sentia l'estómac buit, tot i l'excés gastronòmic d'ahir al vespre a base de pizzes. Va pensar que potser l'insomni o els somnis on hi sortia ell, podien ser els culpables la seva fam matutina. Mirà de no donar-hi més voltes i decidí fer-se un cafè amb llet. Va engegar la cafetera i se'l preparà mentre contemplava per la finestra l'espaiós jardí d'aquella casa de colònies.

No s´hi posà sucre, potser per intentar contrarestar els efectes dels hidrats de carboni de la passada nit. Agafà la tassa amb les dues mans i començà a beure-se'l amb aquella avidesa de qui fa quelcom prohibit però necessàriament desitjat. Embadalida en gaudir d'aquell moment, que el seu estómac més que la seva consciència li havia demanat, no s'adonà de la seva presència fins passats uns minuts.

- Bon dia, li digué ell amb una veu encantadora.
- Hola, disculpa, no t'havia sentit arribar. Que potser t'he despertat?
- No, no et preocupis, ja fa una estona que estic despert. He baixat a beure una mica d'aigua.

Es quedà sense paraules, palplantada amb la tassa buida a les mans i amb la mirada fixada en el seu cos. Tampoc podia dissimular l'alegria i al mateix temps la vergonya que sentia.
Quan ell va acabar de beure li adreçà un somriure. Me'n torno al llit -li va dir. I abans de travessar la porta, tot picant-li l'ullet, va afegir, - ah! i estàs molt guapa.

Cinc minuts després ella també se'n tornà al llit. Ara es sentia especialment bé, radiant. Pel camí va aturar-se un moment en un mirall que hi havia penjat en una paret del passadís. Es mirà i comprovà, incrèdula, la línia amb forma de bigoti que el cafè amb llet li havia deixat en el llavi superior.

Comentaris

  • Gràcies...[Ofensiu]
    Eva Caselles | 20-05-2014

    ...pels vostres comentaris.
    M'ajuden a seguir endavant, a seguir escrivint, a seguir imaginant.

    Sí, sol_ixent, la imatge és extreta de les xarxes. Però vaig voler fer-la meva, primer perquè em va recordar gratament als meus fills quan eren petits i segon perquè com a fisioterapeuta que sóc, si hi ha quelcom que m'atreu especialment són les imatges de mans.

    Una abraçada.

  • Sublim[Ofensiu]
    Sol_ixent | 16-05-2014 | Valoració: 10

    Un relat exquisit, escrit amb bon gust i senzillesa a parts iguals. He de confessar que el títol evoca a pensar que la temàtica serà diferent, però hàbilment has enganyat al lector, i ho has relacionat amb el cafè, un dels meus "aliments" preferits.

    Una abraçada, continuaré llegint-te!


    PD. La imatge de perfil és personal? O "agafada de les xarxes"? Em sembla preciosa, també :)

  • Molt ben escrit[Ofensiu]
    Tanganika | 13-04-2014

    Amb el toc final dels bigotis, que marca el tancament del relat relacionant-lo amb el títol. I perquè els somnis a vegades són reals.

    TGNK

  • inconscient[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 13-04-2014 | Valoració: 10

    Un bon relat on es desperten junt amb la protagonista aquells desitjos i emocions que ens sorprenen a nosaltres mateixos per inesperats, com el bigoti de cafè amb llet sobre el llavi.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Eva Caselles

Eva Caselles

36 Relats

53 Comentaris

24001 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Sóc una lectora de relats que s'ha embarcat en el difícil art d'escriure'ls.
Però com que també sóc perseverant, vull pensar que poc a poc me'n sortiré.

Frueixo molt llegint, descobrint i imaginant. I m'agradaria gaudir també, escrivint, creant i inventant.

El que més m'agrada però, és donar la mà.