ESPERAT DESENLLAÇ

En aquell moment eren dos cossos exhausts damunt d’un llit, però eren feliços. Acabaven de compartir un darrer i intens esclat de plaer, i a poc a poc les seves respiracions s’anaven compassant. Després d’un instant sublim, que a tots dos se’ls va fer exquisidament infinit, reposaven molt junts amb les cames d’un entremig de les de l’altre. Respiraven harmoniosament. Ella escoltava els rítmics batecs del cor d’ell, mentre ell notava la pell suada i càlida que li oferia ella. S’abraçaven i estaven molt junts. Necessitaven estar molt junts per poder mirar-se als ulls i intercanviar, només amb la mirada, un sincer “et desitjo més que a ningú”. Acabaven de fer l’amor.

Els dos somreien i es limitaven a deixar-se endur per la màgia del moment acabat de compartir. Ara ja no tenien ganes de cridar, només desitjaven sospirar. Ara ja no podien parlar, només volien guardar silenci. Havien deixat endarrere aquells sons plaents, aguts i plens de desig, que s’escapaven dels seus llavis minuts abans. Fins i tot els semblaven llunyans els petons apassionats, les carícies maldestres i les mossegades mel•líflues que s’havien estat repartint pels seus cossos farcits de deler. Uns cossos que, s’havien emmotllat l’un en l’altre en un joc amorós que fou capaç de proporcionar un plaer màxim a tots els seus sentits.

Ho havien esperat quasi des del primer moment en què es van conèixer, i va ser finalment aquella tarda, quan s’entregaren mútuament i amb totes les conseqüències. S’havien acabat lliurant l’un a l’altre. Havien fet l’amor un cop, molts cops. S’havien sentit desitjats una vegada i una altra. Ho havien aconseguit.
Ell va voler satisfer totes les fantasies d’ella. Per fer-ho, havia utilitzat des de les carícies més suaus, en tots els centímetres de la seva pell, fins a les batzegades més controlades i penetrants en els seus racons més íntims. L’havia fet seva. L’havia posat al seu costat, al damunt, a sota...L’havia fet embogir un cop i un altre amb les seves mans, amb la seva llengua i amb el seu sexe. Desitjava aquell cos com mai n’havia desitjat cap. Sentia que la volia amb totes les seves forces, i li va demostrar amb cada bri de passió que amb el seu cos va tenir ocasió d’expressar.

Ella, per la seva part, va compartir el joc amb el seu amant plena de passió i d’admiració cap a ell. Responia a les seves carícies amb d’altres de més llargues i igual d’afectuoses. Li tornava els seus petons, obrint encara més els seus llavis carnosos, delerosos de la boca i de l’alè d’ell. A les seves embranzides, ella arquejava l’esquena i emetia un gemec tímidament ofegat. Va adelitar-se d’ell tenint el seu cos també al costat, a sobre, a sota i a dins seu. Aquella tarda va deixar-se guiar, i va ser exquisidament guiada, pels camins del plaer que junts van anar descobrint.

Havia fet poc més d’una hora que s’havien començat a despullar l’un a l’altre, als peus del llit. Ho havien fet molt a poc a poc, sense urgència. No volien tenir presa. Eren conscients que no tenien tot el temps del món, però podien gaudir d’una petita eternitat. Els dos amants van compartir aquella precipitació calmada mostrant-se delerosos de descobrir tots els racons de l’altre, i alhora, amb la prudència suficient per a fer que el moment esdevingués perdurable. Es van anar treien la roba amb aquella sensatesa, entre controlada i delerosa, de qui vol regalar-se el moment.

Començà ell, descordant la camisa de seda vermella que duia ella. A cada botó que desfeia entre els seus dits, li oferia un petó dolç i tendre. Amb el primer botó un petó a la galta. Amb el segon, un petó darrera l’orella. Amb el tercer, un petó al coll. Amb el quart, un petó a l’espatlla. Amb el cinquè, un petó entre els seus pits. I amb el sisè i últim, un petó al melic. La pell d’ella s’havia anat eriçant amb cada nova mostra de tendresa, i els sospirs inicials, es convertien indefugiblement amb fiblades d’excitació a mesura que la despullava. Li descordà també les faldilles, que li relliscaren malucs avall, deixant entreveure les seves sensuals corbes. Una llenceria fina deixava cobert tímidament el seu cos. No trigà gaire a treure-li a poc a poc amb la boca, mentre a cada racó de la seva pell hi deixava estratègicament col•locat un nou petó.

Després va ser el torn d’ella. Es col•locà nua davant seu, amb tots el porus de la pell encesos de desig. Li tragué el jersei amb un moviment ràpid. Començà a petonejar-lo pel coll mentre l’abraçava per la cintura. Els seus pits pressionaven el cos d’ell. Amb els seus mugrons, ferms i durs, li tocava la pell i sentia com els dos cossos s’anaven excitant en una vertiginosa espiral de plaer. Enmig de llargs petons i delicades carícies, li descordà els pantalons i no va poder evitar emetre un petit esglai de plaer en notar-li el sexe dur sota la roba interior. Ell es deixava fer, entregat, sentint-se cada cop més delerós del cos d’ella. El va estirar sobre el llit i, com duent a terme una mena de ritual, ella s’hi posà a sobre. Després d’un llarg petó apassionat a la boca, l’agafà pels canells subjectant-lo a banda i banda del cos. El començà a petonejar amb suavitat. Pel coll, per les espatlles, pel pit...Li explorava la pell mentre descendia pel seu cos avall i provocava en ell emotius gemecs de plaer. Amb cura li va treure els calçotets i alliberà el seu membre enervat, dur, potent, que començà a petonejar i a llepar amb deler. Ella no podia evitar sentir el seu sexe cada cop més humit i calent.

Quan tots dos s’havien quedat nus, no feia ni mitja hora que havien entrat en aquell pis. Ell li havia demanat a un amic de la feina, les claus d’un cèntric apartament que aquest tenia, al•legant que necessitava estar un dia tancat en un lloc tranquil per acabar un projecte que tenia pendent d’entregar. L’amic, li deixà les claus i li recordà l’adreça exacta, òbviament sense fer cap pregunta respecte al tema del projecte. Era un bon amic.
Els dos amants havien acordat, mitjançant un concís missatge al mòbil, trobar-se en aquell apartament després de sortir cadascú de la seva oficina. Era un migdia qualsevol, d’un dia qualsevol dels que tots dos vivien des de feia molt temps. La seva rutina s’havia instal•lat a les seves vides, i n’eren conscients. Però tot i ser una rutina que els tenia a tots dos còmodament posicionats, no s’havien adonat de què potser era incomplerta, fins el dia que es van conèixer en una festa.

D’aquesta festa, en feia ja més de sis mesos. Endarrere quedaven els correus i missatges compartits, secretament, durant setmanes. Uns primers intercanvis de salutacions i converses cordials que anaren donant pas, a mesura que s’anaven coneixent i avançaven els dies, en expressions més sinceres i en l’exposició de sentiments més íntims. I així, enmig de missatges encesos i secretes trucades de telèfon, la coneixença física de l’un per l’altre va acabar esdevenint poc a poc en una necessitat.

Avui, quan ell l’esperava assegut en el sofà de disseny que el seu amic tenia al menjador de l’apartament, se’n va recordar perfectament d’aquella festa i del primer cop que la va veure. Era un divendres, i en un principi havia decidit no acudir a aquella festa. La seva dona hagué d’insistir, per a què a darrera hora acabés posant-se el vestit i la corbata, enlloc del còmode pijama que per rutina es posava els divendres al vespre. Hi arribaren amb una mica de retard, però de seguida s’adonaren que encara hi havia alguns convidats que farien més tard que ells. Quan es trobava subjectant la segona copa de còctel i intercanviant unes paraules, més aviat banals, amb l’amfitriona de la festa, va ser quan la va veure entrar per la porta. El somriure sincer que il•luminava el seu bell rostre i l’aire desenfadat que deixava entreveure la manera com caminava, el van captivar des del primer moment. La resta de la nit, no va poder deixar de mirar-la, mentre feia esforços per dissimular i no ser sorprès per la seva mirada, ni per la mirada de la seva dona.

Faltava poc per a què s’acabés la nit, quan van topar mentre ell entrava al lavabo i ella en sortia. Tots dos havien begut més del què es podia considerar correcte en una festa on et conviden, però encara van tenir l’esma suficient per presentar-se mútuament i intercanviar una cordial salutació. No hi va haver testimonis d’aquesta presentació, però tan ell com ella es van adonar que alguna cosa especial havia començat amb aquell encontre. Quelcom que havia de tenir un final feliç.